L'última lliçó




«No podem canviar les cartes que se’ns reparteixen, però sí que podem decidir com juguem la partida.»

Un dia surts al carrer per anar a treballar sense pensar ni adonar-te del que et pot aportar la Vida al llarg del dia. I de cop t'adones que cada segon de la teva vida i la dels altres està ja tot previst.
L'última lliçó m'ha arribat no fa ni un parell de dies. Va ser gràcies a una amiga meva, un petit àngel a la terra, que per "casualitat" en un dinar em va regalar un llibre molt especial.
L'última lliçó, és el titol d'un dels llibres que últimament s'han llegit més .No és un llibre d’autoajuda qualsevol. Escrit pel periodista del Washington Post Jeffrey Zaslow, és la conferència que va fer Randy Pausch, el professor d'informàtica que va explicar a una conferència feta a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh com afrontaria els últims dies de la seva vida al saber que tenia càncer.
La conferència, titulada «Com fer realitat els somnis d’infant», no parlava de la mort sinó de la importància de superar els obstacles, de fer possibles els somnis dels altres, d’aprofitar cada moment (perquè el temps és l’única cosa que tenim. i potser un dia descobrim que no ens en queda tant com ens pensàvem). La conferència va ser la suma de tot allò en què Randy creia.Va morir el mes de Juliol d’aquest any.
Aquest llibre, doncs, ha estat en si mateix una lliçó i un regal. Està en el moment precís i al lloc precís de quan es necessita, ni abans ni després. Ara intentaré explicar el perquè.
Quan una persona se li diagnostica una malaltia terminal o bé una malaltia degenerativa que a la llarga també es terminal, molts cops ens queixem que aquest fet no és just i que no s'enten perquè passen aquestes coses. Això és el que em comentava una amiga meva l'altre dia i jo vaig intentar explicar-li que quan passen coses d'aquestes, per molt doloroses i injustes que ens semblin, no són en cap moment càstigs. Molts cops aquestes experiències són portes a un creixement i de valoració del que es té, de fortalesa per un mateix i per als altres, és en realitat una gran lliçó de Vida, i mai sota cap concepte s'ha de perdre l'esperança i el somriure.
Aquest és el meu petit detall i agraïment a dos àngels a la terra que amb la seva Llum i Bondat fan que la Vida sigui meravellosa. Un petó Cinto i Carmenza!

Viatge al Japó per experimentar una mica la melodia de meditació japonesa al costat de paisatge japonès tradicional. La música és acompanyada per citacions inspiradores, moltes de les quals són proverbis japonesos.

Comentaris

Entrades populars