Aprenent a estimar

Tu saps estimar?

Jo n’estic aprenent!
Vull aprendre a acceptar les persones, malgrat que em decebin.
Quan no són com jo voldria que fossin, quan em fereixen.
Molts cops, és difícil acceptar els altres tal com són.
És difícil, molt difícil, però val la pena fer l’esforç...

Hem d’aprendre a estimar, a escoltar.
Escoltar amb l’oïda. Escoltar amb l’ànima.
Escoltar amb el cor el que potser mai no et diran les paraules.
Escoltar el missatge que s’amaga entre les paraules sense sentit.

Descobrir l’angoixa amagada, la inseguretat i la soledat encoberta.
Descobrir quan el somriure és fingit i l’alegria simulada.
Descobrir el dolor de cada cor.
A poc a poc, estic aprenent a estimar.

Estic aprenent a perdonar.
Perquè l’amor perdona i cura las cicatrius que la incomprensió i la insensibilitat han deixat al cor.
L’amor no alimenta les ferides amb pensaments dolorosos.
L’amor perdona, oblida, apaivaga el dolor del cor.

Pas a pas, estic aprenent a perdonar, a estimar; estic aprenent a descobrir el valor que hi ha dins de cada vida, de totes les vides.
Descobreixo el valor amagat per culpa del refús, de la incomprensió, i de moltes dures experiències viscudes des de fa molt de temps.

Estic aprenent a descobrir l’ànima de les persones i les possibilitats que Déu els ha donat.
N’estic aprenent!, però, que n’és de lent l’aprenentatge!
Que n’és de difícil estimar sense condicions!
Ensopegant i equivocant-me, n’estic aprenent...
Creu-me, val la pena! Val la pena intentar estimar!

Extret d'una de les presentacions elaborades a: http://www.xtec.es/~aballus/ pps "aprenent a estimar a: http://cat.antoni2.googlepages.com/2131_APRENENT_ESTIMAR.pps#2