Una realitat molt diversa o l'educació inclusiva

Per qüestions de feina, l'altre dia vaig elaborar un escrit respecte la realitat de l'educació inclusiva en el dia d'avui, quines mancances presenta i com d'alguna manera es podria millorar. He pensat posar-ho com un post perquè crec que pot ser interessant i podeu donar la vostra opinió si voleu. Primerament he d'excusar-me ja que per norma els posts són per regla general breus (més fàcils de llegir) i aquest serà una mica més llarg, intentaré posar-vos-ho de la manera més amena possible.

L’Atenció a la Diversitat ha estat regulada des de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), on va donar configuració jurídica a un profund procés de reforma del sistema educatiu. La llei responia al context democràtic i autonòmic, a la integració i l'homologació en el marc comunitari europeu i a l'adequació de l'ensenyament a les exigències formatives derivades de l'evolució sociocultural i econòmica.

Partint d'aquesta normativa bàsica, conjuntament amb la implantació progressiva de la nova llei d’educació: la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 del 3 de maig (LOE), preveu un pas més en l’atenció a la Diversitat amb uns principis pedagògics centrats en:

• Principis de Compresivitat de Diversitat i d’autonomia de Centre,
• valoració crítica de les desigualtats, filosofia cooeducadora que disminueixi el sexisme i l’androcentrisme, acollida de l’alumnat nouvingut
• i Atenció a la Diversitat- escola inclusiva- (no segregadora)

La seva aplicació a Catalunya a través dels Decrets 142, 143,/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació obligatòria s’ha anat desenvolupant el nostre sistema educatiu fins al moment actual.

Escola inclusiva pros i contres

S’entén que els centres tan d’infantil, primària com de secundària obligatòria , amb altres paraules d’ensenyament ordinari, fan una educació inclusiva quan disposen de recursos personals, tècnics i materials necessaris per atendre a tot el seu alumnat sigui quina sigui la seva realitat personal (amb menor o major grau de discapacitat independentment del seu origen tipologia o grau d’afectació). A la vegada s’ha de tenir present que aquesta escolarització ha de comportar el màxim assoliment possible de les competències bàsiques (aprenentatge i socialització) definides per a tothom en el currículum base, òbviament elaborant les adequacions curriculars, programacions individuals pertinents, segons el seu nivell actual de competències (NAC) en els alumnes que ho necessitin.

S’ha de tenir present doncs que els recursos s’han de posar on és l’alumne; no pas l’alumne on són els recursos. La inclusió escolar ha de facilitar la inclusió social allà on viu l’alumne. Per un alumne amb discapacitat és imprescindible que el coneguin com una persona particular que té unes limitacions i unes capacitats. Si pel contrari se’l fa escolaritzar en un centre (que respon a les seves necessitats específiques) fora del seu entorn, barri, o fins i tot municipi això dificulta molt la seva relació interpersonal i l’integració en el seu entorn. No serveix de gaire per no dir de res, fer un treball d’inclusió en un centre concret sinó no s’extrapola en una inclusió social real dins del seu entorn on viu.

Si es té cura d’aquest fet simultàniament facilitarà que no hi hagi una acumulació d’alumnes amb necessitats educatives específiques a uns pocs centres, més homogeni, conseqüentment la ràtio per centre d’aquests alumnes és molt menor i per tant la tasca pedagògica i els recursos personals necessaris més adient.

Per poder portar a terme la inclusió adequadament (fer-la ben feta) es necessiten uns certs requisits indiscutibles. Sense ells aquest projecte educatiu no és real, funcional, ni adequat ja que aquests alumnes no estarien ben atesos (a nivell d’autonomia, mobilitat, o aprenentatges funcionals) i molt segur no seria possible una inclusió social real en el seu entorn. Aquests requisits que esmentàvem anteriorment es centren en diversos eixos:

• Formació adequada dels professionals que atenen l’alumnat. S’ha de proporcionar formació permanent i suport operatiu per afrontar amb èxit el dia a dia amb tota la diversitat dels seus alumnes. Tots els recursos ordinaris i específics d’educació especial (personals, tècnics, materials, etc.) han d’estar orientats a donar suport, reforçar i complementar en allò que calgui la intervenció educativa del professorat d’ordinària.
• Recursos adequats segons l’evolució madurativa dels alumnes amb nee. Recordar que un alumne amb una certa discapacitat de menor o major grau, el seu nivell de socialització i molts cops d’aprenentatge sol ser similar o compatible amb altres nens/nenes en les primeres etapes d’escolarització, per exemple en l’educació infantil; però en l’etapa de la segona infància , a partir dels vuit nou anys comença a fer-se pales les diferencies entre uns alumnes i uns altres tan a nivell de relació interpersonal, a nivell d’aprenentatges i capacitats, així com a nivell de joc i interessos. Conseqüentment s’ha de posar els mitjans i recursos necessaris previs aquest fet per evitar segregacions, etiquetatges...
• Importància de l’existència i del treball de les Escoles d’Educació Especial. Està previst pel curs que ve, curs 2008-09 que progressivament es vagin reduint la seva activitat docent i tancant centres. Si algunes de les escoles d’educació especial es transformessin en Centres de Recursos i/o el seu personal passés a formar part dels claustres d‘escoles i d’instituts amb funcions de suport al professorat d’ordinària, el sistema educatiu es dotaria d’uns recursos humans, tècnics i materials importantíssims no solament per la seva quantitat sinó per la qualitat i expertesa de la seva aportació. Amb altres paraules augmentar les plantilles de les ordinàries amb més especialistes (en tots necessari i vital amb aquells alumnes que presenten discapacitats greus o plurideficients els quals tenen unes necessitats molt concretes.)
• Vetllar perqùè tots els edificis (centrers) eliminin les barreres arquitectòniques. Una simple escalinata pot dificultar molt la vida diària dels alumnes amb certes necessitats educatives (com pot ser clarament discapacitat motriu).
• Augment d’hores de l’atenció als centres per part dels EAPs per fer una bona prevenció, detecció i actuació en les necessitats educatives pertinents i d’altres equips externs si es requereix.

El problema no és l’educació inclusiva ja que si es portés a terme autènticament milloraria la nostra societat, sinó de realitzar-la adequadament, aportant els recursos materials, humans i econòmics necessaris. Sinó és així, fem un greuge als nostres nens.