Les amistats estan fetes de trossets

Trossets del temps que vivim amb cada persona.
El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat.
Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d’escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n’hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què ...

Potser de silencis compresos, o de simpatia mútua sense explicació?
Avui dia, n’hi ha que estan fetes sols de correus electrònics, i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.

Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment.
Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exsupéry diu: “El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”.

El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tan important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut

Són records per a cinc minuts després, per a dins d’un any o per a sempre.
Un amic es torna important per a nosaltres - i nosaltres per a ell - quan en la seva absència som capaços de riure o plorar,de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.
L’important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor. Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen ...

Gràcies pel trosset que m’has regalat!

Aquest era el petit missatge que estava a la taula d'aniversari per cadescuna de les persones que estaven convidades.

M'ho he pensat molt d'escriure aquest post, no sabia si podria expresar tot el que es pot viure al llarg d'una nit i un sopar. Al final m'he decidit, no tan sols per compartir una experiència que va ser meravellosa, sinó més aviat un petit homenatge a uns angels que al llarg del temps, quaranta anys, han anat apareixent a la meva vida en forma d'amics, Grans Amics, que han conformat qui sóc i com sóc.

Reunir a les persones més importants de la teva vida no és cosa fàcil, però d'alguna manera sabia que era el moment i es va poder fer realitat. Per una nit, com si fos un conte, es van reunir entorn a una mateixa taula. Reconec que sóc una persona molt afortunada en compartir el meu Camí de Vida amb unes persones tan extraordinàries, cadescuna amb la seva personalitat i característiques diferents però amb un punt comú: el seu interior, la bondat de cor, la seva llum.... L'amistat i la confiança no es mesura amb el temps (els anys) en que es coneix a una persona sinó més aviat la intensitat del compartit, de les vivències....

A totes elles, als amics que vam compartir una nit especial i als que hi estaven en esperit moltíssimes gràcies!!!! Tere, Domingo, Clara, Mingo, Lourdes, Marta, Jordi P., Josep, Elena, Josep Mª, Rosa P., Maria, Jordi I., Montse, David, Pilar, Yolanda, Rosa T., Emma, Ricard, Carmenza, MªFe, Manel, Raimond, Jordi M.

Cap dedicatòria crec que és prou acurada pel meu agraïment, tot i així per a tots vosaltres aquí teniu You've Got A Friend amb Carole King, la resta són tan sols pauraules que s'endú el vent.

Petonets a tots els àngels del món que fan que la Vida mereixi ser viscuda! Encara que en moments hi hagin núvols o pluja sempre acaba sortint el Sol. Vosaltres sou els ratjos de sol que brilleu entre les nuvolades!!!