dimarts, 30 de setembre de 2008

Blog Action Day- Poverty

Blog action Day és una proposta que s'ha creat per a fer una crida als bloggers de tot el món per fer possible que es parli d'un sol tema al mateix dia. Dia escollit? 15 d'octubre, tema de què parlar i difondre'l? la pobresa.

Feu-ne ressò en els vostres blogs. Apunteu-vos-hi!!!!

dilluns, 29 de setembre de 2008

Parenostre dels màrtirs


Pare Nostre del pobre i del marginat; Pare Nostre de màrtirs i torturats.
El teu Nom és santificat, en aquell que mor quan defensa la vida;
El teu Nom és glorificat quan la justícia és la nostra mesura;
El teu Regne és de llibertat, de fraternitat, pau i comunió.
Maleïda la violència que destrueix l'home amb la repressió!
Faci's la teva Voluntat, ets el veritable Déu alliberador;
No ens posarem a seguir doctrines manipulades pel poder opressor!
Et demanem el pa de la vida, pa de l'esperança, el pa dels pobres;
El pa que porta humanitat i dignifica al poble... en comptes de canons;

Perdona'ns quan per por quedem callats davant la mort;
Perdona i destrueix el regne de la corrupció com a llei del més fort;
Protegeix-nos de la maldat dels prepotents i dels assassins...
...Déu Pare revolucionari, germà del pobre, Déu de l'oprimit.
Autor desconegut, web pastoral dels salesians
Sense més paraules, sense cap més altre comentari....

diumenge, 28 de setembre de 2008

Un poder autèntic

En el post Energia pura parlava de com és possible trobar o retrobar la pau interior. Doncs bé en aquest sopar vaig tenir una conversa molt interessant amb un amic meu. Parlavem de les injustícies del Món i de que és molt difícil poder canviar les coses a nivell mundial davant d'una globalització ferotge on solament compta el poder i el primer món. La persona com a individu no pot fer gaire cosa, únicament respecte el seu entorn més pròxim.

Permeteu-me ser utòpica però, crec que encara que no és una empresa fàcil, si que cadescú tenim un poder autèntic, el poder de les accions individuals tal com diu Com gotes a l'oceà en el seu post de del dia 23 d'aquest mes. No ens hem de deixar vèncer pel poder o el defalliment, si tots fem una petita acció podem anar sumant granets de sorra o gotes d'aigua. Junts podem canviar el Món. En realitat aquest és l'autèntic objectiu de tots nosaltres: Fer un món més just, solidari on tothom hi pugui viure en llibertat i dignament!

Per tots vosaltres, pels utòpics... aquí teniu "El poder de uno" que vaig trobar a Com gotes a l'oceà". Val molt la pena!
Dedicat amb carinyo al Jordi, que l'Amor del Pare sigui amb tu!


Un Món d'emocions


Tot va iniciar-se un dia que juntament amb una amiga vam anar a veure "What the Bleep Do We Know!? " (I tu què saps!? ), film estrenat el febrer de l'any 2004 que combina entrevistes amb estil documental, ficció, animació per computadora i nocions generals de física quàntica per sustentar la idea que és possible modificar la realitat material mitjançant el pensament. La pel·lícula intercala fragments d'entrevistes amb la història fictícia d'una fotògrafa hipoacúsica que travessa diverses dificultats en la seva vida quotidiana.

En aquest film apareixia un experiment fet per Masaru Emoto amb cristalls d'aigua. La seva obra, publicada posteriorment en un llibre "Mensajes del agua" ens presenta el resultat dels treballs d’investigació procedents de l’anàlisi de l’aigua de diversos orígens amb l’objectiu d’observar el FAT (energies subtils relacionades amb la consciència). El llibre mostra magnífiques imatges de l’aigua cristal·litzada a partir de les quals es pot apreciar com, per diversos factors de l’entorn -com pot ser la música o la consciència de les persones- l’aigua recull la informació i la transmet. L’obra fa evident que els pensaments i les emocions poden alterar l’estructura molecular de l’aigua i ens fan comprendre la manera en què estan connectats els sers humans i l’Univers.

Avui mirant altres blogs i navegant he anat a parar a un blog, Pau a la Terra, que ja tinc lincat des de fa temps. El seu darrer post parla de Relaxació total a través de la música. És ben curiós com les vibracions que rebem siguin harmòniques o no, en l'àmbit de la parla o de la música, ens afecten i ens influeixen als éssers humans. Si un missatge escrit o una melodia influeix en la cristalització de l'aigua imagineu com ens pot influir en nosaltres sent el 80% aigua.

Parlant d'emocions als darrers posts és com si haguèssim obert la caixa de Pandora. Però de tots, crec, que és sabut que en absolut tot és negatiu hi ha molt i molt de positiu i de meravellós en les emocions. Ens ajuden a crèixer a madurar ... tot és possible si realment o volem! i si per sobre de tot tenim la serenitat interior per no deixar-nos portar pel cant de les sirenes.

Si en algun moment costa, no patiu: respireu fons, relaxeu-vos, tanqueu els ulls, deixeu la ment en blanc, podeu tenir de fons músiques relaxants, i penseu que res és impossible si realment es desitja amb el cor!!!

dissabte, 27 de setembre de 2008

Amor contra perversió


Hi havia una vegada un mico molt compassiu que obria el seu cor a tots els animals que trobava. Un dia va conèixer a una tortuga mascle i va encetar-hi una bona amistat. Tortuga i mico passaven moltes hores del dia parlant de les seves coses. Però la tortuga ja n'estava cansada i, a més, la tortuga femella va començar a sentir-se molesta perquè el seu marit estava massa hores fora de casa. Per això, va demanar-li explicacions i la tortuga mascle li va explicar que havia trobat un gran amic, un mico molt afectuós, amb qui podia parlar de molts temes i sortir enriquit amb la seva amistat i els seus sentiments plens de bondat.

L'esposa, aleshores, va sentir-se gelosa i es va dir:

"Haig de trobar alguna manera d'acabar amb aquest maleït mico".

Va esbossar un pervers pla i el va posar en acció. Va començar a fingir que havia agafat una rara malaltia molt maligna i que la seva vida era en perill. El marit estava realment preocupat
- Què puc fer per tu, esposa?

La tortuga femella va dir:

- Els meus òrgans estan molt febles. En qualsevol moment puc morir. He consultat la tortuga metge i m'ha assegurat que només puc salvar-me si menjo fetge de mico.

L'angoixa va amarar el marit. L'esposa va insistir:

- Necessito fetge de mico o moriré; t'ho asseguro. Tu tens amistat amb aquest mico tan compassiu. Si és tan bondadós, com sempre dius, no dubtarà en oferir el seu fetge per a salvar la meva vida.

La tortuga mascle va anar a parlar amb el mico i no es va atrevir a dir-li la veritat:

- Amic mico, la meva esposa et vol conèixer i omplir-te d'atencions. Vine a dinar a casa nostraLes tortugues vivien enmig d'un estany i el mico no sabia nedar.

Va preguntar:

- I com arribaré a casa vostra?

- Molt fàcil, amic; només he de dur-te sobre la meva closca

- Magnífic! - va dir el mico satisfet i anhelant conèixer l'esposa del seu bon amic.

Van començar a creuar l'estany, el mico anava damunt la closca. A mig camí la tortuga va dir:

- He de dir-te la veritat. Necessitem un fetge. La meva dona esta molt malalta i ha de menjar fetge de mico si vol salvar la vida.

El mico, que era molt llest, de seguida va captar les intencions de la tortuga femella. Aparentant una gran naturalitat va dir:

- Per què no m'ho havies dit abans? Resulta que he oblidat el fetge a la meva cabana, sobre l'arbre. Però ja saps com t'estimo, així que tornem i l'agafaré. Si la teva esposa està malalta, jo l'ajudaré encantat.

Van tornar fins el refugi del mico i aquest va grimpar pel tronc de l'arbre. Des d'allí exclama a la tortuga mascle:

- Pobre ximple la teva dona t'ha enganyat! No puc seguir associat amb algú tan estúpid. Ella és perversa i tu, simplement, un babau. Et desitjo el bo i millor, creu-me, però no tornis per aquí.

Recopilació de contes orientals

Sobre coneguts, amistats, amics i amics de veritat! i com distingir-los.

dijous, 25 de setembre de 2008

Per a pensar un minut (10)


És necessari crear un buit

Tots tenim el mal costum de col.lecccionar objectes inutils pensant que un dia (no sabem quan ...) ens poden fer falta.

Tenim l'hàbit de guardar diners sense intenció de gastar-los, només pensant que en el futur ens seran necessaris.

Tenim l'hàbit de guardar roba, joguets, sabates, mobles, utensilis domèstics i altres coses que ja no fem servir des de fa molt de temps...

I dins nostre...?
Doncs també tenim l`'hàbit de guardar el que hem patit: discussions, tristeses, rancúnies. pors...
No ho fem, si us plau!

ÉS ANTI-FELICITAT. CAL ANAR LLEUGERS D'EQUIPATGE

És important crear un "espai", un "buit" perquè les coses noves arribin a la nostra vida.
Cal eliminar el que és del tot inutil en nosaltres i en les nostres vides perquè ens arribi així la prosperitat;no sols material sinó també, i més important, l'espiritual.
És la força d'aquest "buit" que atraurà el que ens és necessari .

Mentre estiguem materialment o emocionalment carregats de coses velles i inútils, no hi haurà espai obert per les noves oportunitats de gaudir.

Com diria qualsevol economista: els nostres bens han de circular.

Netegem casa nostra de tot allò que ja no fem sevir.
Netegem el nostre cor de les andròmines que l'aclaparen.

L'ACTITUD DE GUARDAR I GUARDAR NOMÉS FA QUE ENCORAR LA FELICITAT A LA INCERTESA MATERIALISTA.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Quina és la solució?


"La solució és Walther" Matti Juhani Saari, l'estudiant de 22 anys que aquest dimarts va assassinar deu persones abans de suïcidar-se en un centre de formació professional finlandès de Kauhajoki, portava planejant la matança des de 2002, segons nous detalls del cas que s'han conegut avui.

Així s'inicia una de les noticies més impactants d'avui a la premsa escrita. La solució és Walther, aquesta era la nota que va deixar a casa seva abans de fer la matança i suicidar-se. Van morir en aquesta acció nou alumnes i un professor del centre de formació professional després de la matança va provocar un incendi. Abans de portar-ho a terme havia penjat un video a youtube anunciant el que faria, ningú en va fer cas. Per què? Com és que un espai obert a tot tipus de públic accepta aquest tipus de material? Com és que la policia un cop alertada no va ser capaç de detectar un tipus de personalitat com cop ser Matti Juhani Saari? on eren els especialistes de transtorns de personalitat per poder detectar i prevenir una masacre? feia just un any al mateix pais ja hi havia hagut un altre atemptat del mateix estil.
Ironies de la Vida en el món de l'educació Finlàndia és el pais model d'innovació i experiència pedagògica. Ara bé també és el país conjuntament amb Estats Units i Yemen que té més armes de foc per habitant. Coherent?

Energia pura


D'un temps ençà una colla d'amics tenim una escusa o més ben dit una molt bona raó, per reunir-nos mensualment per fer un sopar i xerrar. Ens agrada compartir les coses, riure, passant-nos-ho bé, parlar de coses suplerflues o de temes molt més profunds. Sigui com sigui, no sé ben be si és l'espai on ens reunim, l'entorn o les persones que hi ha, sempre surto renovada, com si hi hagués quelcom màgic que et fes renéixer de nou cada cop.

Ahir a la nit es va fer un d'aquests sopars. Jo havia tingut un dia d'aquells una mica estressants: pluja, mal temps, arribava amb retard per una reunió.... en conseqüència anava accelerada. Lentament van anar passant els minuts i quasibé sense adonar-me'n havia anat deixant enrera els problemes i em vaig sentir en pau un altre cop.

Coses petites
Hi ha moltes persones que poden fer coses importants,
però n'hi ha molt poques
que estiguin disposades a fer les coses petites.
Tot acte d'amor és una obra de pau,
per molt petit que sigui.
L'amor vertader ens ha de costar,
ens ha de fer mal,
ens ha de desposseir de l'egoisme.
Mare Teresa de Calcuta
Dedicat a tots els "cristians en recerca" que fan que cada dia sigui únic i especial!!!

diumenge, 21 de setembre de 2008

Randy Pausch Last Lecture

Quan vaig escriure el post L'última lliçó vaig buscar informació a internet sobre el llibre en si i el seu autor. En cap moment la meva idea va ser fer un monogràfic sobre Randy Pausch, era més aviat una constatació que res és per casualitat, parlar d'esperança i fer un petit homenatge (un regalet) a dues persones meravelloses que m'estimo molt. Tot i així com podeu veure hi he anat donant voltes, vaig trobar a youtube la conferència sencera que va ser l'origen de L'última lliço. No m'hi he pogut resistir! Us la recomano, ara dues cosetes que poden fer-vos-ho pensar dues vegades, una: dura una hora i quart (per tant paciència), l'altra és en anglès i no l'he trobat subtitulat. I'm sorry!!!!

Professor Randy Pausch de Carnegie Mellon (23 d'oct., 1960 - 25 de juliol, de 2008) donava la seva última lliçó a la universitat 18 de set., de 2007, davant d'un McConomy Auditorium ple. En la seva presentació que parlava, "Realment Aconseguint els Seus Somnis d'Infantesa", Pausch parlava de les seves lliçons que havia après i donava consells als estudiants en com aconseguir la seva pròpia carrera i objectius personals. www.cmu.edu/randyslecture. (youtube)

Concurs d'enigmes (4)


Dimensió espai-temps:

Enmig d'un vagó d'un tren en marxa fent el seu recorregut, hi ha dues fonts de llum juntes (dues llinternes) però oposades; és a dir cadescuna emet el seu raig de llum en direccions oposades. Als dos extrems del vagó hi ha una una porta de connexió cap als altres vagons.

Experiment:
1) una persona es situa almig del vagó amb un cronòmetre per mesurar quant de temps (des de que s'encenen), trigaran els dos ratjos de llum a arribar a les portes.

2) una altra persona està situada en un punt fora del vagó (pertant fora del tren) i en el moment precís que passa el vagó per aquell punt i s'encenen les llinternes, mesura també els temps d'arribada dels dos ratjos lumínics.

Pregunta: sempre trigaran els ratjos el mateix en arribar a les portes? Depèn d'alguna manera el punt des d'on es mesura? hi ha alguna variació? perquè???

Gràcies Emma!!!

SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR:

Com cal completar aquesta sèrie lògica? 5555444332

Aquesta sèrie no admet més elements. Teòricament caldria afegir-hi zero vegades la xifra 1, cosa que és evidentment impossible.

Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. (5-10-08)

dissabte, 20 de setembre de 2008

L'última lliçó




«No podem canviar les cartes que se’ns reparteixen, però sí que podem decidir com juguem la partida.»

Un dia surts al carrer per anar a treballar sense pensar ni adonar-te del que et pot aportar la Vida al llarg del dia. I de cop t'adones que cada segon de la teva vida i la dels altres està ja tot previst.
L'última lliçó m'ha arribat no fa ni un parell de dies. Va ser gràcies a una amiga meva, un petit àngel a la terra, que per "casualitat" en un dinar em va regalar un llibre molt especial.
L'última lliçó, és el titol d'un dels llibres que últimament s'han llegit més .No és un llibre d’autoajuda qualsevol. Escrit pel periodista del Washington Post Jeffrey Zaslow, és la conferència que va fer Randy Pausch, el professor d'informàtica que va explicar a una conferència feta a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh com afrontaria els últims dies de la seva vida al saber que tenia càncer.
La conferència, titulada «Com fer realitat els somnis d’infant», no parlava de la mort sinó de la importància de superar els obstacles, de fer possibles els somnis dels altres, d’aprofitar cada moment (perquè el temps és l’única cosa que tenim. i potser un dia descobrim que no ens en queda tant com ens pensàvem). La conferència va ser la suma de tot allò en què Randy creia.Va morir el mes de Juliol d’aquest any.
Aquest llibre, doncs, ha estat en si mateix una lliçó i un regal. Està en el moment precís i al lloc precís de quan es necessita, ni abans ni després. Ara intentaré explicar el perquè.
Quan una persona se li diagnostica una malaltia terminal o bé una malaltia degenerativa que a la llarga també es terminal, molts cops ens queixem que aquest fet no és just i que no s'enten perquè passen aquestes coses. Això és el que em comentava una amiga meva l'altre dia i jo vaig intentar explicar-li que quan passen coses d'aquestes, per molt doloroses i injustes que ens semblin, no són en cap moment càstigs. Molts cops aquestes experiències són portes a un creixement i de valoració del que es té, de fortalesa per un mateix i per als altres, és en realitat una gran lliçó de Vida, i mai sota cap concepte s'ha de perdre l'esperança i el somriure.
Aquest és el meu petit detall i agraïment a dos àngels a la terra que amb la seva Llum i Bondat fan que la Vida sigui meravellosa. Un petó Cinto i Carmenza!

Viatge al Japó per experimentar una mica la melodia de meditació japonesa al costat de paisatge japonès tradicional. La música és acompanyada per citacions inspiradores, moltes de les quals són proverbis japonesos.

Amb ulls de nen.

Aquest és el títol d'un dels llibres publicats, ja fa uns quants anys, per Francesco Tonucci (Frato). Francesco Tonucci és un pedagog italià especialitzat en educació infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans.

Treballa com a investigador al Centre Nacional de Recerca Italià, en l'àrea de psicologia i cognició. Es declara admirador de Gianni Rodari i amant de l'art. Per a la formació de mestres, ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesco_Tonucci).

És curiós com alguns o molts cops no som capaços els adults, els professionals de l'educació, de mirar amb ulls de nen la realitat que ens envolta. Estic segura, que si per un moment ho fessim ens adonaríem de totes les absurditats que fem en nom de l'Educació. Per què continuem entossudint-nos a fer lleis educatives partidistes deixant de banda un principi d'acord com podia ser el Pacte Nacional d'Educació? o fomentar una separació entre l'Educació pública i la privada?..... quins beneficis reals es treuen d'aquests plantejaments?

Observeu per uns minuts aquest dibuix, "La màquina de l'escola" de Frato. Per a qui no estigui familiaritzat amb els missatges d'aquest dibuixant us diré que és un retrat prou fidedigne del que no ha de ser la nostra escola, o el que és el mateix en el moment que es va dibuixar, un retrat de la funció social de l'escola tradicional. Per educar per a la societat, s'ha d'educar en valors i s'ha d'educar en la diversitat sigui quina sigui aquesta i tingui l'origen que tingui.
Quan parlem d'Atenció a la Diversitat s'ha de tenir molt present que no ens referim única i exclusivament a una tipologia d'alumnes amb unes certes necessitats educatives per handicaps o deficiències, perfectement la diversitat també inclou talentosos, sobredotats..... i milers més de diferencies. Simplement això és així pel fet que tot individu és únic i irrepetible amb les seves mancances i potencialitats tenint un lloc a dins de la societat. Si tenim això present la resta ve sol. Sabrem donar els recursos necessaris i adequats als nens, adolescents o joves, perquè puguin desenvolupar-se correctament. Els mestres, professors... serem els mediadors del seu creixement com a persones.
Costaria tant?

divendres, 19 de setembre de 2008

Serem allò que vulguem ser.


Eduqueu els nens i no serà necessari castigar els homes (Pitàgores de Samos 582 AC-497 AC. Filòsof i matemàtic grec.). Ja fa segles, per no dir mil.lenis l'Educació ha tingut un paper relevant al llarg de la Història. Si bé és cert, que hi han hagut segles d'obscurantisme, l'Educació ha estat, en bona part, la font de maduració, criteri i llibertat de l'Ésser Humà.

En aquests moments al nostre país però, crec que estem en una situació crítica en l'àmbit educatiu. Crítica a diversos àmbits, per una banda hi ha una fisura real entre l'educació anomenada pública i la privada; sembla que hi ha problemàtica en l'atenció als sectors més desfavorits tan referent al nivell econòmic com a nivell d'inmigració i ja no parlem de la tan anomenada Atenció a la Diversitat i la Inclusió .

Sent el màxim d'objectius us proposo algunes conclusions extretes de l'Informe Bofill "L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007":

La despesa pública en educació tendeix a incrementar-se a Catalunya. No obstant, presenta un dels nivells més baixos de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. (2% PIB)

Després de les Canàries i Extremadura, Catalunya (13,7%) presenta la taxa de repetició a 4t d’ESO més alta de l’Estat espanyol.

Catalunya és una de le comunitats autònomes i un dels països europeus amb un abandonament escolar prematur de la població jove (20-24 anys) més elevat. L’abandonament escolar prematur que presenta Catalunya (34,1%) triplica l’objectiu europeu per a l’any 2010 (10%).

El 9,8% de la població catalana entre 25 i 64 anys desenvolupa algun tipus de formació (reglada o no reglada). Aquest percentatge se situa per sota de l’objectiu del 12,5% marcat per la UE per a l’horitzó 2010.

Els esforços relacionats amb l’acollida i la gestió del fet migratori al sistema educatiu són encara insuficients, si prenem com a referència els resultats educatius de l’alumnat nouvingut. Actualment el grup social que experimenta una major desigualtat educativa és l’alumnat d’origen immigrat. Quasi el 50% de l’alumnat nouvingut no assoleix la suficiència formativa a les proves PISA, i quasi el 50% de nois i noies de nacionalitat estrangera han abandonat el sistema educatiu als 17 anys.

El dret a una "educació de qualitat per tothom" és encara un objectiu pendent d’aconseguir. Excel·lència i equitat continuen sent dos reptes pendents en el nostre sistema educatiu. Les dades ens mostren que tenim taxes d’escolarització altes a l’educació infantil i a les etapes obligatòries, bons indicadors a primària pel que fa al reduït nombre d’alumnes repetidors i que el problema fonamental es concentra a l’ESO (sobretot al segon cicle) i a les etapes postobligatòries...
Podriem seguir... mestrestant el Departament d'Educació considera magnífica l'educació pública i no creu gaire amb estudis presentats ja sigui com l'Informe Pisa o ara l'Informe Jaume Bofill. La reacció a l'informe per part de sindicats de l'escola pública; en un comunicat conjunt, han rebatut les afirmacions de l'estudi i han assegurat que els docents catalans cobren per sota de la mitjana de l'OCDE. A més, matisen que l'informe només analitza l'escola pública perquè no s'han pogut obtenir dades de l'escola concertada, que també es finança amb fons públics.
Primerament he de defensar la bona feina feta per l'escola pública, si que és cert que alguns cops certs professionals no són del tot el que es desitjaria, però (almenys parlo de la meva experiència pròpia de l'educació pública) sempre he tingut el privilegi de treballar amb grans professionals dels diferents àmbits educatius des de especialistes d'educació infantil, tutors de primària, mestres d'Educació Especial professors de Secundària com membres d'EAP.
Dit això si que crec que realment tenim un problema greu en l'Educació i hem de començar per reconeixer-ho i ens hi hem de posar molt seriosament no es pot posposar més aquest impas de no intervenció. No es pot petrendre tenir una estructura sòlida de societat si les bases fallen, perquè si fos així ens enfonsarem inexorablement.
Hem de saber atendre les necessitats dels nostres alumnes adequada i funcionalment, hem de saber treballar en la hetereogeinitat i no pretendre buscar hemogeneitat. Saber compartir els recursos i compartir espais. Tenir clar que ningú, cap professional especialista és competidor de ningú i que molts cops una intervenció dins d'una aula ordinaria (sempre que és possible) és més enriquidora que fer una tasca fora de l'aula. Obviament, com és lògic és més positiu per l'alumne fer un treball conjuntament amb altres companys seus (d'un nivell de capacitats i competències similars) que no fer-ho individualment amb el/ la mestre/a d'Educació especial... Podria allargar-me molt més però crec que ara per ara no és necessari!
Una última cosa, els mestres hem de formar persones no únicament transmetre coneixements! Els nens són el futur de la nostra societat!!!

dijous, 18 de setembre de 2008

Queda prohibido.... Neruda


Per regla general totes les entrades d'aquest blog són en català. És cert que de tant en tant apareix algun text o paraules amb altres idiomes: anglès, irlandès, hebreu, xinès....
Aquesta vegada us proposo una poesia de Pablo Neruda tal i com es va escriure.... sense cap més altre comentari...... QUEDA PROHIBIDO

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.

Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor
.

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.

Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.

Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
Pablo Neruda

Premis Blocs Catalunya 2008


Navegant m'he adonat gràcies a Com gotes a l'oceà que el dia 16 de setembre va començar el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2008. Les votacions es podran realitzar fins el dia 30 de Setembre.

Hi han 556 blogs inscrits. El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona. Jo m'hi vaig inscriure a l'apartat de Miscel.lania perquè no vaig saber trobar una categoria més adequada! Animeu-vos a votar!!!!

dimarts, 16 de setembre de 2008

Per a pensar un minut (9)

AIGUA AMB SUCRE I LLIMONA!!!

Això hauria d'estar enganxat al mirall del teu bany on ho puguis llegir tots els dies.Tal vegada no ho sàpigues, però és 100% veritat.

1-Hi ha almenys 2 persones en aquest món es moririen per tu.

2-Almenys 15 persones en aquest món t'estimen d'alguna manera.

3-L'única raó per la qual algú t'odiaria és perquè vol ser com tu.

4-Una somriure teu li porta felicitat a tots, fins i tot als que no els caus bé.

5-Totes les nits, algú pensa en tu abans d'anar-se'n a dormir.

6-Ets el món per a algú.

7-Ets una persona especial i única.

8-Algú, que tu no saps que existeix, t'estima.

9-Quan comets un error molt gran, una cosa bona surt d'això.

10-Quan pensis que el món ha tornat contra tu, mira'l d'una altra manera.

11-Sempre recorda els compliments que rebis. Oblida els comentaris ofensius.

I sempre recorda que quan la vida et porti llimones... Demana aigua gelada i sucre...I crida'm...Els grans amics no es perden en petites disputes; si es perden, és perquè no eren amics... i molt menys grans.

diumenge, 14 de setembre de 2008

Salvem el 10%!!!

He rebut aquest mail i penso que pot ser interessant aquesta teoria i la filosofia que implica.

Descobreix el principi 90/10
Canviarà la teva vida (almenys la forma en com reacciones a situacions)
Quin és aquest principi?

El 10% de la vida està relacionada amb el que et passa, el 90% de la vida està relacionada per el forma en com reacciones. Què vol dir això? Nosaltres realment no tenim control sobre el 10% del que ens succeeix. No podem evitar que el cotxe es desmonti, que l'avió arribi tard, el qual llançarà per la borda tot el nostre pla. Un automobilista pot obstaculitzar-nos en el trànsit. No tenim control d'aquest 10%. L'altre 90% és diferent. Tu determines l'altre 90%.

Com?...Amb la teva reacció. Tu no pots controlar el semàfor en vermell, però pots controlar la teva reacció. No deixis que la gent s'aprofiti de tu. Tu pots controlar com reacciones. Posem un exemple:

Estàs esmorzant amb la teva família. La teva filla tira una tassa de cafè i taca la teva camisa de feina. Tu no tens control sobre el que acaba de passar. El següent que succeeixi serà determinat per la teva reacció. Tu maleeixes. Renyes severament la teva filla perquè et va tirar la tassa a sobre. Ella es posa a plorar. Després de renyar-la, et gires a la teva esposa i la critiques per col·locar la tassa massa a prop de la vora de la taula. I segueix una batalla verbal. Tu cridant puges a dalt a canviar-te la camisa. Quan baixes de tornada, trobes la teva filla massa ocupada plorant acabant-se l'esmorzar per estar llesta per a l'escola. Ella perd l'autobús. La teva esposa se n'ha d'anar immediatament a la feina. Tu t'afanyes ha agafar el cotxe i portes la teva filla a l'escola. A causa de que tu ja vas endarrerit, condueixes a molta velocitat superior a la màxima.

Després de 15 minuts de retard i rebre una multa de tràfic de 60.00€,arribes a l'escola. La teva filla corre a l'escola sense dir-te adeu. Després d'arribara l'oficina 20 minuts tard, t'adones que se't va oblidar el maletí. El teu dia va començar terrible. I sembla que es posarà cada vegada pitjor. Ansies arribar a casa teva. Quan arribes a casa teva, trobes un petit distanciament en la teva relació amb la teva esposa i la teva filla.

Perquè? A causa de com vas reaccionar al matí.

Perquè vas tenir un mal dia?

a) el cafè ho va causar?

b) la teva filla ho va causar?

c) el policia ho va causar?

d) tu ho vas causar?

La resposta és la "d" Tu no tenies control sobre el que va passar amb el cafè. La forma en com vas reaccionar aquells 5 segons va ser el que va causar el teu mal dia. Et presento el que va haver d'haver succeït. El cafè t'esquitxa. La teva filla està a punt de plorar. Tu gentilment li dius, "va bé amb afecte, sol necessites anar amb compte la pròxima vegada rés més. Després d'agafar una camisa nova i el teu maletin, tornes a baix i mires a través de la finestra i veus a la teva filla agafant l'autobús. Ella tomba i et diu adeu amb la mà.

Notes la diferència? Dos escenaris diferents. Ambdós van començar igual. Ambdós van acabar diferent. Per què? Tu realment no tens control sobre el 10% del que succeeix. L'altre 90% es va determinar per la teva reacció. Aquí hi ha algunes formes d'aplicar el principi 90/10. Si algú et diu alguna cosa negativa sobre tu. No el prenguis molt a pit. Deixa que l'atac caigui com l'aigua sobre l'oli. No deixis que els comentaris negatius t'afectin. Reacciona apropiadament i no arruïnarà el teu dia. Una reacció equivocada podria resultar en la pèrdua d'un amic, ser acomiadat, et pots estressar, etc.

Com reaccionar si algú t'interromp en el trànsit? perds el teu control? colpeges sobre el volant? (a un amic meu se li va desprendre el volant) maleeixes? et puja la pressió?A qui li preocupa que arribis 10 segons tard a la feina? per què deixar que els cotxes t'aruinin el viatge? Recorda el principi 90/10 i no te preocupis d'això. Tu has dit que vas perdre la feina. Perquè perdre el son i enfadar-se? No funciones. Usa l'enegía, i el temps per trobar una altra feina. L'avió està endarrerit. Arruïnarà la programació del teu dia. Per què manifestar frustració amb l'encarregat de l'aerolínia? Ell no té control delque està passant. Usa el teu temps per estudiar, conèixer altres passatgers, per què estressar-se? Això farà que les coses es posin pitjor. Ara ja coneixes el principi 90/10. Aplica'l i quedaràs meravellat amb els resultats. No perdràs res si ho intentes. El principi 90/10 és increïble. Molt pocs el coneixen i apliquen aquest principi.

El resultat? Milions de persones estan sofrint un estrès que no val la pena, sofriments, problemes i maldecaps. Tots hem d'entendre i aplicar el principi 90/10. Pot canviar la teva vida! disfruta...

Autor: Stephen Covey

Dedicat amb tot l'afecte del món al Cinto, gràcies per ser-hi ! en els petits i grans moments de la Vida. Ets un gran Mestre!!!

dissabte, 13 de setembre de 2008

Nascuts lliures

Revisant els darrers posts del blog, m'he adonat que el tema de la llibertat apareix sovint, és curiós de vegades la Vida com et porta per certs camins!

Crec que recordareu la pel.licula de 1966 "Nascuda Lliure". Elsa , una cria de lleona es rescatada i criada per l'Adamsons. Més tard es convertia en el primer lleó tret en la captivitat per ser alliberada reeixidament a la vida salvatge. Elsa i Joy Adamson van crear un lligam molt fort amb la lleona fins i tot després de reintegra-la en el seu hàbitat natural. Una història veritablement bonica i recomfortant que si no heu tingut mai l'oportunitat de veure, crec que val la pena.

"Born free to follow your heart..." és un dels versos del tema principal , nascuda lliure de seguir el teu cor .... som lliures de seguir el nostre cor, el nostre instint, per no deixar-nos esclavitzar per pors, inseguretats, tenebres del món, dels altres... per ser autènticament nosaltres mateixos!


Born free, as free as the wind blows

As free as the grass grows

Born free to follow your heart

Live free and beauty surrounds you

The world still astounds you

Each time you look at a star

Stay free, where no walls divide you

You're free as the roaring tide

So there's no need to hide

Born free, and life is worth living

But only worth living'cause you're born free

Stay free, where no walls divide you

You're free as the roaring tide

So there's no need to hide

Born free, and life is worth living

But only worth living'cause you're born free

Aprenent a estimar


Tu saps estimar?

Jo n’estic aprenent!
Vull aprendre a acceptar les persones, malgrat que em decebin.
Quan no són com jo voldria que fossin, quan em fereixen.
Molts cops, és difícil acceptar els altres tal com són.
És difícil, molt difícil, però val la pena fer l’esforç...

Hem d’aprendre a estimar, a escoltar.
Escoltar amb l’oïda. Escoltar amb l’ànima.
Escoltar amb el cor el que potser mai no et diran les paraules.
Escoltar el missatge que s’amaga entre les paraules sense sentit.

Descobrir l’angoixa amagada, la inseguretat i la soledat encoberta.
Descobrir quan el somriure és fingit i l’alegria simulada.
Descobrir el dolor de cada cor.
A poc a poc, estic aprenent a estimar.

Estic aprenent a perdonar.
Perquè l’amor perdona i cura las cicatrius que la incomprensió i la insensibilitat han deixat al cor.
L’amor no alimenta les ferides amb pensaments dolorosos.
L’amor perdona, oblida, apaivaga el dolor del cor.

Pas a pas, estic aprenent a perdonar, a estimar; estic aprenent a descobrir el valor que hi ha dins de cada vida, de totes les vides.
Descobreixo el valor amagat per culpa del refús, de la incomprensió, i de moltes dures experiències viscudes des de fa molt de temps.


Estic aprenent a descobrir l’ànima de les persones i les possibilitats que Déu els ha donat.
N’estic aprenent!, però, que n’és de lent l’aprenentatge!
Que n’és de difícil estimar sense condicions!
Ensopegant i equivocant-me, n’estic aprenent...
Creu-me, val la pena! Val la pena intentar estimar!

Extret d'una de les presentacions elaborades a: http://www.xtec.es/~aballus/ pps "aprenent a estimar a: http://cat.antoni2.googlepages.com/2131_APRENENT_ESTIMAR.pps#2

dijous, 11 de setembre de 2008

Sigues lliure!


Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern. És una festa en certa manera reivindicativa on es reclama la nostra identitat i llibertat com a nació amb tot el que comporta: país, territori, llengua, cultura...

Sense voler deixar de banda aquesta faceta més nacionalista, m'agradaria anar una miqueta més enllà, més enllà del ara i aquí, del propi context on vivim. Deixem de mirar les aparences i observem els nostres cors i ens adonarem segurament que no som tant diferents uns dels altres, que en el fons ens uneixen més coses que les que ens separen si realment som autèntics, nosaltres mateixos. En el primer post del blog Despertar del més de març, ja feia referencia aquest punt, "Tens la llibertat de ser tu mateix, veritablement tu, aquí i ara, i res pot interposar-se al teu camí" (Jonathan Livingston Seagull - Joan Salvador Gavina - Richard Bach). Crec que en realitat es tracta d'això, aquesta és l'autèntica llibertat que hauríem de poder aconseguir!

Fes del teu missatge una gran vida
del teu eslògan, l’orient on vols anar.
Deixa el teu cor bategar lliure,
deixa plorar els teus ulls
quan veus la realitat,però viu el risc d’aquell qui creu en un misteri
i vol estendre ja les ales sens por a volar.

SÍ, PROVEM-HO JA, SEREM PERSONES LLIURES
SI NO DEIXEM QUE ENS VISQUIN LA VIDA.

Potser vius d’un món de fantasia,
d’esquemes prefixats, ferides del passat.
Si t’és difícil sortir del ritme,
d’anar contracorrent, fa por ser un mateix.
No vulguis passar tots els teus dies consumint-te!
No vulguis ser home esclau i SIGUES LLIURE!

Autor: Carles Buetas

dimecres, 10 de setembre de 2008

Parlament Europeu punt cat



En vigílies d'una data com la Diada de Catalunya és freqüent estar més sensibles en el "fet"català. En aquesta línea va aquest post, vigília d'un 11 de setembre. Un mail que m'ha arribat respecte la desició que ha pres el Parlament Europeu amb el català.

Podeu entrar a la pàgina web del parlament europeu i clicar a la pestanya del català, i després reenviar el correu. Si la visitem molta gent no eliminaran la versió catalana!

Web del Parlament Europeu. http://www.europarl.cat/.cat
Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial.
Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català (*), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.
Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.
PASSA-HO, si et plau.

dimarts, 9 de setembre de 2008

Harmonia jueva

Estem a punt d'iniciar la setmana d'entrada dels nens, el famós 15 de setembre! Perquè aneu escalfant motors pel proper i esperat dilluns aquí teniu una música molt especial, minoritària diria jo, és música tradicional jueva iemenita d'Israel amb Ahinoam Nini (Noa). Espero que us agradi tant com a mi!!!


dilluns, 8 de setembre de 2008

La responsabilitat és de tots


Alguns cops en el nostre entorn hem de realitzar tasques que per poder-se portar a terme correctament i adequadament és necessària la participació i la col.laboració dels membres del grup. Es reparteixen les feines a realitzar i s'espera a que el procés es posi en marxa.

Resulta però que de cop aquest projecte no funciona perquè algú deixa de fer allò que li corresponia fer... i aquí es crea el gran problema d'acusacions, enrabiades....

Podria ser ben bé un conte de Gianni Rodari , encara que en desconec l'autor, us proposo aquest petit conte "La responsabilitat és de tots" on irònicament retrata una realitat ben real i que per desgràcia es dona massa sovint.

Aquest és un conte sobre Gent anomenada Tots, Algú, Qualsevol i Ningú. S’havia de fer un treball important i Tots estaven segurs que Algú el faria. Qualsevol l’hauria pogut fer, però Ningú el va fer. Algú es va enfadar per això, perquè era feina de Tots. Cadascú pensà que Qualsevol el podria fer, però Ningú es va assabentar que Tots no el farien. Tots van culpar Algú, quan Ningú va fer el que Qualsevol podia haver fet.

diumenge, 7 de setembre de 2008

Hi havia una vegada... una fada


Hi havia una vegada una fada molt bella que protegia un bosc encantat. La seva bellesa era tant externa com interna. Els seus cabells llargs i rosats li acariciaven les espatlles; els seus ulls violats i profunds reflectien els raigs del sol; el seu somriure era dolç i tebi com un petó matinal i la seva veu contenia tots els sons de la Natura. El seu cos estava cobert per una llarga túnica blava; un fil de lluna abraçava la seva cintura i els seus peus estaven calçats per fulles de bedoll. Les seves mans eren perfectes: suaus al tacte, com prolongacions d'amor i de carícies divines. Sobre el seu front brillava un punt de llum, com un diamant pur. Però el detall més sorprenent era en el seu pit: tenia una enorme estrella daurada que titil·lava al compàs de la seva respiració. Sorpresa pel que veia m’hi vaig acostar i sense dir res ens vam comunicar a través de la intuïció i de la imaginació. Va ser meravellós el que vaig descobrir: em va revelar el seu secret, que, en realitat no era un secret sinó alguna cosa que tots posseïm. Vaig sentir i vaig percebre dintre meu el suprem missatge. Anava embolicat amb llums màgiques i deia alguna cosa així:

"Sempre que tingueu una estoneta... jugueu".

"Sempre que trobeu motius per a riure... feu-ho".

"Sempre que tingueu l’oportunitat... abraceu els vostres éssers estimats i demostreu-los que els teniu en compte.

"Sempre ¡¡¡ sigueu feliços!!!.

"Sempre somieu que es compleixen tots els vostres desigs".

"Sempre tracteu de demostrar Amor a TOTS els éssers de la Natura: persones, plantes, animals, pedres. Aquells que veiem i als que no veiem.

"Sempre consolideu un Món Millor: un Món sense llàgrimes, un Món sense guerres, un Món sense violència, un Món ple d'Amor i Alegries. Un Món on TOTS puguem compartir les ganes de viure ESTIMANT"...
Em vaig sentir submergida en un núvol de Felicitat. I va ser sorprenent quan vaig descobrir que en el meu pit també hi brillava una enorme estrella daurada que titil·lava al compàs de la meva respiració. Vaig tenir la certesa que TOT ÉS POSSIBLE, que TOT DESIG ES COMPLEIX SI NEIX DEL MÉS PROFUND DE L'ÀNIMA.

No trobava un nom per qualificar allò que estava passant. Però de cop i volta vaig recordar que "en el llenguatge de la Llum els noms no compten". La fada que protegia el bosc encantat em va dir, ara si amb paraules, que un Ser molt important i molt especial li havia concedit la missió de regalar estrelles i col·locar-les en els cors de tots els éssers que desitgessin viure un món nou i feliç. Em va revelar que TOTS tenim, dins nostre, un bosc encantat. Un bosc ple d'arbres enormes i flors perfumades. Un bosc acolorit amb gotes de rosada i il·luminat amb la llum de la Lluna. Un bosc habitat per milions d'éssers que col·laboren i treballen perquè llueixi encara més: nans i barrufets se n'encarreguen. Un bosc màgic que té en el seu centre l'essència de tot el que és i de tot el que existeix: l'AMOR...

La fada que protegia el bosc encantat (que no era cap altra que jo mateixa) em va convidar a recórrer-lo i a regalar estrelles per posar-les en els cors dels éssers d’esperit obert desitjosos de compartir un Món d'Amor. Així ho vaig fer: vaig descobrir que tots podem anhelar el bé, la felicitat, la salut, la pau i l'alegria de saber que som estimats per l'Amor. Vaig col·locar en infinits cors l'Estrella Daurada. Cadascuna brillava a la seva manera, però totes ho feien. Cadascuna era d’una espècie diferent, però totes conformaven l'immens bosc encantat que és l'Univers. Dintre de tots nosaltres hi ha una bella fada que ens protegeix, que vetlla pel nostre bosc màgic interior, que posseeix una mirada tendra i un somriure dolç, que acaricia amb els seus cabells rosats les nostres espatlles cansades, que ens acarona amb les seves mans divines i que fa brillar en la seva plenitud la gran Estrella Daurada que és el regal de la Vida.
"TOTS I TOT ES FON I ES CONFON EN L'AMOR"
(autor desconegut)

Encara que en moments, dies o petits periodes, ens sentim tristos, enganyats, enfadats... no hem de perdre mai de vista que l'Amor és dins nostre, que les coses que passen el nostre voltant no tenen cap poder per entrar en el nostre interior i ferir-nos. Som sers de Llum! Sé, per experiència, que no sempre és fàcil però es pot aconseguir. Sigueu feliços!!!

Per a pensar un minut (8)


Com matar l'amor

Hi va haver una vegada, en la història del món, un dia terrible en el que l'Odi -que és el rei dels mals sentiments, els defectes i les males virtuts- va convocar una reunió urgent a tots els pitjors sentiments del món i tots els desigs més perversos del cor humà.

Tots van arribar a la reunió encuriosits per saber quin era el motiu de la convocatòria. Quan tots hi van ser, va parlar l'Odi i va dir: "Us he reunit ací tots perquè desitjo amb totes les meves forces matar algú". Els assistents no se'n van estranyar gaire perquè era l'Odi qui estava parlant i ell sempre volia matar algú. Això no obstant, tots es preguntaven qui podria ser tan difícil de matar perquè l'Odi els necessités tots."Vull que mateu l'Amor", va dir. Molts van somriure malèvolament perquè més d'un el volia destruir.

El primer voluntari va ser el Mal Caràcter, que va dir: "Jo ho faré, i us asseguro que en un any l'Amor haurà mort; li provocaré tal discòrdia i ràbia que no ho suportarà".Després d'un any es van reunir altre cop. En escoltar l'informe del Mal Caràcter van quedar decebuts. "Em sap greu, ho he intentat tot però cada vegada que jo sembrava discòrdia, l'Amor ho superava i seguia endavant".
Va ser llavors quan, molt diligent, l'Ambició es va oferir a fer la feina. Tot fent gala del seu poder va dir: "Com que el Mal Caràcter ha fracassat, hi aniré jo. Desviaré l'atenció de l'Amor cap al desig per la riquesa i pel poder. Això no ho podrà evitar". I l'Ambició va començar l'atac i la seva víctima va caure ferida. Però, després de lluitar per alliberar-se'n, va renunciar a tot desig desbordat de poder i se'n va sortir altre cop.

Furiós l'Odi pel fracàs de l'Ambició va enviar a la Gelosia, que -que burleta i perversa- inventava tota mena d'estratagemes i situacions per a despistar l'amor i fer-li mal amb dubtes i sospites sense fonament.Però l'Amor, tot confós, va esclatar en plors i va afermar-se en no voler morir. I, així, amb valentia i fortalesa es va imposar a l'Ambició i la va vèncer.

Any rere any, l'Odi va seguir en la seva lluita i va anar enviant els seus companys més terribles: La Fredor, l'Egoisme, la Indiferència, la Pobresa, la Malaltia i molts altres que van seguir fracassant sempre perquè, quan l'Amor se sentia defallir, tot seguit prenia noves forces i tot ho superava.L'Odi, convençut que l'Amor era invencible, va dir als altres: "No hi ha res a fer". L'Amor ho ha suportat tot, ja fa massa anys que ho intentem i no aconseguim res.

De sobte, d'un racó de la sala es va alçar algú poc conegut. Anava vestit tot de negre i amb un barret gegant que queia sobre el seu rostre i no el deixava veure. El seu aspecte era fúnebre com el de la mort."Jo mataré l'Amor, va dir tot convençut". Tots es van mirar pensant qui era aquest que pretenia fer tot sol allò que mai ningú havia pogut aconseguir. L'Odi va dir: "Ves i fes-ho".

Només havia passat algun temps i l'Odi va tornar a convocar tots els mals sentiments per a comunicar-los que, després de molt esperar, finalment l'Amor HAVIA MORT. Tots se sentien feliços, però no deixaven d'estar ben sorpresos.

Llavors el sentiment del barret negre va agafar la paraula i els va dir: "Aquí us lliuro l'Amor totalment mort i destrossat"" I, sense dir res més, se'n va anar. "Espera"! Va dir l'Odi. "En tan poc temps li has fet perdre l'esperança, l'has pogut eliminar del tot i no ha fet el més mínim esforç per viure? Qui ets tu?"

El sentiment va alçar per primera vegada el cap per ensenyar el seu horrible rostre i va dir: "Sóc la Rutina."

Concurs d'enigmes (3)


A partir d'avui s'inicia el Concurs d'enigmes. Per iniciar-ho presento un enigma, facilet, que m'ha enviat la Carme de Col·lecció de moments. (llibre d'enigmes de Jérôme Bonaldi)

Com cal completar aquesta sèrie lògica?
5555444332

Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari. La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. (21-9-08)

Kumari Devi o la llibertat d'una deessa


Els darrers dies d'agost va sortir a la premsa una informació d'àmbit internacional on es feia ressò de la decisió que el Tribunal del Nepal havia decidit que una tradició mil.lenària del seu país violava els drets dels infants. Les Kumaris o "deesses" són aïllades i venerades en temples a l'edat de cinc anys privant-les de qualsevol educació bàsica i de relacions socio-afectives.

Intentaré posar-vos en antecedents: Kumari, o Kumari Devi és el nom amb què es designa una persona a qui se'l considera com una deessa vivent al Nepal. Literalment, Kumari significa verge en nepalès. Una Kumari és un nena en la prepubertat, que és seleccionada de la casta Shakya, pertanyent a la comunitat Nepalesa de Newari. La Kumari és venerada i idolatrada per alguns dels hindús del país, com també per budistes nepalíes, però no pels budistes Tibetans.

Mentre que existeixen moltes Kumaris al llarg de tot el territori Nepalès, comptant que algunes ciutats ostenten algunes d'elles, la més coneguda és la Kumari real de Katmandu. Ella viu en el Kumari Ghar, un palau en el centre de la ciutat. El procés de selecció és especialment rigorós per a les candidates. L'actual Kumari real, Preeti Shakya, va ser ungida el 10 de juliol del 2001 als quatre anys d'edat. Es creu que una Kumari és la reencarnació de la deessa Taleju fins que la nena comença a menstruar, després del qual, els nepalíes creuen que aquesta deessa es desencarna del seu cos. Igualment, una malaltia greu o un accident que ocasioni un profús vessament de sang, també són considerades com possibles causes perquè ella pugui retornar al seu previ estat com una nena normal. Encara que últimament, una de les tres deesses nepalíes, una nena de nou anys, Sajani Shakya seria desposseïda de la seva divinitat pel govern Nepalès, més precisament pel tribunal suprem de Nepal, per haver viatjat als Estats Units per un mes i sense autorització, un cas insòlit en els 700 anys d'història de les deesses Kumari. Sortir sense permís del seu temple d'adoració és considerat a Nepal, com un acte sacríleg, doncs les Kumari no poden ser tocades per ningú i només s'alimenten per mitjà d'un menjar ritual cridat pur. (font Wiquipèdia, fotografia: National geographic)

Doncs bé, després d'haver presentat ara fa tres anys un recurs al Suprem l'advocada i activista Pun Devi Maharjan, aquest va decidir mantenir les kumaris, és a dir mantenir la tradició, però assegurant-se que no es violen els seus drets com ara el d'educació o sanitat. Es proposa també crear un comitè de cinc persones encarregat d'informar al Tribunal, al termini d'un any, sobre les mesures adoptades. Així poc a poc i molt lentament es van trencant barreres i "esclavatges" per fer més humana i digne la humanitat. És un petit pas pels Drets dels infants, petites gotes per què tot nen/a tingui els mateixos drets en qualsevol lloc del planeta i no se n'abusi de cap manera.

dijous, 4 de setembre de 2008

Concurs d'enigmes (2)

Hola a tothom!!!
La Carme m'ha fet adonar que el correu que he posat al blog en el post del Concurs dels enigmes era erroni!
aquest és el correcte: realutopia68@gmail.com
Perdoneu!!!!!!

dimecres, 3 de setembre de 2008

Concurs d'enigmes


Recordeu aquest enigma del dimecres 27 d'agost?

Entre els milers i milers de paraules que consten en els diccionaris catalans i castellans, les següents:

hache, nene, hac, nena, xics

Tenen una característica comuna i exclusiva. Sabeu quina és?

Doncs aquí teniu la solució fixeu-vos-hi bé:

Cada paraula esta composada per la lletra inicial i com es pronuncia oralment:

h ache, n ene, h ac, n ena, x ics


Us proposo iniciar un concurs d'enigmes (del tipus que volgueu lingüistics, matemàtics...) m'els envieu al mail del blog unarealutopia@gmail.com i periòdicament els aniré publicant. Vinga animeu-vos!!!