dissabte, 20 de setembre de 2008

Amb ulls de nen.

Aquest és el títol d'un dels llibres publicats, ja fa uns quants anys, per Francesco Tonucci (Frato). Francesco Tonucci és un pedagog italià especialitzat en educació infantil. Proposa adoptar el punt de vista de l'infant i deixar-lo més lliure, tant a l'escola com a casa. Ha promogut diverses iniciatives per fomentar la participació dels nens i nenes, com el camí escolar, el parlament dels nens o els consell urbans.

Treballa com a investigador al Centre Nacional de Recerca Italià, en l'àrea de psicologia i cognició. Es declara admirador de Gianni Rodari i amant de l'art. Per a la formació de mestres, ha dibuixat diverses tires còmiques amb el pseudònim de Frato. ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesco_Tonucci).

És curiós com alguns o molts cops no som capaços els adults, els professionals de l'educació, de mirar amb ulls de nen la realitat que ens envolta. Estic segura, que si per un moment ho fessim ens adonaríem de totes les absurditats que fem en nom de l'Educació. Per què continuem entossudint-nos a fer lleis educatives partidistes deixant de banda un principi d'acord com podia ser el Pacte Nacional d'Educació? o fomentar una separació entre l'Educació pública i la privada?..... quins beneficis reals es treuen d'aquests plantejaments?

Observeu per uns minuts aquest dibuix, "La màquina de l'escola" de Frato. Per a qui no estigui familiaritzat amb els missatges d'aquest dibuixant us diré que és un retrat prou fidedigne del que no ha de ser la nostra escola, o el que és el mateix en el moment que es va dibuixar, un retrat de la funció social de l'escola tradicional. Per educar per a la societat, s'ha d'educar en valors i s'ha d'educar en la diversitat sigui quina sigui aquesta i tingui l'origen que tingui.
Quan parlem d'Atenció a la Diversitat s'ha de tenir molt present que no ens referim única i exclusivament a una tipologia d'alumnes amb unes certes necessitats educatives per handicaps o deficiències, perfectement la diversitat també inclou talentosos, sobredotats..... i milers més de diferencies. Simplement això és així pel fet que tot individu és únic i irrepetible amb les seves mancances i potencialitats tenint un lloc a dins de la societat. Si tenim això present la resta ve sol. Sabrem donar els recursos necessaris i adequats als nens, adolescents o joves, perquè puguin desenvolupar-se correctament. Els mestres, professors... serem els mediadors del seu creixement com a persones.
Costaria tant?