diumenge, 7 de setembre de 2008

Per a pensar un minut (8)


Com matar l'amor

Hi va haver una vegada, en la història del món, un dia terrible en el que l'Odi -que és el rei dels mals sentiments, els defectes i les males virtuts- va convocar una reunió urgent a tots els pitjors sentiments del món i tots els desigs més perversos del cor humà.

Tots van arribar a la reunió encuriosits per saber quin era el motiu de la convocatòria. Quan tots hi van ser, va parlar l'Odi i va dir: "Us he reunit ací tots perquè desitjo amb totes les meves forces matar algú". Els assistents no se'n van estranyar gaire perquè era l'Odi qui estava parlant i ell sempre volia matar algú. Això no obstant, tots es preguntaven qui podria ser tan difícil de matar perquè l'Odi els necessités tots."Vull que mateu l'Amor", va dir. Molts van somriure malèvolament perquè més d'un el volia destruir.

El primer voluntari va ser el Mal Caràcter, que va dir: "Jo ho faré, i us asseguro que en un any l'Amor haurà mort; li provocaré tal discòrdia i ràbia que no ho suportarà".Després d'un any es van reunir altre cop. En escoltar l'informe del Mal Caràcter van quedar decebuts. "Em sap greu, ho he intentat tot però cada vegada que jo sembrava discòrdia, l'Amor ho superava i seguia endavant".
Va ser llavors quan, molt diligent, l'Ambició es va oferir a fer la feina. Tot fent gala del seu poder va dir: "Com que el Mal Caràcter ha fracassat, hi aniré jo. Desviaré l'atenció de l'Amor cap al desig per la riquesa i pel poder. Això no ho podrà evitar". I l'Ambició va començar l'atac i la seva víctima va caure ferida. Però, després de lluitar per alliberar-se'n, va renunciar a tot desig desbordat de poder i se'n va sortir altre cop.

Furiós l'Odi pel fracàs de l'Ambició va enviar a la Gelosia, que -que burleta i perversa- inventava tota mena d'estratagemes i situacions per a despistar l'amor i fer-li mal amb dubtes i sospites sense fonament.Però l'Amor, tot confós, va esclatar en plors i va afermar-se en no voler morir. I, així, amb valentia i fortalesa es va imposar a l'Ambició i la va vèncer.

Any rere any, l'Odi va seguir en la seva lluita i va anar enviant els seus companys més terribles: La Fredor, l'Egoisme, la Indiferència, la Pobresa, la Malaltia i molts altres que van seguir fracassant sempre perquè, quan l'Amor se sentia defallir, tot seguit prenia noves forces i tot ho superava.L'Odi, convençut que l'Amor era invencible, va dir als altres: "No hi ha res a fer". L'Amor ho ha suportat tot, ja fa massa anys que ho intentem i no aconseguim res.

De sobte, d'un racó de la sala es va alçar algú poc conegut. Anava vestit tot de negre i amb un barret gegant que queia sobre el seu rostre i no el deixava veure. El seu aspecte era fúnebre com el de la mort."Jo mataré l'Amor, va dir tot convençut". Tots es van mirar pensant qui era aquest que pretenia fer tot sol allò que mai ningú havia pogut aconseguir. L'Odi va dir: "Ves i fes-ho".

Només havia passat algun temps i l'Odi va tornar a convocar tots els mals sentiments per a comunicar-los que, després de molt esperar, finalment l'Amor HAVIA MORT. Tots se sentien feliços, però no deixaven d'estar ben sorpresos.

Llavors el sentiment del barret negre va agafar la paraula i els va dir: "Aquí us lliuro l'Amor totalment mort i destrossat"" I, sense dir res més, se'n va anar. "Espera"! Va dir l'Odi. "En tan poc temps li has fet perdre l'esperança, l'has pogut eliminar del tot i no ha fet el més mínim esforç per viure? Qui ets tu?"

El sentiment va alçar per primera vegada el cap per ensenyar el seu horrible rostre i va dir: "Sóc la Rutina."

6 comentaris:

Carme ha dit...

És un conte interessant, la rutina és realment un enemic molt potent de l'amor, però no acabo d'estar d'acord amb el conte, ja que si parlem de passíó, d'enamorament si que seria veritat. No costa tant de matar-los. Si parlem d'amor, d'estimació real i sincera, d'afecte rpofund, de voler el bé de l'altre, ja podríem relativitzar-ho una mica. La rutina avorreix, però tanta gent vençuts per l'avorriment de la rutina diuen: la meva parella no funciona, però encara l'estimo.

Però el que és cert, que entre algunes persones l'amor mor. Si les persones estan disposades a deixar-lo morir, qualsevol dels sentiment s del conte pot aconseguir-ho. Entre altres persones no mor mai. Si no volen deixar-lo morir, cap no ho aconseguirà, ni la rutina.

Perdona el rotllet, però com que a mi m'agrada (al meu blog) les opinions i els diàlegs, sempre crec que als altres també els agradarà.

Em semblen interessant s els posts que provoquen diàlegs o els faciliten l'inbtercanvi d'opinions. I precisament per això m'ha agradat molt el conte, que fa pensar i plantejar coses.

Aina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Aina ha dit...

A mi m'encanten els "rotllets"! alguns amics meus diuen que m'allargo fins hi tot amb els sms, benvinguda al club!!!.
El conte em va agradar pel missatge que transmetia. Tens raó. en el fons tot el que no vingui d'un Amor autèntic és molt fàcil matar-lo, l'enamorament és potser un altre tema.
També, dins el tema de les relacions interpersonals s'ha de tenir present que qualsevol vincle emocional (sigui del tipus que sigui) si no es fomenta i es fa crèixer cada dia com si fos el primer lentament es pot morir, digue'm-ne amistat, amor de parella....
Si tenim present que som éssers de Llum i Amor res ni la rutina ni tant sols la mort pot apagar aquesta font.(crec jo) Ara també és ben cert que poques persones en són conscients!
Jo tampoc no m'he quedat curta amb el meu rotllet!!!!!!!

Aina ha dit...

el comentari suprimit era un text meu però hi havien faltes horribles!!!

Carme ha dit...

Estic totalment d'acord que qualsevol vincle emocional pot morir si no se'n té cura. I tens toa la raó que el missatge del conte és bonic.

estic contenta de poder-te conèixer a través del blog, Aina.

Aina ha dit...

a veure si algun dia ens podem veure cara a cara!