dissabte, 28 de juny de 2008

Il Duello


El dissabte, 14 de juny vaig penjar un post "Música sense fronteres " on us animava a escoltar una música creada a partir de la fusió de dues tipologies molt diferents de música, l'àlbum: Lambarena.

Avui us presento O'Stravaganza, és un àlbum que ja fa temps que va sortir al mercat, ja fa uns quants anys. Igual que a Lambarena aquest àlbum és el fruit de la fusió de dues tipologies de músiques. Per una banda tenim la música de Vivaldi i per l'altra música celta. Una autèntica delicia!!!

Què us sembla a vosatres???

dijous, 26 de juny de 2008

En essència pura

En l'últim post "Les dues cares de la mateixa moneda " posava com exemple real de creixement personal a Raimon Panikkar. En la meva opinió, un dels millors mestres d'espiritualitat, saviesa, filòsof... La Carme de Col·lecció de moments. em va comentar que: "Panikkar sempre ha estat i segueix sent una referència important per a mi. El llegeixo i l'escolto sempre que puc. Fa poc el vaig veure a la tele."

Avui pensant amb la seva última frase he començat a navegar per internet buscant alguna cosa per oferir-li a ella i a tots vosaltres i he tingut un gran encert, he pogut trobar l'última entrevista que li ha fet Albert Closas a La nit al Dia a TV3 el 19/06/2008; són 29 minuts d'una lliçó magistral. Us passo l'enllaç del vídeo (no he pogut penjar-ho directament). Disfruteu! Encara hem d'apendre molt!!!
Dedicat a la Carme Rosanas
http://www.tv3.cat/videos/506599 : Entrevista a Raimon Panikkar

dimarts, 24 de juny de 2008

Les dues cares de la mateixa moneda


El silenci de Tavertet -que verd aquest any!- no aïlla a Panikkar, sinó que el conecta a les seves lectures de segles amb mestres vèdics, evangèlics i periodístics, doncs també devora la premsa el mestre en la seva conexió tempiterna. Torno amb un propòsit: la política és massa important per deixar-se-la als polítics. Prou de queixar-nos dels polítics i militem, actuem i substituim-los! La mística és l'altra vocació que no podem cedir als convents: silenci, meditació, relaxació... Per a tots! Són vocacions que exigeixen esforç, però per això mateix ens fan persones davant a la única crida a l'oració que sí ens arriba a tots cada dia: Feu-vos rics!.

"Per ésser Persona, fa falta ser monjo i polític": Raimon Panikkar

Entrevista de Lluís Amiguet a Raimon Panikkar pel diari La Vanguardia (17/06/08)
També podeu trobar l'escrit al blog: http://espiritualidadypolitica.blogspot.com/


Segurament la pregunta que us fareu en aquest punt del post és, que té a veure el pensament i la filosofia de Panikkar, una fotografia del Bicing a Barcelona i un títol com " Les dues cares de la mateixa moneda". Doncs bé la resposta és prou simple, o prou complexa segons la prespectiva des d'on es miri.

Al crear aquest blog, ara ja fa quatre mesos, tenia una lleugera idea del que volia arribar a esdevenir però el temps, com és natural, fa que poc a poc pas a pas es vagi perfilant una certa línea "argumental".

Quan avui m'he posat a elaborar aquest post he fet una petita revisió de tot el que ha anat apareixent i si hagués de utilitzar un llenguatge metafòric la balança té, potser, més pes espiritual que no el plat social "polític"; doncs anem a equilibrar-la una mica i al final crec que es veurà la solució de l'enigme a tres bandes.

El punt de sortida està en una noticia que ha sortit publicada avui sobre les millores del Bicing a partir de setembre. El tema ja fa temps que està actiu, crec que des dels seus inicis, on els seus defensors i detractors no han deixat de donar arguments a favor i en contra.

Abans de exposar opinions intentaré resumir el més breu possible fets i realitats que han anat esdevenint aquests darrers temps:

El bicing, és innegable, ha tingut molt èxit, la mobilitat sostenible un nou projecte per una ciutat sense fums. El Bicing arribava a mitjans de maig als 143.900 usuaris i a 334 estacions, en el dia d'avui ja s'ha superat la barrera dels 150.000 (15 de juny) estant a 151.479 usuaris.

Segons les dades de l’Ajuntament, hi ha unes 800 queixes al dia, tot i que la informació oficial fa una distinció subtil entre “incidències” en el servei i “queixes”. Només en el mes d’abril, el que anomenen incidències van ser 23.476, i les queixes, 539. De totes les demandes de comunicacions rebudes aquell mes per aclariments sobre el servei, 42.361, set mil ja no van ser ni ateses. Aquest gran creixement ha fet també multiplicar les avaries, tant de les bicicletes com del sistema informàtic, que sovint deixa sense servei els usuaris. Tot i això, segons BSM la ràtio de disponibilitat de les bicicletes, de les estacions i dels ancoratges supera el 95%.

Per altra part recordem un petit detall, Barcelona no és una ciutat plana com pot ser Bruseles o Amsterdam, ciutats en les quals ja fa anys que hi ha movilitat amb bicicleta i és perfecte. Barcelona però té pendents. Als barris propers a la muntanya es queden sense bicletes a les estacions molt aviat diariament, el motiu? degut a a la pendent d'aquests barris, com podria ser molt ben ser Gràcia, a les mancances de les pròpies unitats, ens trobem que no hi ha bicicletes disponibles i si per casualitat se'n troba alguna amb anclatge segurement per no dir del cert, éstà averiada. Els usuaris les utilitzen per baixar però mai per pujar.

A tot això, hi hem d’afegir l’entrada en vigor de la nova ordenança de regulació de la bicicleta, extraordinàriament restrictiva, reguladora i sancionadora, fins al extrem que ha provocat el desconcert entre els ciclistes de la ciutat. La normativa marca per primera vegada la obligatorietat de circular amb timbre, llums reglamentaris i elements reflectants a les bicicletes. Prohíbeix estacionar a les faroles, árbres o semàfors. Indirectament s'està sancionant a les persones que volen usar les seves pròpies bicicletes i no les de l'Ajuntament.

Podria continuar exposant mil i un arguments del funcionament del Bicing però crec que amb el que acabo d'exposar es pot fer un petit esbós de la realitat en que estem inmersos. Crec i és ben cert que aquesta iniciativa en el seu plantejament era bona però en la seva aplicació no ha estat del tot l'adequada: manca d'unitats o en mal estat, errors informàtics en els anclatges... fan que el sistema estigui en certa manera colapsat i no funcioni de la millor manera possible.

Però el pitjor de tot plegat és: quan els responsables seran responsables i diran algun dia la veritat i no buscaran escuses ni es protegiran amb argumentaris que no porten enlloc? Potser la resposta és utòpica però, senyors la utopia pot esdevenir real si realment ens ho proposem!

Fonts: diaris La Vanguardia, Avui.

dissabte, 21 de juny de 2008

Creure en la utopia


I HAVE A DREAM


"Tinc un somni" (I have a dream) és la frase més identificativa i el nom popular del discurs més famós de Martin Luther King, una part important pel Moviment Americà pels Drets Civils. El discurs va ser pronunciat als graons de l'escala del Lincoln Memorial, a Washington D.C. el 28 d'agost del 1963, com a part de la Marxa sobre Washington per la Feina i la Llibertat. (font viquipedia)


Martin Luther King, és possiblement una de les persones que personifiquen una real utopia. Aquí teniu un petit fragment del seu discurs més conegut. Què en penseu vosaltres?

Jo he somiat que els homes, un dia, s'aixecaran i comprendran d’una vegada que han estat fets per viure junts com a germans.


Jo he somiat aquest matí, que un dia, cada negre d’aquest país, cada home de color de qualsevol lloc del món, serà jutjat per la seva vàlua personal i no pel color de la seva pell, i que tots els homes respectaran la dignitat de la persona humana.

Jo he somiat també que, un dia, els ventres buits es podran omplir, que la fraternitat serà quelcom més que uns mots al final de la pregària, que serà el tema principal de l’ordre del món.


Jo he somiat encara que, un dia, la justícia brollarà com l’aigua i l’honradesa com gran torrent.


Jo he somiat també avui que en totes les altres esferes de l’Estat i en tots el municipis hi entraran els ciutadans elegits que ens faran justícia, estimaran la pietat i caminaran humilment pels camins del seu Déu.


Jo he somiat també que, un dia, jauran junts l’anyell i el lleó, que els homes podran descansar sota la parra i la figuera, i que ningú no tornarà a tenir mai més por.


Jo he somiat també avui que s’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, i el terrenys escabrós serà una vall, que Déu es deixarà veure, que tots el homes, aplegats, el veuran....


Jo he somiat també que, gràcies a aquesta fe, vencerem les temptacions del desesper i encendrem una llum nova damunt les tenebres del pessimisme.


En memòria de tots els éssers humans tractats injustament, perseguits, oprimits i que han de fugir de les seves llars per sobreviure.

Encara que sigui en 24 hores de retard el meu petit homenatge i record en el DIA MUNDIAL DEL REFUGIAT.

divendres, 20 de juny de 2008

Com distingir la nit del dia

Res no és estàtic, aquest espai tampoc, poc a poc es van modificant coses. He fet petits canvis a la secció de "Companys de viatge", uns dels autors que he introduït és Anthony de Mello. Aquí en teniu un petit fragment:
Va preguntar un guru als seus deixebles si sabrien dir quan acabava la nit i començava el dia. Un d'ells va dir: "Quan veus a un animal a distància i pots distingir si 'és una vaca o un cavall".
"No", va dir el guru."Quan mires un arbre a distància i pots distingir si és un albercoc o un préssec".
"Tampoc", va dir el guru."Esta bé", van dir els deixebles, "digues-nos quan és".
"Quan mires a un home al rostre i reconeixes en ell al teu germà; quan mires a la cara a una dona i reconeixes en ella a la teva germana. Si no ets capaç d'això, aleshores, sigui l'hora que sigui, encara és de nit".
Autor: Anthony de Mello (L'oració de la granota vol.1)

dimecres, 18 de juny de 2008

Cantus Song of Tears

Final de curs!. Stress, Juntes d'avaluació, àlbums, presses per acabar, controls, alumnes inquiets....

tots plegats amb ganes d'acabar!!!

Per relaxar-vos pel què encara ens queda aquí teniu Adiemus. Espero que us agradi!

P.D. aquest és el primer video que he penjat directament! iupi. tot s'apren.

Entrevista magistral


Sr. Coelho: Perquè és tan difícil ser bo i tan fàcil ser dolent?
No és cert.. el que és difícil és tenir l'experiència suficient per elegir entre el bé i el mal


La recerca de la felicitat és important?
No crec que la felicitat sigui un valor. La considero com una tarda de diumenge, una mica sense interès. Vull aventura en la meva vida, córrer riscs, confrontar-me amb els obstacles, sentir que sóc viu.


Sr. Coelho, què hi ha després de la mort?
No hi pensis ..pensa que moriràs i has de viure la vida intensament

Com canviar tanta violència en el món... si és que hi ha una resposta?
Tots som responsables, cada un ha d'aportar el seu gra de sorra i començar a canviar el que ocorre al voltant d'un mateix.


Que li sembla la Internet?, això d'arribar a tot el món.
Això és llibertat de l'información..i és el que canviarà el món.

És mes freqüenti el bé o el mal?
És més visible el mal, pels diaris, es parla més d'ell. Però és més freqüent el bé. Hi ha una cadena gegantina d'herois silenciosos que mantenen aquest món de peu

Com pot sacsejar-se un l'odi que porta dins?
Només a través del perdó.

I que es fonamenta la valentia?
No és per l'absència de por.. sinó en la capacitat de seguir endavant malgrat la por.


L'home és bo?
Sens dubte que Sí

Llavors creu possible en un canvi substancial en la humanitat?
El gran canvi està en l'ànima de l'home

Com descriuria vostè el diable?
Crec que la millor descripció del diable és la següent:el diable viu en els detalls

Diguim en una sola paraula que li fa falta a la humanitat avui en dia per trobar el camí del bé?Valentia

Pot dir-me algunes de les seves frases mes cèlebres?
Tinc moltíssimes..per exemple:


*La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant.

*Sols una cosa torna un somni impossible: la por a fracassar

*Quan algú desitja alguna cosa ha de saber que corre riscs i per això la vida val la pena. Totes les batalles a la vida serveixen per ensenyar-nos alguna cosa, inclusivament aquelles que perdem

*Les persones canvien quan s'adonen per canviar les coses del potencial que tenen

*La calma absoluta no és la llei de l'oceà. El mateix ocorre a l'oceà de la vida

*El savi és savi perquè estima. El boig és boig perquè pensa que pot entendre l'amor

*Esperar dol. Oblidar dol. Però el pitjor dels sofriments és no saber quina decisió prendre

*Quan menys ho esperem, la vida ens col·loca davant un desafiament que posa a prova el nostre coratge i la nostra voluntat de canvi

*Quantes coses perdem per por de perdre

*Tots els dies Déu ens dóna, junt amb el sol, un moment en què és possible canviar tot el que ens fa infeliços

*No existeix la tragèdia, sinó l'inevitable. Tot té la seva raó de ser: sol es necessita distingir el que és passatger del que és definitiu que és el passatger? l'inevitable i el definitiu? les lliçons de l'inevitable

*Coratge. Començant la jornada amb aquesta paraula, i continuant amb la fe en Déu, arribaràs fins on necessites

*El sexe, el dolor i l'amor són experiències límits de l'home. I només aquell que coneix aquestes fronteres coneix la vida; la resta és simplement passar el temps, repetir una mateixa tasca, envellir i morir sense saber realment el que s'estava fent aquí

*Ningú aconsegueix mentir, ningú no aconsegueix ocultar res, quan mira directe als ulls.

*En totes les llengües del món hi ha un mateix dit: ulls que no veuen, cor que no sent. Doncs jo afirmo que no hi ha res més fals que això; quant més lluny, més a prop del cor hi ha els sentiments que intentem sufocar ioblidar

*Acumular amor significa sort, acumular odi significa calamitat

*Les decisions de Déu són misterioses, però sempre al nostre favor

*Quan Déu vol embogir algú, satisfà tots els seus desigs

*A vegades insistim en veure la palla a l'ull aliè i no veiem les muntanyes, els camps i els oliverars *La fe és una conquesta difícil que exigeix combats diaris per mantenir-la.

*No pretenguis ser brau quan n'hi ha prou amb ser intel·ligent

*Deu és el mateix, encara que tingui mil noms; però n'has d'escollir un per cridar-lo

PAULO COELHO

dimarts, 17 de juny de 2008

A quin alimenteu?


Un vell cacic d'una tribu n'estava tenint una xerrada amb els seus néts sobre la vida.
Ell els va dir:

- " Una gran baralla està ocorrent dins meu!... és entre dos llops! "Un dels llops és maldat, temor, ira, enveja, dolor, rancúnia, avarícia, arrogància, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, orgull, egolatria, competència, superioritat.

"L'altre és Bondat, Alegria, Pau, Amor, Esperança, Serenitat, Humilitat, Dolçor, Generositat, Benevolència, Amistat, Empatia, Veritat, Compassió i Fe. "Aquesta mateixa baralla està ocorrent dins vostre i dins de tots els éssers de la terra."

Ho van pensar per un minut i un dels nens li va preguntar al seu avi: " I quin dels llops creus que guanyarà? "

El vell cacic va respondre, simplement... "El que alimentis. "

Faula

diumenge, 15 de juny de 2008

Teoria PASS (segona part)

En el primer post que vaig penjar sobre la teoria PASS (8 de maig) ja havia previst fer una segona part més pràctica i no tan teòrica posant exemples de com anava el procés i com donar pistes per poder detectar possibles processos erronis.


Per començar diria que el procés cognitiu té molt a veure amb la metàfora d'una taula: Imaginem-nos una taula amb les seves quatre potes: damunt de la taula hi ha els aprenentatges i en cadescuna de les potes es recolza un procés cognitiu, és a dir, en una d'elles tindriem la Planificació, en una altra trobariem l'Atenció, a la següent el procés Seqüencial (orelles) i a la última pota trobariem el procés Simultani (ulls).

Si seguim aquest patró, doncs, es pot detectar prou facilment si un alumne presenta alguna mancança en algun d'aquests procesos, podent donar-li recursos i eines per poder ajudar-lo a apendre d'una forma constructiva.

En tot aquest procés és molt important tenir present que l'EDUCADOR és un MEDIADOR. Com a professionals hem d'entendre l’origen de la dificultat o problema, ajudant a l’alumne/a a millorar el procés de planificació (estretegies d’aprenentatge) i és molt important tenir clar que l’educador no dóna estratègies, aquestes ja les té el nen. L’educador guia l’aprentatge del nen preguntant-se: Està utilitzant els processos cognitius que són els millors per a ell?

Resumint podriem dir que la Teoria PASS es centra en els següents procesos cognitius:

ATENCIÓ: captar la informació i mantenir-la el temps necessari

SIMULTANI: aprenentatges amb significat, relacions i abstraccions (seriacions de colors, formes... figures incomplertes...)

SEQÜENCIAL : base cognitiva dels aprenentatges arbitraris.

*La moca és el cotxe del verdós.
*Les cireres són grogues i la llet és negra.
*On és el formatge? És un aliment molt sa.
És a dir, per exemple: Relació so/grafia ,Ortografia, Sintaxis, Gramàtica

PLANIFICACIÓ
1.Fixar objectius: Què em demanen? Què faig?...
2.Buscar estratègies: Com ho faig?...
3.Avaluar el procés i el resultat: Vaig bé? És correcta?...

Com podreu haver intuït un dels meus petits bocins , en que feia referència al meu perfil, té a veure en l'educació. Amb el meu petit gra de sorra intento ajudar a crèixer als infants i alguns ja no tant, per esdevenir persones en el Món amb tots els seus recursos, alguns innats altres apresos, alguns molts, altres potser no tant, però tots ells amb un futur a les seves mans.

Si he volgut fer esment en un punt tant concret com pot ser una Teoria pedagògica és perquè no és gaire coneguda i per la seva innovació crec que pot ser molt útil pels nostres nens i nenes, no tant per un etiquetatge de dificultats d'aprenentatge sinó més aviat d'anàlisi i estratègies per millorar la nostra tasca docent.

Informació extreta del material aportat al Seminari d'Educació Especial del Districte de Gràcia- Barcelona. per Carme Timoneda. (curs 2007-08)

Mirall trencat


En la immensa mirada
dels teus ulls de mar blava
es penetra cap a l’infinit immens
de la nit sense alba.


El silenci és el principi i la fi
de la teva nit entenebrida,
el teu cor, el mur vers tal com avança la vida

Els petits estels que brillen,
no els puc abastar,
se’m fonen dins la mà.

Tan sols entre somnis em puc apropar
a aquestes estrelles
colgades com llums de paper
que es cremen a l’instant com un braser.

Petits estels, espill de l’ànima,
que reflexa en mil colors
la teva llum, les teves pors.

Mirall trencat
Que unit no podrà estar mai
Perquè un trocet ha mancat
per ser un tot.


Voldria poder veure per aquest mirall
una imatge reflectida
una sola, tant es val.


Però la imatge es multiplica
es diversifica en el temps i l’espai.
Cadascuna d’elles
Parla de tu, del que desitges
Del que voldries,
Encara que en sigui una mica.

Voldria regalar-te somnis d’argent
esperances plenes de llum…
al cap i a la fi una Vida tant sols per tu.

Però, molt segur, tot això
no sabràs mai que t’ho he dit
No crec ni tant sols,
que recordis que un dia algú
va intentar apropar-se a tu.
Potser, en un trocet mig oblidat,
Recordes a tots els que t’han estimat.

En la immensa mirada
dels teus ulls de mar blava,
es reflecteix l’esperança
d’un camí que cada dia avança.

dissabte, 14 de juny de 2008

Música sense fronteres


video

Lambarena: Bach to Africa

http://www.youtube.com/watch?v=Gt0pS0qh4-U&feature=related


Us presento una petita joia. Fa uns dies una amiga meva em va deixar un CD de música. És com una capseta màgica ja que a l'escoltar les melodies viatges a paratges meravellosos.

A Gabon es va realitzar un àlbum amb la barreja de dues tipologies de músiques molt diverses i aparentment podriem pensar que antegòniques: Peces de Bach amb ritmes, músiques i veus africanes. Comproveu vosaltres mateixos, ja em direu que us sembla.

Si les músiques i els diversos ritmes del Món poden comunicar-se i treure'n un resultat preciós per què no ho podem fer les persones amb la paraula?

dimarts, 10 de juny de 2008

Premis Blocs Catalunya



Ja fa una dies que està per la xarxa una iniciativa per premiar els blocs escrits en català, els Premis Blocs Catalunya. Penso que sempre és bo potenciar tot allò que faci referència a la nostra llengua. Està estructurat en categories, encara que pel meu cas no sé ben bé on es podria ubicar. Finalment m'he apuntat a la Miscel.lània Us animo a apuntar-vos-hi!


Els Premis Blocs Catalunya 2008 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires.

Amb aquesta iniciativa volem donar més visibilitat al català a Internet, que actualment constitueix una de les llengües amb més usuaris dins la xarxa i per tant és una eina de promoció i innovació que cal fomentar.

Hi poden participar tots aquells blocs de la xarxa escrits en català, ja siguin per persones que resideixen a Catalunya com a la resta del món, i amb un o més blocs, sempre que no sigui un bloc anònim.


Per més informació: http://www.premisblocs.cat/

dilluns, 9 de juny de 2008

Un Món invisible

"La terra és la nostra Vida, la nostra sang. Sense la Selva no podem viure" (Penan-Malasia)

A finals del mes de maig va sortir publicat als mitjans de comunicació fotografies úniques "d'indígenes invisibles", indígenes aïllats d'un món del segle XXI a una zona fronterera entre Brazil i Perú. Es creu que fugien de la tala ilegal que està afectant a les regions de Yurúa, Purús i Envira.
Aquestes fotografies pertanyen a uns dels últims pobles indígenes aïllats que d'una forma voluntaria volen viure la seva vida amb les seves costums, rituals i normes apart de la "nostra societat civilitzada".
Si aquesta decisió es respectés, es respectés l'Ésser Humà integrament, no hi hauria ningú que en nom de res volgués desplaçar-los o molt pitjor destruir-los destruint amb ells la fauna, la vegetació, la Vida en definitiva. Però en nom d'un progrés mal entès s'entra en contacte sense cap mena de mirament portant una pandemia invisible molt perillosa: lluites i morts violentes per un terreny, èxodes amb l'afany de sobreviure, malalties i infeccions que fins el moment desconeixien ja que mai havien entrat en contacte amb "extranys".
Aquest és el món que volem? Aquest és el futur que el Món necessita?... un món dominat pel poder i el diner? que unícament pensa amb ara però gaire o poc amb el demà. Si matem la Selva matem, l'aire, l'aigua, la Vida, en resum podriem arribar a matar l'esperança.
Més informació i fotografies a: http://www.survival.es/noticias/3345

Per a pensar un minut (4)



La meva pregària

És un plany
que no extrapola
del dolor el seu sentit.

És un prec
que no imagina
que tot l’univers el sent.

És un goig
Que no es creu pas
alegria universal.

És un cant
que no s´escolta
com si fos a si mateix.

És un doll
que surt de l´ànima
com si fos un respirar.

És un plor
que el cos lamenta
perquè no es pot amagar.

És un prec
Que jo m´invento
pel que no puc atrapar.

És un salt
que el meu cor sent
per no estar en lloc absent.

És un bes
Que surt dels llavis
puix no saben més parlar.
La meva pregària és muda
Car no sap dir estimar.
A quin Déu es dirigeix
Puix que Déu està pertot?

De quin dimoni s´enfuig
Si fugir ja és demoníac?
A quin àngel s´encomen
Si l´àngel vetlla per mí?

No és diàleg,
No som dos:
Car pergar no és xerrameca.
No és monòleg,
No som u:
La pregària no és silenci.

Què serà doncs la pregària,
Sinó viure amb atenció,
Escoltant l´alè de Vida
Que palpita a tot arreu,
I escoltant-lo transformar-lo
Per fer-lo més bell I bo?
No és pregària inocencia
Que no vol sinó estimar?

Raimon Panikkar: La nova inocència

divendres, 6 de juny de 2008

Càritas denúncia les condicions del retorn d'immigrants de la Unió

Informació important per estar alerta!


CÀRITAS EUROPA I ALTRES TRES ORGANITZACIONS CRISTIANES DENUNCIEN LA DIRECTIVA DE LA UNIÓ EUROPEA SOBRE EL RETORN D’IMMIGRANTS QUE AVUI HAN D’APROVAR ELS MINISTRES D’INTERIOR

Càritas. Barcelona, 5 de juny de 2008.
- Càritas Europa, la Conferència d'Esglésies Europees (anglicana, ortodoxa, protestant i catòlica), la Comissió de Conferències Episcopals de la Comunitat Europea i la Comissió de les Esglésies Europees per a les Migracions han expressat de manera conjunta les seves objeccions a la proposta de Directiva de la Unió Europea “sobre normes i procediments comuns per al retorn dels nacionals de tercers Estats en estada irregular”.

En una carta enviada el 30 de maig de 2008 a Jacques Barrot, representant de la Comissió de Justícia, Llibertat i seguretat del Parlament Europeu i a tots els representants permanent dels Estats Membres de la UE, els màxims responsables d'aquestes organitzacions alerten sobre “alguns punts crítics de la proposta” a fi de que siguin observats “curosament quan es produeixi la votació del text”.

Avui mateix està previst que els ministres d'Interior de la UE donin el vist-i-plau a la citada Directiva, que haurà de ser sotmesa posteriorment a la consideració de l'Eurocambra.

Divuit mesos de detenció, proposta inacceptable

Les organitzacions signants, que representen a les Esglésies de tota Europa --anglicana, ortodoxa, protestant i catòlica— i a organitzacions cristianes especialment involucrades en la defensa dels drets dels migrants i refugiats, reconeixen en la carta “la dificultat d'arribar a un compromís sobre un tema tan controvertit entre els Governs dels 27 Estats membres i els membres del Parlament Europeu”, a més de valorar “els canvis introduïts en l'última redacció acordada pel comitè de Representants Permanents dels Estats membres pel que fa a l'accés a l'assistència jurídica gratuïta”. La detenció, “una decisió massa extrema”. No obstant això, les entitats assenyalen que encara que “valorem l'intent de millorar la proposta de la Comissió respecte a la durada de la detenció (article 14.1), ens preocupa profundament que els Estats membres puguin detenir a persones durant un màxim de 18 mesos (article 14.5)”. “Això és inacceptable com procediment comú de la UE”, afirmen i afegeixen: “Encara que es prevegi una revisió d'aquesta disposició, en qualsevol cas, no queda clar quin període de temps es considera necessari, ja que, tampoc està definit el concepte de ‘detenció perllongada’”. “La detenció –s'assegura-- és una sanció massa extrema per a ser aplicada a persones que no han estat declarades culpables per un tribunal per la comissió d'un delicte, i viola un dels drets humans fonamentals protegits pel dret internacional, el dret a la llibertat”.

La prohibició d'entrada, “una doble sanció”

En relació amb la prohibició d'entrada de fins a cinc anys prevista en la Directiva, com una mesura aparellada a les decisions de tornada (article 9), les entitats signants denuncien que “aquesta prohibició equival a una doble sanció, i cinc anys és massa temps per a considerar-la justa”, a més d'advertir sobre les greus “conseqüències” que pot tenir “sobre el principi de no devolució, garantit per la Convenció de 1951 sobre els Refugiats” Referent a això es recorda que “una prohibició general per als 27 Estats Membres de la UE o dels Estats Partícips en Schengen exclou tota possibilitat que una persona pugui trobar refugi, especialment si s'imposa per un extens període de temps i sense tenir en compte que la persona pot estar regressant a un entorn inestable que podria empitjorar”. “Un nombre important de persones –alerten-- es veuran, probablement abocades a acudir als traficants, davant la desesperació de ser exclosos de les lleres d'entrada legal”, pel que “l'instrument d'una prohibició d'entrada és probable que augmenti la migració irregular i el tràfic d'éssers humans”.


En la carta es recorda com “les Esglésies a Europa han expressat en diverses ocasions, de forma individual i també conjuntament, la seva profunda preocupació pel creixent ús de la detenció administrativa d'immigrants a l'espera de ser expulsats, en molts països d'Europa”, motiu pel qual “moltes Esglésies i organitzacions han resolt rebutjar l'actual proposta perquè no té en compte la realitat de molts migrants, refugiats i sol·licitants d'asil en els Estats membres de la UE”. Per a aquestes entitats “el respecte a la dignitat de tot ser humà requereix un esforç en la millora de la tornada voluntària de nacionals de tercers països que no tenen permís d'estada”. Càritas Europa i les altres tres organitzacions insten a Jacques Barrot al final del seu escrit a “restringir més que ampliar l'ús de la detenció administrativa”, a “restringir la prohibició d'entrada de persones a circumstàncies excepcionals, i preveure els procediments per a plantar cara als desafiaments legals que suposen aquests actes administratius” així com a “millorar l'accés a la tornada voluntària, mitjançant la concessió per a aquesta fi, d'un mínim d' 30 dies, o del temps equivalent donat a les autoritats per a fer complir una ordre d'expulsió”.
“Si no es pogués arribar a un acord sobre aquestes qüestions –conclou la missiva--, i per tala de salvaguardar els drets dels deportats, instem al Parlament Europeu a no aprovar el pressupost del Fons Europeu de Tornada, mantenint-lo en reserva”.

La carta està signada per Erny Gillen, presidenta de Càritas Europa; Jean-Arnold de Clermont, president de la Conferència d'Esglésies Europees; Adrianus Van Luyn, president de la Comissió de Conferències Episcopals de la Comunitat Europea; Artlington W. Trotman, moderador de la Comissió de les Esglésies Europees per a les Migracions.
Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. - 08003 Barcelona
Tel. 933 446 900- Correu-e: premsa@caritasbcn.org

dijous, 5 de juny de 2008

Avui m'acomiado del blog

Primerament vull demanar excuses a tots els amics i amigues a qui amb il·lusió vaig anunciar la meva col·laboració al blog. Tal com, amb molta perspicàcia, m’advertia una bona amiga, allò que és difícil no és iniciar un blog, sinó donar-li continuïtat. Cal que post a post el blog vagi agafant una línea, mostrar amb constància i coherència una sensibilitat pròpia i això amb dues veus pot ser una tasca més complicada. És per això que us anuncio que la meva participació, més aviat escadussera i inconstant, esgarrapant hores de son o de la planxa, avui s’acaba.
Agraeixo moltíssim a tots els blogcaires i visitants del blog el que m’han hagin fet sentir el seu caliu, comentaris, afecte i suport. També li agraeixo molt a l’Aina el haver-me permès conèixer aquest món i gaudir d’aquesta experiència que m’ha sorprès i entusiasmat, tot i ser jo l’antítesi dels amants dels recursos informàtics. A tots una abraçada i bons ànims! Us aniré seguint de prop, ara ja sé que hi ha un ciberespai ple de gent fantàstica.

dimecres, 4 de juny de 2008

Contra la fam a l'Àfrica.

"A Àfrica 250 milions de persones estan desnodrides, 33 milions són nens, el continent africà ha estat abandonat durant molts anys, s'ha d'invertir en els petits productors i en les àrees amb majors possibilitats." Aquestes són declaracions de Koffi Annan, president de la Fundació Aliança per a una Revolució Verda a Àfrica (AGRA) i Ex Secretari de Nacions Unides. Ha presentat un pla de cooperació amb les agències de l'ONU que s'ocupen de l'alimentació per rellançar el sistema agrícola al continent Africà.
Aquest pla que preveu regenerar Àfrica, es basarà en tres punts d'acció: millorar la compenetració entre els Governs i les agències internacionals, intervencions que respectin la biodiversitat del continent, i concentrar els finançaments en els petits productors.
Paral.lelament la FAO planteja invertir 17 milions de dòlars aportant eines i assessorament, per paliar la crescuda desorbitant de preus que encara amenaça a una població més gran de patir extrema pobresa i fam, encara que en realitat se'n necessiterien molts més. La pròpia FAO demana als països rics 19305 milions d'euros anuals i menys proteccionisme (dades segons agència).
Aquestes noticies són molt bones i positives ja que aquestes inversions poden ajudar a recuperar una Àfrica molt malmesa; però i nosaltres que hi fem o que hi podem fer?. No som aliens a aquesta realitat i no em refereixo exclusivament a un continent sinó a tots aquells paisos que estan en vies de desenvolupament, el cert és que la crisi alimentaria i la fam és un fet real i palpable. És molt necessari i important i fins hi tot m'atreviria a dir d'imperiosa necessitat que tot el món, en concret el primer món, reaccioni i sigui solidari i no es miri tant el melic.
Dades per pensar un minut:
*es necessita incrementar un 50% la producció d'aliments per el 2030 (unica proporció real per poder acabar amb la manca d'aliments bàsics).
*variables de la crisi alimentària: canvi climàtic, augment de demanda d'aliments per part de la Xina i la India, preu del petroli,...
(font: diari La Vanguardia)

diumenge, 1 de juny de 2008

Roger o la personificació d'una real utopia.



Durant l'oració del capvespre del dimarts 16 d'agost de 2005, al mig de la gentada que envoltava la comunitat a l'Església de la Reconciliació, una dona desequilibrada va acoltellar violentament el germà Roger, morint alguns minuts després.


...Tot va començar per una gran solitud quan, l'agost de 1940, a l'edat de vint-i-cinc anys, el germà Roger va deixar el seu país natal, Suïssa, per anar a viure França, el país de la seva mare. Des de feia diversos anys, portava amb si la crida a crear una comunitat on es concretés tots els dies una reconciliació entre cristians, «on la bondat del cor fos viscuda molt concretament, i on l'amor fos al cor de tot». Aquesta creació, el germà Roger desitjava inserir-la en el sofriment del moment, i va ser així com, en plena guerra mundial, es va instal·lar al petit llogarret de Taizé, a Borgonya, a uns quilòmetres de la línia de demarcació que dividia França en dos. Va amagar llavors a refugiats (particularment a jueus), els qui sabien que en escapar a la zona ocupada, podrien trobar refugi a casa seva.

A partir dels anys cinquanta, alguns germans van anar a viure en llocs desfavorits per ser al costat dels que sofreixen...


En molts dels missatges que es van rebre, després de la seva mort, es comparava la mort del germà Roger amb les de Martin Luther King, Monsenyor Romaní o Gandhi. Amb tot, no es pot negar que hi va haver una diferència. Aquests últims es trobaven involucrats en un combat d'origen polític, ideològic, i van ser assassinats pels seus adversaris, que no podien suportar les seves opinions ni la seva influència. Alguns diran que és inútil buscar una explicació a l'assassinat del germà Roger. El mal frustra sempre tota explicació.

Tanmateix, tractant el germà Roger, hi ha un aspecte de la seva personalitat que em va cridar sempre l'atenció, i em pregunto si això no explica per què va ser agredit. El germà Roger era un innocent. No perquè hi hagués faltes en ell. L'innocent és algú per a qui les coses són més evidents i immediates que per als altres. Per a l'innocent la veritat és evident. No depèn de raonaments. El germà Roger la «veia», per dir-ho així, i li costava adonar-se que d'altres tinguessin una manera més laboriosa de veure les coses. Per a ell, el que ell deia era simple i clar, i se sorprenia que d'altres no el percebessin així. Es comprèn fàcilment que, sovint, el germà Roger es trobés desarmat o se sentís vulnerable. No obstant això, la seva innocència, en general, no tenia res d'ingenu. Per a ell, el real no té la mateixa opacitat que per a la resta. Ell «veia través».

Si el germà Roger va insistir tant sobre la bondat profunda de cada ser humà, caldria veure-ho amb la mateixa òptica. No es feia il·lusions sobre el mal. Per naturalesa, era més aviat vulnerable. Però tenia la certesa que si Déu estima i perdona, significa que rebutja tornar sobre el mal. Tot perdó verdader desperta el fons del cor humà, aquest fons que està fet per a la bondat.

El més preciós de l'herència del germà Roger es troba, potser allà: aquest sentit de l'amor i del perdó, dues realitats que eren evidents per a ell i que captava amb una immediatesa que, sovint, se'ns escapava. En aquest camp era veritablement l'innocent, sempre senzill, desarmat, llegint al cor dels altres, capaç d'una extrema confiança. La seva bellíssima mirada el transparentava. Si ell se sentia tan de gust amb els nens, era perquè ells vivien les coses amb la mateixa immediatesa; ells no poden protegir-se ni poden creure en una cosa que és complicada; els seus cors van directes cap al que els commou.

El dubte no era mai absent en el germà Roger. Per això li agradava tant la frase: «No deixis que em parlin les meves tenebres!» Perquè les tenebres són les insinuacions del dubte. Però aquest dubte no tapava l'evidència amb què ell sentia l'amor de Déu. Potser el dubte, reclamava un llenguatge que no deixés conviure cap ambigüitat. L'evidència de la que parlo no se situa a nivell intel·lectual, sinó més profundament, a nivell del cor. I, com a tot el que no pot ser protegit per forts raonaments o certeses ben construïdes, aquesta evidència era necessàriament fràgil.

El germà Roger va fascinar certament per la seva innocència, per la seva percepció d'immediatesa, per la seva mirada. Crec que ell va veure als ulls d'alguns que la fascinació podia transformar-se en desconfiança o en agressivitat. Per a algú que porta sobre si mateix conflictes irresolubles, la seva innocència es podia tornar insuportable. No n'hi havia prou amb insultar aquest innocent.Feia falta eliminar-lo. El doctor Bernard de Senarclens va escriure: «Si la llum és massa viva, i penso que la que emanava el germà Roger podia enlluernar, no sempre és fàcil suportar-la. Llavors no queda cap altra solució que apagar aquesta font lluminosa suprimint-la.»
Vaig voler escriure aquesta reflexió perquè em permet treure a la llum un aspecte de la unitat de la vida del germà Roger. La seva mort ha segellat misteriosament el que ell sempre va ser. Perquè no el van matar per una causa que ell defensava. El van matar pel que era.
Fragments de la carta "La mort de frère Roger : pourquoi ?" de Frère François, de Taizé

Reflex de la Vida


Hi havia una vegada un ancià que passava els dies assegut al costat d'un pou a l'entrada del poble. Un dia, un jove se li va apropar i li va preguntar:
- Jo mai no he vingut per aquests llocs... Com són els habitants d'aquesta ciutat?
L'ancià li va respondre amb una altra pregunta:
- Com eren els habitants de la ciutat de la qual véns?
- Egoistes i malvats, per això m'he sentit content d'haver sortit d'allà.
-Així són els habitants d'aquesta ciutat -, li va respondre l'ancià.
Un poc després, un altre jove es va apropar a l'ancià i li va fer la mateixa pregunta:
- Vaig arribant a aquest lloc. Com són els habitants d'aquesta ciutat?
L'ancià, de nou, li va contestar amb la mateixa pregunta:
-Com eren els habitants de la ciutat d'on véns?
-Eren bons, generosos, hospitalaris, honestos, treballadors.
Tenia tants amics que m’ha costat molt separar-me’n.
- També els habitants d'aquesta ciutat són així-, va respondre l'ancià.
Un home que havia portat als seus animals a prendre aigua al pou i que havia escoltat la conversa, quan el jove es va allunyar li va dir a l'ancià:
- Com pots donar dues respostes completament diferents de la mateixa pregunta llança per dues persones?.
- Mira - li va respondre, cada un porta l'univers al seu cor. Qui no ha trobat res bo en el seu passat, tampoc no ho trobarà aquí. En canvi, aquell que tenia amics a la seva ciutat, trobarà també aquí amics lleials i fidels.
Perquè les persones són el que troben per si mateixes. Troben sempre el que esperen trobar.
TOT EL BO I EL BELL DE LA VIDA
QUE NECESSITES EL PORTES DINS DE TEU.
SIMPLEMENT DEIXA'L SORTIR.

Conte Sufí
Aquest conte sufí descriu d'una manera molt clara com ha d'arribar a esdevenir l'èsser humà. Alliberant-nos de les nostres pors, inseguretats, prejudicis ... respecte els altres i nosaltres mateixos, serem capaços de veure amb la puresa del nostre cor, veure bondat on altres i veuen maldat, llum on hi es veu foscor.