Serem allò que vulguem ser.

Eduqueu els nens i no serà necessari castigar els homes (Pitàgores de Samos 582 AC-497 AC. Filòsof i matemàtic grec.). Ja fa segles, per no dir mil.lenis l'Educació ha tingut un paper relevant al llarg de la Història. Si bé és cert, que hi han hagut segles d'obscurantisme, l'Educació ha estat, en bona part, la font de maduració, criteri i llibertat de l'Ésser Humà.

En aquests moments al nostre país però, crec que estem en una situació crítica en l'àmbit educatiu. Crítica a diversos àmbits, per una banda hi ha una fisura real entre l'educació anomenada pública i la privada; sembla que hi ha problemàtica en l'atenció als sectors més desfavorits tan referent al nivell econòmic com a nivell d'inmigració i ja no parlem de la tan anomenada Atenció a la Diversitat i la Inclusió .

Sent el màxim d'objectius us proposo algunes conclusions extretes de l'Informe Bofill "L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007":

La despesa pública en educació tendeix a incrementar-se a Catalunya. No obstant, presenta un dels nivells més baixos de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. (2% PIB)

Després de les Canàries i Extremadura, Catalunya (13,7%) presenta la taxa de repetició a 4t d’ESO més alta de l’Estat espanyol.

Catalunya és una de le comunitats autònomes i un dels països europeus amb un abandonament escolar prematur de la població jove (20-24 anys) més elevat. L’abandonament escolar prematur que presenta Catalunya (34,1%) triplica l’objectiu europeu per a l’any 2010 (10%).

El 9,8% de la població catalana entre 25 i 64 anys desenvolupa algun tipus de formació (reglada o no reglada). Aquest percentatge se situa per sota de l’objectiu del 12,5% marcat per la UE per a l’horitzó 2010.

Els esforços relacionats amb l’acollida i la gestió del fet migratori al sistema educatiu són encara insuficients, si prenem com a referència els resultats educatius de l’alumnat nouvingut. Actualment el grup social que experimenta una major desigualtat educativa és l’alumnat d’origen immigrat. Quasi el 50% de l’alumnat nouvingut no assoleix la suficiència formativa a les proves PISA, i quasi el 50% de nois i noies de nacionalitat estrangera han abandonat el sistema educatiu als 17 anys.

El dret a una "educació de qualitat per tothom" és encara un objectiu pendent d’aconseguir. Excel·lència i equitat continuen sent dos reptes pendents en el nostre sistema educatiu. Les dades ens mostren que tenim taxes d’escolarització altes a l’educació infantil i a les etapes obligatòries, bons indicadors a primària pel que fa al reduït nombre d’alumnes repetidors i que el problema fonamental es concentra a l’ESO (sobretot al segon cicle) i a les etapes postobligatòries...

Podriem seguir... mestrestant el Departament d'Educació considera magnífica l'educació pública i no creu gaire amb estudis presentats ja sigui com l'Informe Pisa o ara l'Informe Jaume Bofill. La reacció a l'informe per part de sindicats de l'escola pública; en un comunicat conjunt, han rebatut les afirmacions de l'estudi i han assegurat que els docents catalans cobren per sota de la mitjana de l'OCDE. A més, matisen que l'informe només analitza l'escola pública perquè no s'han pogut obtenir dades de l'escola concertada, que també es finança amb fons públics.

Primerament he de defensar la bona feina feta per l'escola pública, si que és cert que alguns cops certs professionals no són del tot el que es desitjaria, però (almenys parlo de la meva experiència pròpia de l'educació pública) sempre he tingut el privilegi de treballar amb grans professionals dels diferents àmbits educatius des de especialistes d'educació infantil, tutors de primària, mestres d'Educació Especial professors de Secundària com membres d'EAP.

Dit això si que crec que realment tenim un problema greu en l'Educació i hem de començar per reconeixer-ho i ens hi hem de posar molt seriosament no es pot posposar més aquest impas de no intervenció. No es pot petrendre tenir una estructura sòlida de societat si les bases fallen, perquè si fos així ens enfonsarem inexorablement.

Hem de saber atendre les necessitats dels nostres alumnes adequada i funcionalment, hem de saber treballar en la hetereogeinitat i no pretendre buscar hemogeneitat. Saber compartir els recursos i compartir espais. Tenir clar que ningú, cap professional especialista és competidor de ningú i que molts cops una intervenció dins d'una aula ordinaria (sempre que és possible) és més enriquidora que fer una tasca fora de l'aula. Obviament, com és lògic és més positiu per l'alumne fer un treball conjuntament amb altres companys seus (d'un nivell de capacitats i competències similars) que no fer-ho individualment amb el/ la mestre/a d'Educació especial... Podria allargar-me molt més però crec que ara per ara no és necessari!

Una última cosa, els mestres hem de formar persones no únicament transmetre coneixements! Els nens són el futur de la nostra societat!!!