diumenge, 7 de setembre de 2008

Hi havia una vegada... una fada


Hi havia una vegada una fada molt bella que protegia un bosc encantat. La seva bellesa era tant externa com interna. Els seus cabells llargs i rosats li acariciaven les espatlles; els seus ulls violats i profunds reflectien els raigs del sol; el seu somriure era dolç i tebi com un petó matinal i la seva veu contenia tots els sons de la Natura. El seu cos estava cobert per una llarga túnica blava; un fil de lluna abraçava la seva cintura i els seus peus estaven calçats per fulles de bedoll. Les seves mans eren perfectes: suaus al tacte, com prolongacions d'amor i de carícies divines. Sobre el seu front brillava un punt de llum, com un diamant pur. Però el detall més sorprenent era en el seu pit: tenia una enorme estrella daurada que titil·lava al compàs de la seva respiració. Sorpresa pel que veia m’hi vaig acostar i sense dir res ens vam comunicar a través de la intuïció i de la imaginació. Va ser meravellós el que vaig descobrir: em va revelar el seu secret, que, en realitat no era un secret sinó alguna cosa que tots posseïm. Vaig sentir i vaig percebre dintre meu el suprem missatge. Anava embolicat amb llums màgiques i deia alguna cosa així:

"Sempre que tingueu una estoneta... jugueu".

"Sempre que trobeu motius per a riure... feu-ho".

"Sempre que tingueu l’oportunitat... abraceu els vostres éssers estimats i demostreu-los que els teniu en compte.

"Sempre ¡¡¡ sigueu feliços!!!.

"Sempre somieu que es compleixen tots els vostres desigs".

"Sempre tracteu de demostrar Amor a TOTS els éssers de la Natura: persones, plantes, animals, pedres. Aquells que veiem i als que no veiem.

"Sempre consolideu un Món Millor: un Món sense llàgrimes, un Món sense guerres, un Món sense violència, un Món ple d'Amor i Alegries. Un Món on TOTS puguem compartir les ganes de viure ESTIMANT"...
Em vaig sentir submergida en un núvol de Felicitat. I va ser sorprenent quan vaig descobrir que en el meu pit també hi brillava una enorme estrella daurada que titil·lava al compàs de la meva respiració. Vaig tenir la certesa que TOT ÉS POSSIBLE, que TOT DESIG ES COMPLEIX SI NEIX DEL MÉS PROFUND DE L'ÀNIMA.

No trobava un nom per qualificar allò que estava passant. Però de cop i volta vaig recordar que "en el llenguatge de la Llum els noms no compten". La fada que protegia el bosc encantat em va dir, ara si amb paraules, que un Ser molt important i molt especial li havia concedit la missió de regalar estrelles i col·locar-les en els cors de tots els éssers que desitgessin viure un món nou i feliç. Em va revelar que TOTS tenim, dins nostre, un bosc encantat. Un bosc ple d'arbres enormes i flors perfumades. Un bosc acolorit amb gotes de rosada i il·luminat amb la llum de la Lluna. Un bosc habitat per milions d'éssers que col·laboren i treballen perquè llueixi encara més: nans i barrufets se n'encarreguen. Un bosc màgic que té en el seu centre l'essència de tot el que és i de tot el que existeix: l'AMOR...

La fada que protegia el bosc encantat (que no era cap altra que jo mateixa) em va convidar a recórrer-lo i a regalar estrelles per posar-les en els cors dels éssers d’esperit obert desitjosos de compartir un Món d'Amor. Així ho vaig fer: vaig descobrir que tots podem anhelar el bé, la felicitat, la salut, la pau i l'alegria de saber que som estimats per l'Amor. Vaig col·locar en infinits cors l'Estrella Daurada. Cadascuna brillava a la seva manera, però totes ho feien. Cadascuna era d’una espècie diferent, però totes conformaven l'immens bosc encantat que és l'Univers. Dintre de tots nosaltres hi ha una bella fada que ens protegeix, que vetlla pel nostre bosc màgic interior, que posseeix una mirada tendra i un somriure dolç, que acaricia amb els seus cabells rosats les nostres espatlles cansades, que ens acarona amb les seves mans divines i que fa brillar en la seva plenitud la gran Estrella Daurada que és el regal de la Vida.
"TOTS I TOT ES FON I ES CONFON EN L'AMOR"
(autor desconegut)

Encara que en moments, dies o petits periodes, ens sentim tristos, enganyats, enfadats... no hem de perdre mai de vista que l'Amor és dins nostre, que les coses que passen el nostre voltant no tenen cap poder per entrar en el nostre interior i ferir-nos. Som sers de Llum! Sé, per experiència, que no sempre és fàcil però es pot aconseguir. Sigueu feliços!!!

2 comentaris:

Carme ha dit...

"Som éssers de llum" dius en el teu post. Sovint hi ha gent que transmet asquesta llum. La veiem sense cap esforç. És molt bonic parlar amb algú que sap deixar fluir la seva llum.

Aina ha dit...

No ho hem d'oblidar mai! i per ser "éssers de Llum" s'ha de treballar cada dia perquè les tenebres i la foscor (pors, egoismes, enveja....) no ens aflebleixin.
Això ho vaig apendre d'un àngel que vaig conèixer fa temps i que va ser una gran Mestra per moltes persones. L'Ainhoa era i és realment i autènticament un ésser de Llum, un àngel a la Terra. La seva tasca: fer-te conscient de la grandesa, bondat i Amor que en escència som i la nostra tasca que és no és cap altra que transmetre als altres aquesta Llum!!!