dimarts, 15 de juliol de 2008

Una realitat molt diversa o l'educació inclusiva



Per qüestions de feina, l'altre dia vaig elaborar un escrit respecte la realitat de l'educació inclusiva en el dia d'avui, quines mancances presenta i com d'alguna manera es podria millorar. He pensat posar-ho com un post perquè crec que pot ser interessant i podeu donar la vostra opinió si voleu. Primerament he d'excusar-me ja que per norma els posts són per regla general breus (més fàcils de llegir) i aquest serà una mica més llarg, intentaré posar-vos-ho de la manera més amena possible.
L’Atenció a la Diversitat ha estat regulada des de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), on va donar configuració jurídica a un profund procés de reforma del sistema educatiu. La llei responia al context democràtic i autonòmic, a la integració i l'homologació en el marc comunitari europeu i a l'adequació de l'ensenyament a les exigències formatives derivades de l'evolució sociocultural i econòmica.

Partint d'aquesta normativa bàsica, conjuntament amb la implantació progressiva de la nova llei d’educació: la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 del 3 de maig (LOE), preveu un pas més en l’atenció a la Diversitat amb uns principis pedagògics centrats en:
  • Principis de Compresivitat de Diversitat i d’autonomia de Centre,
  • valoració crítica de les desigualtats, filosofia cooeducadora que disminueixi el sexisme i l’androcentrisme, acollida de l’alumnat nouvingut
  • i Atenció a la Diversitat- escola inclusiva- (no segregadora)

La seva aplicació a Catalunya a través dels Decrets 142, 143,/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació obligatòria s’ha anat desenvolupant el nostre sistema educatiu fins al moment actual.

Escola inclusiva pros i contres

S’entén que els centres tan d’infantil, primària com de secundària obligatòria , amb altres paraules d’ensenyament ordinari, fan una educació inclusiva quan disposen de recursos personals, tècnics i materials necessaris per atendre a tot el seu alumnat sigui quina sigui la seva realitat personal (amb menor o major grau de discapacitat independentment del seu origen tipologia o grau d’afectació). A la vegada s’ha de tenir present que aquesta escolarització ha de comportar el màxim assoliment possible de les competències bàsiques (aprenentatge i socialització) definides per a tothom en el currículum base, òbviament elaborant les adequacions curriculars, programacions individuals pertinents, segons el seu nivell actual de competències (NAC) en els alumnes que ho necessitin.

S’ha de tenir present doncs que els recursos s’han de posar on és l’alumne; no pas l’alumne on són els recursos. La inclusió escolar ha de facilitar la inclusió social allà on viu l’alumne. Per un alumne amb discapacitat és imprescindible que el coneguin com una persona particular que té unes limitacions i unes capacitats. Si pel contrari se’l fa escolaritzar en un centre (que respon a les seves necessitats específiques) fora del seu entorn, barri, o fins i tot municipi això dificulta molt la seva relació interpersonal i l’integració en el seu entorn. No serveix de gaire per no dir de res, fer un treball d’inclusió en un centre concret sinó no s’extrapola en una inclusió social real dins del seu entorn on viu.

Si es té cura d’aquest fet simultàniament facilitarà que no hi hagi una acumulació d’alumnes amb necessitats educatives específiques a uns pocs centres, més homogeni, conseqüentment la ràtio per centre d’aquests alumnes és molt menor i per tant la tasca pedagògica i els recursos personals necessaris més adient.

Per poder portar a terme la inclusió adequadament (fer-la ben feta) es necessiten uns certs requisits indiscutibles. Sense ells aquest projecte educatiu no és real, funcional, ni adequat ja que aquests alumnes no estarien ben atesos (a nivell d’autonomia, mobilitat, o aprenentatges funcionals) i molt segur no seria possible una inclusió social real en el seu entorn. Aquests requisits que esmentàvem anteriorment es centren en diversos eixos:

  • Formació adequada dels professionals que atenen l’alumnat. S’ha de proporcionar formació permanent i suport operatiu per afrontar amb èxit el dia a dia amb tota la diversitat dels seus alumnes. Tots els recursos ordinaris i específics d’educació especial (personals, tècnics, materials, etc.) han d’estar orientats a donar suport, reforçar i complementar en allò que calgui la intervenció educativa del professorat d’ordinària.
  • Recursos adequats segons l’evolució madurativa dels alumnes amb nee. Recordar que un alumne amb una certa discapacitat de menor o major grau, el seu nivell de socialització i molts cops d’aprenentatge sol ser similar o compatible amb altres nens/nenes en les primeres etapes d’escolarització, per exemple en l’educació infantil; però en l’etapa de la segona infància , a partir dels vuit nou anys comença a fer-se pales les diferencies entre uns alumnes i uns altres tan a nivell de relació interpersonal, a nivell d’aprenentatges i capacitats, així com a nivell de joc i interessos. Conseqüentment s’ha de posar els mitjans i recursos necessaris previs aquest fet per evitar segregacions, etiquetatges...
  • Importància de l’existència i del treball de les Escoles d’Educació Especial. Està previst pel curs que ve, curs 2008-09 que progressivament es vagin reduint la seva activitat docent i tancant centres. Si algunes de les escoles d’educació especial es transformessin en Centres de Recursos i/o el seu personal passés a formar part dels claustres d‘escoles i d’instituts amb funcions de suport al professorat d’ordinària, el sistema educatiu es dotaria d’uns recursos humans, tècnics i materials importantíssims no solament per la seva quantitat sinó per la qualitat i expertesa de la seva aportació. Amb altres paraules augmentar les plantilles de les ordinàries amb més especialistes (en tots necessari i vital amb aquells alumnes que presenten discapacitats greus o plurideficients els quals tenen unes necessitats molt concretes.)
  • Vetllar perqùè tots els edificis (centrers) eliminin les barreres arquitectòniques. Una simple escalinata pot dificultar molt la vida diària dels alumnes amb certes necessitats educatives (com pot ser clarament discapacitat motriu).
  • Augment d’hores de l’atenció als centres per part dels EAPs per fer una bona prevenció, detecció i actuació en les necessitats educatives pertinents i d’altres equips externs si es requereix.

El problema no és l’educació inclusiva ja que si es portés a terme autènticament milloraria la nostra societat, sinó de realitzar-la adequadament, aportant els recursos materials, humans i econòmics necessaris. Sinó és així, fem un greuge als nostres nens.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats Aina!!! l'has clavat, penso que ho hauries d'intentar que t'ho publiquessin en alguna revista d'educació, ja que crec que tot el que dius hauria de ser llegit per totes els professionals que ens dediquem en el món de l'educació.És molt clar, però contundent, en serio m'agradat molt!!!
Núria

Aina ha dit...

Gràcies guapíssima ets un sol!

helena ha dit...

El teu article està molt ben escrit i si et fessin cas aquest seria un país de bona qualitat en Educació. La inclusió porta un munt d'avantatges.La societat i nonomés l'escola, hauria de ser més inclusiva amb totes les mancances personals (físiques i psíquiques) encara que no estiguin diagnosticades com a patologia.Tots som discapacitats per a alguna cosa i tots hem de viure en una societat forçosament(gràcies a Déu) diversa i plural.
Dos desavantatges:
-El repartiment de personal que proposes en el post és absolutament irreal Aina, és cert que tenim aquestes persones i si és volgués el Departament té els recursos econòmics com per a pagar un sou a tots aquests professionals, però senzillament, no s'ha demostrat encara aquesta voluntat política.Augmentar les hores d'EAP vol dir gairebé duplicar el nombre de representants d'aquests equips a les nostres zones educatives,insertar els mestres del CEE als claustres o als CRP per a donar orientació i recolzament quedaria curt perquè hi ha molts més centres ordinaris que CEE i no donarien per a orientar a tothom i segurament passaria com ara amb els EAPs que molts cops tenim la sensació que no arriben a la mínima part dels problemes. La formació també és un tema clau al que el Departament no li dóna importància donat que qualsevol pot impartir un curs del que vulgui, si li aproven el fa, sovint quan et matricules has de resar per no saber igual o més que el teu formador.Es pot fer,tens raó, és possible i si hi hagués voluntat real tampoc seria excessivament complicat dur-lo a la pràctica però un govern que dedica el 2% del seu PIB anual a Educació, demostra no estar gaire per la qualitat educativa, exemple:la sisena.
-L'altre desaventatge és que per més que ens dolgui, no totes les patologies i no totes les patologies a totes les edats són susceptibles de ser inclusores.
Una esquizofrenia, una psicosi infantil, qualsevol trastorn que porti implícit la resposta agressiva envers l'entorn...personalment no penso que una escola ordinària per més inclusiva que sigui, esdevingui un bon lloc per a ells i per les seves necessitats educatives.Podem caure en el parany de ser tan inclusors que pensem més en voler ser professionals molt moderns i no tant en respondre a necessitas educatives molt específiques que presenta aquest tipus d'alumnat.El cas recorda a la integració en els seus inicis, fins que ens vam adonar que no donàvem resposta a la necessitat d'aquest alumnat.
Per altra banda, per l'alumna de l'ordinària serà sempre un punt a favor conèixer persones molt diverses, malgrat això, s'hauria d'explicar a algun AMPA l'assistència al centre d'alguns alumnes que per ignorància o no, els poden semblar agressius o males companyies per als seus fills, poden no ser-ho, o sí però l'angoixa dels pares, fins a cert punt, també és tasca de l'escola.En la diversitat per sobre, sobredotacions i talentosos, dels que sempre ens oblidem quan parlem de diversitat, em sembla fantàstics perquè tenen aquesta part social que els hi manca en escoles específiques tot i que cal una tutorització molt específica per a donar resposta a les seves necessitats.
Aviam com va aina!Moltes gràcies pel post, té molts elements de reflexió!

Aina ha dit...

Sóc molt conscient del pais on vivim. Dubto que algun dia augmenti l'Estat aquest 2% del seu PIB anual a Educació. Però no hi ha res impossible. Podem intentar canviar cosetes i donar alternatives, el "dret a la pataleta" ningú hi pot renunciar. Utopia? és possible...

helena ha dit...

Estic molt d'acord amb tu.De fet les grans obres sempre surten d'idees agosarades que ens atrevim a posar a la pràctica quan tothom al nostre costat ens pren per bojos,d'un grup de joves utòpics van néixer organitzacions com Greenpeace o la Creu Roja.Si no anem més enllà mai aconseguirem res.

Anònim ha dit...

Hola guapa
tu i jo ja hem parlat varies vegades sobre el tema de la inclusió. Com saps jo sóc defensora de les escoles d'educació especial, sencillament perquè crec que ara per ara poden atendre molt millor les necessitats del alumnes amb dificultats de qualsevol tipus
Tu també has viscut l'experiència de veure alumnes rebutjats de les escoles ordinaries i el seu comportament a l'escola d'ee no es massa adecuat .....que hagués passat amb aquests alumnes si s'hagués tingut prou eines a l'escola ordinaria???? Crec que el primer que s'hauria de fer es un bon anàlisi de cada cas, i no només pensar que per principi s'ha de fer inclussió perquè? si pensem que de vegades aquesta inclusió es inexisten al mon laboral o com a mínim millorable de ben segur. En fi ja seguirem en contacte.
CREC QUE EL PRINCIPAL OBJECTIU EDUCATIU ES ACONSEGUIR UE TOTS ELS ALUMNES DESENVOLUPIN TOTES LES SEVES QUALITATS AL MÀXIM ON? es el que em d'analitzar en profunditat i no guiar-nos per allò que de vegades sembla una moda com el vestir
El que si que vull dir que el paper que faras tu , o més ben dit que fas , es absolutament necessari . Per fí hi ha algu que creu necessaria un analísi de l'ecucació
FELICITATS AINA

Aina ha dit...

hola guapíssima!!!
aquest tema com tu dius és un tema recorrent i que te molt dificil solució i/o acord, a no ser que tots els professionals deixem de mirar-nos el melic i pensem per un cop primer amb els nens/nenes.
Gràcies per la confiança!!!