dilluns, 31 d’agost de 2009

Més canvis...

Un periòde de canvis... Des dels darrers mesos no ha parat d'aparèixer canvis constants que han fet canviar de rumb de la meva vida. Demà a les nou del matí es materialitzarà un d'aquests canvis.
Inicio la meva nova etapa professional a un nou centre diferent del que estava. Canvis que en realitat he escollit lliurement. Nova etapa, nou camí... sembla interessant i positiu!
Bon inici de curs a tothom!!!

dijous, 27 d’agost de 2009

Cada dia surt el Sol i avui amb més força que ahir malgrat els anys!


Iniciava una nova etapa del viatge catàrtic a les Illes de la Mediterrànea. Havent fet una parada breu per qüestions d'equipatge, estava preparada per endinsar-me en les càlides aigües de la terra dels meus avantpassats.

Portava amb mi tot el que havia après els darrers dies als Prepirineus i bona part de la calma i serenitat que m'havia aportat aquell espai de quietud i silenci allà per la Vall Fosca. L'entorn canviava però no volia perdre allò tant preuat i necessari com és la pau interior. Van anar passant els calorosos i asoleiats dies. Però ja cap al final de la meva estada a Mallorca les circumstàncies es van precipitar vertiginosament sense quasibé adonar-me'n.

Aquella pau interior que tan necesitava un dia per l'altre va desaparèixer, com si d'un truc de màgia es tractés, transformant-se en un mal de cap que no desapareixia al llarg dels dies, amb una sensació d'ofec i opressió el pit, vaja en poques paraules un quadre d'angoixa. Com era possible fer un canvi tan brusc? Simple en aquest cas i també molt inconcient per part meva. Tot es va desencadenar a partir de deixar-me fer un massatge per "relaxar-me". Ras i curt, l'altre persona va sortir fantàstica i molt positiva mentre que jo irònicament vaig captar tota la negativitat que hi pogués haver. Pot semblar increible però us puc assegurar que per desgràcia és ben cert.

Imagineu-vos doncs tornar cap a Barcelona en aquestes condicions. Anava a agafar l'avió que em portaria a casa finalment. Anava carregada, mai tant ben dit, i vaig demanar ajuda a un amic si em podria venir a buscar, em va dir que si (cosa que li agrairé eternament). Aquell dia deuria ser un mal dia perquè semblava com si tot es compliqués cada vegada una mica més. Retard exaustiu en les maletes (més de mitja hora d'espera), parkings laberintics, pluja, temps a contrarellotge.... (era ben be com si tot sortis al revés) però tanmateix vam aconseguir arribar. Aquell vespre em sentia fatal, sóc conscient que no era jo qui tenia control de les circumstàncies però era com si en fos responsable. L'endemà, és a dir ahir, encara semblava que les complicacions no s'acabessin i els núvols de tormenta continuessin amenaçant pluja. Ja a casa, em va petar la rentadora al finalitzar una molinada amb inundació inclosa. Que més podia passar?...

Cada dia surt el Sol i avui amb més força que ahir malgrat els anys! Així, amb aquesta frase, finalitzava el correu que em va enviar ahir aquest amic meu. I és ben cert per molt negre que ens semblin les coses, mai ho són prou. Per molt que estiguem immersos en una tormenta, tard o d'hora s'aclarirà el cel i tornarà a lluir el Sol i tot tornarà al seu lloc.
Thkns for all!!!

dimarts, 11 d’agost de 2009

Vacances de l'ànima

Un any, o més ben dit un curs, de canvis constants. Canvis que venen d'imprevist. Tenia una vida prevista, uns plans en prespectiva. Però tot, en pocs mesos es va precipitar. Uns fets que em van fer improvitzar sobre la improvització. Res del que creia semblava que es pogués mantenir dempeus i en poques hores ,com qui diu, vaig canviar de rumb seguint l'estel del matí vers un nou horitzó.

No renuncio a res del que he fet aquests darrers mesos, suposo que no tornaria enrera, llevat de poder eliminar l'origen dels canvis, potser. Encara que mirat en prespectiva diuen que els canvis per molt durs que aparentment semblin, sempre són positius, i he de reconèixer que és ben cert: aprens, creixes i reneixes de les cendres com d'una au fènix fos.

En tot aquest periode apareixen dubtes, ansietat i fins i tot inseguretat, com si de cop sense cap avís previ el terra que estaves trepitjant sòlid, segur, conegut i a voltes amb ganes de canviar-lo, comença a modificar-se escaixant-se al seu pas, fent-se més vulnerable i insegur. De cop t'adones que en realitat amb la aparença d'una gran fragilitat, se't presenta un nou camí, una nova etapa on poder reneixer en fortalesa i amor.

Aquest estiu és l'espai on he pogut desconectar, carregar piles i fruir d'un no-temps en el temps, on poder sentir el plaer de l'aire, de la terra, del sol i de l'aigua, on el més important no és el cap sinó més aviat el cor i l'ànima. Ara escric des de les Illes però el meu viatge catàrtic va començar ja al juliol, cremant a una llar de foc papers i més papers que al llarg dels anys, quasibé sense adonarme'n, havia anat acomulant.

Ja a l'agost vaig empendre el viatge cap a l'espai de quietud i silenci vers La Vall Fosca, en un poblet entre rius, llacs i muntanyes convidada per una bona amiga meva amb el "Pais petit" de Lluís Llach com a música de fons. L'hem cantada a casa, en ruta per la Vall mentre vorejavem rius i camins, i a la nit al cafè Felip amb la guitarra entre altres melodies... era com si el temps s'hagués aturat l'únic important era l'Ara i Aquí amb la seva màxima vigència.
Ara estic iniciant la meva segona etapa, envoltada de la Mediterrànea on els camins es dibuixaran a la sorra i el trencant de les onades borraran les antigues senyals per poder-hi esbossar-ne de noves.

Res de tot això no hauria estat possible sense el recolzament dels meus bons amics i amigues que al llarg d'aquests mesos m'han fet de suport, han estat al meu costat i quan no, han contestat trucades intempestives... Però sobretot i especialment avui, vull agraïr de tot cor l'amistat i el recolzament i la confiança de la Rosa i la seva família i el seu acolliment. Molts petons i moltes gràcies!!!

dissabte, 1 d’agost de 2009

Vacances....! les tan esperades.

Una Real Utopia inicia vacances! En principi no tancarem del tot la Utopia, tot dependrà de les conexions a Internet, però crec que hi ha moments i etapes que ens hem de desintoxicar, carregar piles relaxant-nos....
Us deixo un petit detallet musical : Bach, Toccata i Fugua en D menor per orgue tocada en la versió de FAO :)

BONES VACANCES!!!!!!!!!!!!!!