dissabte, 26 de juliol de 2008

L'illa de la calma

Aquest és l'últim post abans de desapèixer vers aquesta posta de sol de Ses Illes. Desconecto una temporada de feina, programacions, escrits, ordinador, internet... Fins al setembre!
Us deixo amb la música i amb una de les millors veus de Mallorca, la de la Maria del Mar Bonet amb una poesia emblemàtica mallorquina de Miquel Costa i Llobera "El pi de Formentor", espero que us agradi! sigueu feliços!!!

Bombolles de sabó


La nostra societat viu inmersa en un món de preses, de cultura de la inmediatesa, podríem dir en certa manera de superficialitat... D'alguna manera s'està potenciant i induint sense que, moltíssimes vegades, la persona en sigui conscient a un món de no pensar, on aquest ens cobreix les necessitats bàsiques, on tots els anhels es poden assolir de forma molt fàcil ja que al satisfer tots els possibles desitjos no és necessari pensar ni buscar.

Amb altres paraules, cobrint unes suposades necessitats i oferint a través del Mass media tots els teus màxims desitjos sense, això si, cap mena d'esforç, lentament però innexorablement es va creant una massa humana no pensant; manipulable i sense criteri. Aquest fenòmen, al Poder, i no em refereixo únicament i estrictament al poder polític visible, li és de gran importància. Fes de les persones, el poble, una massa anònima i la podràs dominar; no potenciis mai els individus perquè poden qüestionar.

A les antípodes d'aquest món en tenim un altre, unes bombolles de sabó, que va a contra corrent i a la vegada és molt vulnerable. L'escola, l'educació; creem un entorn on les regles, les normes establertes i els missatges són antagònics quan se surt a la Societat. En realitat, per molt que ens dolgui, vívim en una petita illa o un oasi enmig del desert, ja que bàsicament el nostre objectiu primordial en aquest projecte és totalment oposat al que el "món" vol: fomentem educar i formar persones amb autonomia i funcionals (crítics amb opinió pròpia) i em sembla que això en certs llocs no agrada gaire.

La qüestió que es planteja és simple, aquesta contradicció, aquest antegonisme, no pot perpetuar-se eternament; el procés natural dins de l'evolució és trobar un equilibri (procés del pèndol), doncs quin dels dos móns serà capaç de sobreviure? serà possible fer que un oasi pugui anar creixent fent que el seu entorn més proper vagi fent-se fèrtil i puguin crèixer plantes, arbres donant fruits per les generacions futures?...

Digueu-me utòpica, però jo crec que si. Penso que lentament però també amb fermesa no únicament en l'àmbit educatiu sinó irradiant-se dins de la societat estan apareixent persones que no volen entrar en aquest món del "fast-food" i que a través de la seva vida, actitud, opinió.... fan possible un Nou Món.

Per totes les bombolles de sabó, pels que no volen formar part de la massa, per cadescú de vosaltres (amb les vostres característiques, personalitat, opinió, esperances i anhels) us deixo uns petits fragments del "El Club dels poetes morts".

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.

No abandonis les ganes de fer de la teva vida alguna cosa extraordinària.

No deixis de creure que les paraules i les poesies sí que poden canviar el món.La vida és desert i oasi.

Encara que el vent bufi en contra, la poderosa obra continua: tu pots aportar una estrofa.

Valora la bellesa de les coses simples.

Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per endavant.

Aprèn dels qui et poden ensenyar. Les experiències dels qui ens han precedit, dels nostres «poetes morts», t’ajuden a caminar per la vida.

La societat d’avui som nosaltres: els «poetes vius».

No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis...

dijous, 24 de juliol de 2008

Una papallona


Ja fa uns quants mesos que rondava pel nostre pensament, com un tel gris que flota en l'ambient. Sense quasibé adonar-nos es va anar perpetuant de tal manera que quasibé ja ni t'anadonaves encara que n'eres molt conscient. Aquesta és la sensació que es té davant d'una llarga malaltia que per molt que ho desitgis i busquis no es troba mai un final, fins que... arriba amb el final definitiu i dolorós per la pèrdua i la separació.

Tinc una sensació extranya avui, tornant del tanatori. Se suposa que aquestes cerimònies han de reunir i potenciar el recolliment, el silenci l'Amor, tal com deia avui mateix Cada dia, pas a pas…fent camí però he tingut molt la sensació, és una opinió molt personal , de distanciament de rutina de poca empatia per part del celebrant, davant del dolor de familiars, amics... i penso que hauria de ser una cosa molt bàsica:acompanyar en aquest dolor.

Estant en aquell entorn he notat molt dins meu el dol, la buidor de les persones del meu voltant (suposo que també potenciat perquè algunes d'elles són amigues meves). Però tot hi així mancava un missatge d'esperança de llum, de bondat.

No puc deixar doncs, d'enviar aquest missatge d'esperança a l'aire: Un cop ha finalitzat el nostre viatge i aprenentatge aquí a la terra tornem a Casa, al Pare.

"Quan hem acabat amb el nostre treball a la terra podem deixar el nostre cos que enclou la nostra ànima com el capoll de seda a la papallona. I quan arribi el moment, deixarem el cos i ens alliberarem del dolor i de la por. Serem lliures com una papallona. I tornarem a Déu, a casa nostra, on mai no estem sols i on podrem créixer, cantar i ballar...on trobarem a tots els que estimem (als que van deixar el seu cos abans que nosaltres) i on estarem envoltats de tot l'Amor que podem arribar a imaginar. "

Aquest text és un petit fragment d'un escrit de Elisabeth Kübler-Ross anomenat Carta para un NIÑO con CANCER crec que preciós. (està lincat el blog on està penjada tota la carta tal hi com es va editar.) Sincerament val molt la pena.


ELIZABET KÜBLER-ROSS (1926-2004) va ser doctora en Medicina i Psiquiatria. Va néixer a Suïssa, on va estudiar Medicina, i va participar com a voluntària junt amb els equips americans en la recuperació del camp de concentració de Meidaneck (Polònia) després del seu alliberament.Aquest fet va definir el seu posterior interès pel comportament de les persones coneixedores de la imminència de la seva mort. Va treballar als Estats Units durant 25 anys ,en les seccions de malalts terminals de diferents hospitals.Els seus llibres traduïts a mes de 25 idiomes i amb milions d'exemplars venuts, l'han convertit en una de les autores mes llegida dels últims anys.

Dedicat a dues gotes d'aigua. Sou dues persones admirables!

dimarts, 22 de juliol de 2008

Compartint Camins

Un dia vaig escriure un text sobre educació, que necessitava per la meva feina, i vaig pensar que podia ser interessant compartir-ho amb tots vosaltres. Mentre escrivia el post, se'm va acudir enviar un sms a amics i amigues meves de l'àmbit de l'educació que si volien i els hi venia de gust podien llegir el text sobre la inclusió i fer-hi algun comentari.

Mai hagués imaginat la resposta que hi hagut, en els comentaris, missatges que he rebut i la quantitat de visites registrades que s'han fet al blog. A tots vosaltres amics de sempre, de fa poc, blocaires coneguts cara a cara i virtuals, a tota la gent que ha escollit agafar uns minutets del seu temps i dedicar-lo a Una real utopia: MOLTÍSSIMES GRÀCIES! Gràcies per compartir aquest Camí.

Aquí teniu un petit detallet: Sopa de Cabra i Camins. :)


dissabte, 19 de juliol de 2008

Regals per ser humà


1. Rebràs un cos. Pot agradar-te o no, però serà teu durant tot el temps que estiguis aquí.

2. Aprendràs lliçons. Estàs inscrit en una escola informal de temps complet anomenada vida. En aquesta escola cada dia tindràs l'oportunitat d'aprendre coses. És possible que les lliçons t'agradin o que et semblin irrellevants i estúpides.

3. No hi ha errors, només lliçons. El creixement és un procés de prova i error: és una experimentació. Els experiments fallits formen part del procés en igual mesura que l'experiment que funcioni bé.

4. Una lliçó es repeteix fins a aprendre-la. Una lliçó es presentarà de diverses maneres fins que l'aprenguis. Una vegada que l'hagis après, pots passar a la següent.

5. Les lliçons no tenen fi. No hi ha res en la vida que no contingui les seves lliçons. Si estàs viu, sempre tindràs alguna cosa que aprendre.

6. "Allí" no és millor que "aquí". Quan el teu "allí" es converteix en un "aquí", simplement tindràs un altre "allí" que de nou semblarà millor.

7. Els altres no són més que els teus miralls. No pots estimar o odiar una mica una altra persona a menys que reflecteixi una mica el que estimes o odies en tu mateix

8. El que fas en la teva vida depèn de tu. Tens totes les eines i els recursos que necessites. El que facis amb ells depèn de tu. La decisió és teva.

9. Les teves respostes estan dintre teu. Les respostes als interrogants de la Vida estan en el teu interior. Tot el que has de fer és mirar, escoltar i confiar.

Autor desconegut

Musulmans a Austràlia


Els musulmans donen la benvinguda al Papa a Sydney

La comunitat islàmica allotja 350 pelegrins SYDNEY, divendres, 18 juliol 2008 . - La Federació Australiana de Consells Islàmics està resant per la pau i l'harmonia entre tota la gent de bona voluntat durant la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Sydney.

El seu president Ikebal Patel va fer una declaració aquesta setmana en què manifesta "sinceres congratulacions a la comunitat catòlica d'Austràlia en representació dels musulmans d'Austràlia".

"Aprofito aquesta oportunitat en representació dels musulmans d'Austràlia per a estendre també els nostres bons desigs als australians de tots els credos" en aquesta propícia ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut i rés per la pau, harmonia i bona voluntat entre tots els australians i persones de tot el món".

"Aprofito també l'ocasió com a musulmans australians de donar la benvinguda al Papa Benet així com a tots els altres pelegrins a Austràlia".

Patel també va esmentar que està "especialment orgullós" que l'Església catòlica acceptés l'oferta de l'Escola Islàmica Malek Fahd a Sydney d'allotjar 350 pelegrins durant les celebracions. Alguns estudiants musulmans col·laboren en el servei als pelegrins, i l'escola celebra un esdeveniment interreligiós durant la setmana.

Benet XVI es va mantenir una trobada aquest divendres amb representants d'altres credos, incloent líders musulmans, jueus, budistes i hindús. Més de 340.000 musulmans resideixen a Austràlia. El pare Mark Podesta, portaveu de la JMJ, va dir que la implicació de les escoles islàmiques "és una oportunitat per mostrar a la resta del món que persones de diferents procedències i diferents creences poden conviure en pau, bona voluntat i harmonia".

dimecres, 16 de juliol de 2008

Educació inclusiva (2)

Continuant amb el tema de l'anterior post, he pensat que podria ser interessant saber la vostra opinió del tema, potser d'una forma més ràpida i valorant quines són les mancances que poden fer que el projecte de l'educació inclusiva no acabi funcionant del tot.

Per aquesta raó he penjat una enquesta que trobareu a la part dreta del blog.

Ja podeu dir-hi la vostra!!!

dimarts, 15 de juliol de 2008

Una realitat molt diversa o l'educació inclusiva



Per qüestions de feina, l'altre dia vaig elaborar un escrit respecte la realitat de l'educació inclusiva en el dia d'avui, quines mancances presenta i com d'alguna manera es podria millorar. He pensat posar-ho com un post perquè crec que pot ser interessant i podeu donar la vostra opinió si voleu. Primerament he d'excusar-me ja que per norma els posts són per regla general breus (més fàcils de llegir) i aquest serà una mica més llarg, intentaré posar-vos-ho de la manera més amena possible.
L’Atenció a la Diversitat ha estat regulada des de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), on va donar configuració jurídica a un profund procés de reforma del sistema educatiu. La llei responia al context democràtic i autonòmic, a la integració i l'homologació en el marc comunitari europeu i a l'adequació de l'ensenyament a les exigències formatives derivades de l'evolució sociocultural i econòmica.

Partint d'aquesta normativa bàsica, conjuntament amb la implantació progressiva de la nova llei d’educació: la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 del 3 de maig (LOE), preveu un pas més en l’atenció a la Diversitat amb uns principis pedagògics centrats en:
  • Principis de Compresivitat de Diversitat i d’autonomia de Centre,
  • valoració crítica de les desigualtats, filosofia cooeducadora que disminueixi el sexisme i l’androcentrisme, acollida de l’alumnat nouvingut
  • i Atenció a la Diversitat- escola inclusiva- (no segregadora)

La seva aplicació a Catalunya a través dels Decrets 142, 143,/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació obligatòria s’ha anat desenvolupant el nostre sistema educatiu fins al moment actual.

Escola inclusiva pros i contres

S’entén que els centres tan d’infantil, primària com de secundària obligatòria , amb altres paraules d’ensenyament ordinari, fan una educació inclusiva quan disposen de recursos personals, tècnics i materials necessaris per atendre a tot el seu alumnat sigui quina sigui la seva realitat personal (amb menor o major grau de discapacitat independentment del seu origen tipologia o grau d’afectació). A la vegada s’ha de tenir present que aquesta escolarització ha de comportar el màxim assoliment possible de les competències bàsiques (aprenentatge i socialització) definides per a tothom en el currículum base, òbviament elaborant les adequacions curriculars, programacions individuals pertinents, segons el seu nivell actual de competències (NAC) en els alumnes que ho necessitin.

S’ha de tenir present doncs que els recursos s’han de posar on és l’alumne; no pas l’alumne on són els recursos. La inclusió escolar ha de facilitar la inclusió social allà on viu l’alumne. Per un alumne amb discapacitat és imprescindible que el coneguin com una persona particular que té unes limitacions i unes capacitats. Si pel contrari se’l fa escolaritzar en un centre (que respon a les seves necessitats específiques) fora del seu entorn, barri, o fins i tot municipi això dificulta molt la seva relació interpersonal i l’integració en el seu entorn. No serveix de gaire per no dir de res, fer un treball d’inclusió en un centre concret sinó no s’extrapola en una inclusió social real dins del seu entorn on viu.

Si es té cura d’aquest fet simultàniament facilitarà que no hi hagi una acumulació d’alumnes amb necessitats educatives específiques a uns pocs centres, més homogeni, conseqüentment la ràtio per centre d’aquests alumnes és molt menor i per tant la tasca pedagògica i els recursos personals necessaris més adient.

Per poder portar a terme la inclusió adequadament (fer-la ben feta) es necessiten uns certs requisits indiscutibles. Sense ells aquest projecte educatiu no és real, funcional, ni adequat ja que aquests alumnes no estarien ben atesos (a nivell d’autonomia, mobilitat, o aprenentatges funcionals) i molt segur no seria possible una inclusió social real en el seu entorn. Aquests requisits que esmentàvem anteriorment es centren en diversos eixos:

  • Formació adequada dels professionals que atenen l’alumnat. S’ha de proporcionar formació permanent i suport operatiu per afrontar amb èxit el dia a dia amb tota la diversitat dels seus alumnes. Tots els recursos ordinaris i específics d’educació especial (personals, tècnics, materials, etc.) han d’estar orientats a donar suport, reforçar i complementar en allò que calgui la intervenció educativa del professorat d’ordinària.
  • Recursos adequats segons l’evolució madurativa dels alumnes amb nee. Recordar que un alumne amb una certa discapacitat de menor o major grau, el seu nivell de socialització i molts cops d’aprenentatge sol ser similar o compatible amb altres nens/nenes en les primeres etapes d’escolarització, per exemple en l’educació infantil; però en l’etapa de la segona infància , a partir dels vuit nou anys comença a fer-se pales les diferencies entre uns alumnes i uns altres tan a nivell de relació interpersonal, a nivell d’aprenentatges i capacitats, així com a nivell de joc i interessos. Conseqüentment s’ha de posar els mitjans i recursos necessaris previs aquest fet per evitar segregacions, etiquetatges...
  • Importància de l’existència i del treball de les Escoles d’Educació Especial. Està previst pel curs que ve, curs 2008-09 que progressivament es vagin reduint la seva activitat docent i tancant centres. Si algunes de les escoles d’educació especial es transformessin en Centres de Recursos i/o el seu personal passés a formar part dels claustres d‘escoles i d’instituts amb funcions de suport al professorat d’ordinària, el sistema educatiu es dotaria d’uns recursos humans, tècnics i materials importantíssims no solament per la seva quantitat sinó per la qualitat i expertesa de la seva aportació. Amb altres paraules augmentar les plantilles de les ordinàries amb més especialistes (en tots necessari i vital amb aquells alumnes que presenten discapacitats greus o plurideficients els quals tenen unes necessitats molt concretes.)
  • Vetllar perqùè tots els edificis (centrers) eliminin les barreres arquitectòniques. Una simple escalinata pot dificultar molt la vida diària dels alumnes amb certes necessitats educatives (com pot ser clarament discapacitat motriu).
  • Augment d’hores de l’atenció als centres per part dels EAPs per fer una bona prevenció, detecció i actuació en les necessitats educatives pertinents i d’altres equips externs si es requereix.

El problema no és l’educació inclusiva ja que si es portés a terme autènticament milloraria la nostra societat, sinó de realitzar-la adequadament, aportant els recursos materials, humans i econòmics necessaris. Sinó és així, fem un greuge als nostres nens.

diumenge, 13 de juliol de 2008

Per a pensar un minut (7)


Imperi després d'imperi ens van conquerint.
Ens arrenquen de les entranyes de la Mare Terra.
Ens converteixen en esclaus, dependents, subdesenvolupats.
I, al final, resulta que som nosaltres els deutors!

D’un deute «extern», perquè no l’hem fet nosaltres.
D’un deute «etern», perquè no podrà pagar-se mai.
Que l’hem pagat, però amb excés de fam, de misèria i de mort prematura.
Que no volem pagar, perquè és pecat «mortal» cobrar-la i pagar-la.

Quan ens pagaran l’or, la selva, la sang, la pau i el futur que ens han arrabassat?
Pagar el deute extern és morir, i nosaltres volem viure!
«No mataràs», no cobraràs deutes mortals.
Pagarem, això sí, tots junts, l’únic deute: el de l’amor.
I serem una sola família, la filla humana de Déu.

Pere Casaldàliga

Per a pensar un minut (6)


Càntic de les criatures

Altíssim, omnipotent i bon Senyor,
teves són les llaors, la glòria i l´honor i tota benedicció.
A tu sol, Altíssim, s´adiuen;
d´anomenar-te, cap home no és digne.

Lloat sies, Missenyor, amb totes tes criatures,
especialment per nostre Germà Sol,
el qual fa la claror i ens illumines.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor;
de tu, Altíssim, porta significació.

Lloat sies, Senyor, per la germana lluna i les estrelles,
al cel les has fetes clares i precioses i belles.
Lloat sies, Missenyor, pel germà vent
i per l´aire i el núvol i el serè i per tot temps,
pels quals a les criatures dónes sosteniment.

Lloat sies, senyor, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lloat sies, Missenyor, pel germà foc,
pel qual tu la nit ens illumines,
i ell és bell i alegre i robustós i fort.

Lloat sies, Senyor, per la germana nostra mare terra,
la qual ens sustenta i ens governa
i produeix molts de fruits amb flors colorides i herba.

Lloat sies, Senyor, per aquells qui perdonen per la teva amor
i sostenen malaltia i tribulació.
Beats aquells qui es mantindran en pau,
car de tu, Altíssim, seran coronats!

Lloat sies, senyor, per la germana nostra la mort corporal,
de la qual cap hom vivent no pot escapar;
ai, d´aquells que moriran en pecat mortal!
Beat aquell qui es trobarà dins tes santíssimes voluntats,
car la mort segona non li farà cap mal!

Lloeu i beneïu el meu Senyor,
i regracieu-lo i serviu-lo amb gran humilitat.

San Francesc d'Assís

divendres, 11 de juliol de 2008

Go raibh maith agat


Què ens vincula a un espai, a una terra, a una melodia? Aquesta és una pregunta que sempre m'he fet. En el cas que ens referim a lloc on has nascut la resposta, crec que és lògica, t'atreu allò que has viscut, allà on has crescut, les costums,... ve de molt endins teu. Però quin és desencadenant o el motiu pel qual ens sentim identificats o vinculats a un lloc a un espai... d'on no ets i no hi tens arrels i molts cops no hi has viscut llargs periodes de temps?

Us posaré un exemple, Eire en gaèlic (Ireland amb anglès) i la música celta en general. Les meves arrels són de Ses Illes, no tinc arrels celtes (alguna amiga meva si que en té) i me'n sento "vinculada". L'Illa maragda, com se l'anomena també és una illa europea de l'Atlàntic nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. No sé si és pel seu paisatge verd que em relaxa tant, la música o per ser el lloc de naixement o procedència d'un bon nombre de personatges mundialment reconeguts relacionats amb diferents branques de les arts, especialment la literatura i la música com Joyce, Oscar Wilde...

Doncs aquí en teniu una petita mostra de la música celta, en aquest cas irlandesa.És una actuació en directe de dos dels representants actuals d'aquesta tipologia de música. Els dos grups són, en si, molt diferents entre ells però es complementen perfectament. Per una part tenim a The corrs i per l'altre The chieftains (un dels millors representants de la música irlandesa, en la meva opinió) presentat per l'actor Gabriel Byrne. Per cert "Go raibh maith agat" vol dir Gràcies.

Espero que us agradi!!!

Utopies reals


Utopia significa literalment "el que no és enlloc". El terme va ser inventat per Thomas More, al segle XVI, per descriure una societat perfecta en tots els sentits. La mateixa ciutat que ell descriu s'anomena "Utopia". Així doncs, utòpic designaria allò que és ideal -particularment l'ideal de societat humana-, que se suposa màximament desitjable, però que és difícilment assolible. "Utòpic" equivaldria a "modèlic i perfecte". Les utopies poden referir-se tant al passat com al futur. Les utopies que fan referència al passat descriuen una edat d'or de la humanitat, durant la qual els humans convivien en pau, no existia el treball ni la propietat privada, estaven lliures de mals i vivien en perfecte harmonia amb la naturalesa. Aquest tipus d'utopia ha tingut la seva expressió en mites populars i ne relats literaris. Tanmateix, al llarg de la història s'han presentat també molts altres exemples de societats utòpiques : la República de Plató, una societat perfecta governada pels més savis; la ciutat de Déu de sant Agustí, on el pensador cristià proposa una societat basada en el amor a Déu; la ja esmentada Utopia de Thomas More, etc. Totes elles presenten models de societat/Estat ideal (sense propietat privada, sense desigualtats socials, sense injustícies...). Els autors d'utopies sòn conscients de la dificultat que implica portar a terme els seus plans, però tots ells se senten insatisfets amb la societat de la seva època i els mou un profund desig de renovar-la.

La utopia s'ha d'entendre, doncs, com a pensament idealitzat, no com a pensament impossible i quemèric. Per això, la primera funció de la utopia és criticar l'statu quo, això és, la situació social en què hom viu. Contra el realisme polític, la utopia representa la no conformitat amb allò existent i l'interès per millorar-lo, sovint a través d'un canvi radical. La diferència entre "allò que és" i "allò que hauria de ser" marca el terreny de la utopia. Des d'aquest punt de vista, la utopia realitza un funció dinamitzadora en tota societat. La utopia es constitueix en un important factor de canvi social.

En resum, el pensament utòpic es presenta com una teoria capaç de modificar la realitat social existent, amb força per influir sobre els esdeveniments socials. En aquest sentit, la utopia va lligada a l'aspiració irrenunciable dels humans a una vida feliç. I en això radica precisament el seu valor.

La utopia preveu un final feliç, una evolució cap a un futur millor, en contra de la distopia, que preveu un futur apocalíptic.


Des del primer dia al crear Una real Utopia moltes persones, companys, coneguts, amics..., han fet palesa que era curiós el nom del blog, ja que transmetia una contradicció en si mateix: el terme REAL amb el terme UTOPIA. En principi i aparentment poden tenir raó ja que l'utopia pot esdevenir un projecte ideal lluny de la concepció real. Però, crec, en el fons, el camí vers els canvis utòpics poden ser molt reals.
En relitat si ens hi fixem bé tots els éssers humans que treballem, que vívim per millorar el nostre entorn (encara que sigui molt poquet com granets de sorra o gotes) ja fem realitat un canvi significatiu, quan estem en pau amb nosaltres mateixos, quan transmetem i irradiem energia positiva als altres, ja fem posible una real utopia. Tal com deia Teresa de Calcuta “Sé que són només unes gotes d’aigua, però si no hi fossin, l’oceà les trobaria a faltar” .
Per un moment imaginem què passaria al Món si tothom comences a transmetre i irradiar energia positiva al seu entorn, un entorn potser limitat i concret, però si cadescú anés encomanant-se d'aquesta Llum i Pau s'extendria com una tela d'aranya infinita. Seria doncs absurd pensar amb les especulacions, l'explotació infantil, el quart Món, la crisi alimentaria, segregacions diverses, i milers d'injusticies que formen part de la nostra vida.

dimarts, 8 de juliol de 2008

Per a pensar un minut (5)

Decàleg de la Serenitat

1. Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.

2. Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré criticar o disciplinar ningú, sinó a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó en aquest també.

4.Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que les circumstàncies s'adaptin totes als meus desigs.
5. Només per avui dedicaré deu minuts a una bona lectura; recordant que, com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així la lectura és necessària per a la vida de l'ànima.

6. Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.
7. Només per avui faré alguna cosa que no desitjo fer; i si em sentís ofès en els meus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.

8. Només per avui em faré un programa detallat. Potser no el compliré totalment, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només per avui creuré fermament - encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la bona Providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú més no existís al món.

10. Només per avui no tindré temors. De manera particular no tindré por de gaudir del que és bell i de creure en la bondat.
Autor: Joan XXIII

A la Vida hauríem de trobar sempre aquell temps, aquell moment, per regalar-nos un espai de pau cada dia. Seria desitjable poder viure cada dia com si fos únici autèntic. En realitat el passat no existeix el futur no està escrit l'únic real és l'Ara.

Si fóssim capaços cada dia aplicar i creure de cor un d'aquest punts d'aquest decàleg podríem esdevenir millors persones, ja no diguem anar sumant ... utopia?

dissabte, 5 de juliol de 2008

El viatge del protagonista

Aquest era el títol que teòricament, segons el propi Guy, havia de tenir el curs que he estat fent aquesta setmana i que va finalitzar ahir al migdia; i no el títol oficial amb el qual tota les persones que hi vam assistir creiem que tenia "La narrativa com a instrument educatiu".

Així, amb aquests dubtes, confusions i amb dues afirmacions veritables i una de falsa, que havíem d'exposar als nostres companys, va començar dilluns un viatge d'unes trenta hores cap a una dimensió desconeguda. Dic desconeguda perquè des del primer moment no vam estar segurs d'on ens portaria tot allò: canvis de títols, intervencions inesperades d'altres professors, punts d'algun tema (sobretot el referent a l'eina pedagògica i terapèutica) inacabat... Tot plegat una mica com si estiguéssim dins d'una pel.lícula de misteri. Per ser honestos he de dir que, pel que fa a la part (majoritària) de la narrrativa creativa d'autor, portada per Guy Meredith va ser excel.lent i molt enriquidora.
A través de capítols de "Fraiser", "El hijo de la novia" o "About a boy" vàrem descobrir el Món, el Personatges, l'Argument o el To d'una història. També a partir de narracions com la Ventafocs vàrem reescriure les nostres vides, la narrativa de la nostra vida.


Vàrem crear vides paral.leles en tres actes, tenint en compte el detonant o el Punt sense retorn, el Punt de gir o bé el Deep Shit Point fins arribar a la Solució i Final de la nostra història. Aquí en teniu un petit exemple del "deep Shit Point" de la pel.licula "About a boy".

Però aquest capítol de la Narrativa de la meva Vida hagués estat molt diferent, segurament menys creativa divertida i original, si no hagués conegut la Joana, l'Alexis i la seva bicicletofòbia, el Josep Mª o la Cristina un grup molt divers entre nosaltres però molt autèntic que va fer que el que en principi era l'assistència a un curs es transformés en un viatge personal molt autèntic.

Dedicat especialment a la Joana i a la Crispitulinga. :)

dimecres, 2 de juliol de 2008

Utopia felina


Cada dia s'aprenen coses noves. Avui revisant el blog i eliminant imatges, que potser no estan tan al dia, he enganxat un element nou, el que he anomenat "utopia felina" és un petit joc amb una gateta anomenada Kitty.
És en realitat un petit espai per relaxar-se (almenys aqueta és la intenció) i ja que actualment es valora molt positivament les teràpies amb animals, he aprofitat l'avinantesa per fer aquest petit divertimento.


La teràpia amb gats ens ensenya a estar relaxats amb consciència. El gat pot estar dormint, però alhora està assabentant-se de tot el que ocorre al seu voltant. No hi ha gat estressat. El seu ronc fomenta les emocions positives, i els seus petits senyals d'afecte són molt bé rebuts pels seus amos. El gat és un dels animals com a teràpia recomanat especialment per a persones que estan o se senten molt soles i no poden dedicar gaire temps a cura de la seva mascota.Hi ha estudis suficients per afirmar que tenir un gat és beneficiós per a la salut. L'amigable contacte amb el felí redueix l'estrès en els seus amos, es distenen i es tranquil·litzen. S'ha verificat també que persones amb problemes psicològics milloraven en tenir la companyia d'un gat
font: article de la web- Animales como terapia
Amb tot l'afecte i el carinyo Mari Fe!!!

dimarts, 1 de juliol de 2008

Dies de sol

Avui u de juliol és per a molts, del món de l'educació, el primer dia que comencem unes vacances molt esperades. Hem acabat el treball amb els alumnes.!!! També és cert que aquest mes de juliol s'aprofita per fer cursets de l'escola d'estiu (formació docent), cosa que jo estic fent, però sincerament la dinàmica és molt diferent.

Per tots vosaltres, pels qui marxeu ara de vacances, pels que marxin el mes d'agost, pels que tenen uns dies de vacances, pels que no poden .... pels que agafaran avions, trens o vaixells, per a qui es quedi a la ciutat o vagi molt lluny o aprop, per tots i totes aquí teniu un petit regalet: "J'y suis jamais allé" de la pel.licula Amelie.

Disfruteu la Vida!!!