dimecres, 24 de setembre de 2008

Energia pura


D'un temps ençà una colla d'amics tenim una escusa o més ben dit una molt bona raó, per reunir-nos mensualment per fer un sopar i xerrar. Ens agrada compartir les coses, riure, passant-nos-ho bé, parlar de coses suplerflues o de temes molt més profunds. Sigui com sigui, no sé ben be si és l'espai on ens reunim, l'entorn o les persones que hi ha, sempre surto renovada, com si hi hagués quelcom màgic que et fes renéixer de nou cada cop.

Ahir a la nit es va fer un d'aquests sopars. Jo havia tingut un dia d'aquells una mica estressants: pluja, mal temps, arribava amb retard per una reunió.... en conseqüència anava accelerada. Lentament van anar passant els minuts i quasibé sense adonar-me'n havia anat deixant enrera els problemes i em vaig sentir en pau un altre cop.

Coses petites
Hi ha moltes persones que poden fer coses importants,
però n'hi ha molt poques
que estiguin disposades a fer les coses petites.
Tot acte d'amor és una obra de pau,
per molt petit que sigui.
L'amor vertader ens ha de costar,
ens ha de fer mal,
ens ha de desposseir de l'egoisme.
Mare Teresa de Calcuta
Dedicat a tots els "cristians en recerca" que fan que cada dia sigui únic i especial!!!

2 comentaris:

Carme ha dit...

Saps, Aina? Per la meva feina jo em trobo dient, molt sovint, a la gent una cosa que crec profundament i és que només essent molt "egoïstes" en el sentit positiu de buscar el seu propi benestar i la seva pròpia felicitat podran fer feliços als altres i estar bé amb el seu entorn. I estic ben segura que això no és cap contradicció, només potser una paradoxa, amb el que diu la mare Teresa de Calcuta.

Crec que són dos camins que ens duen al mateix lloc, el seu és més dur i més ràpid i no tohtom és capaç de fer-lo. L'altre és més llarg, perquè s'ha d'entendre que les coses que ens fan sentir bé, a la llarga, són les que fan bé a tothom. I la gent està molt receptiu quan li plantege s d'aquesta manera. Primer tu, si tu estàs bé vol dir que fas bé les coses. Sempre he cregut que les persones egoïstes (en el sentit negatiu i habitual del terme) no són felices ni estan bé amb elles mateixes.

Una abraçada, i gràcies per les teves visites als Moments

Aina ha dit...

Hola Carme!
Penso que la vida en si ja és una paradoxa jeje.. sincerament crec que si l'objectiu final de tota persona es el que diem podem trobar camins més directes més durs, dreceres o camins més llargs però sigui quin sigui el camí que agafem si el final és autèntic la resta ´no és tan important.
El camí mistic si, és cert és dur però pot esdevenir meravellos!!!