dissabte, 4 d’octubre de 2008

Francesco


El nom Francesco ("home de França") és el nom en que es coneix des de sempre a Giovanni Bernardone. Els motius del canvi de nom són prou contradictoris, la que potser pesa més és la que suggereix que li va ser donat pel seu pare al poc temps d'haver nascut, quan aquest tornava a Assís d'un viatge a França, o bé perquè Francesco un dels idiomes que primerament va apendre fa ser el francès.....
Rebel cap al negoci del seu pare i el seu interès per la riquesa, Francesc passaria la major part de la seva joventut llegint llibres (irònicament els diners del seu pare li va garantir una excel·lent educació i es va convertir en poliglota, parlant amb fluïdesa diversos idiomes, incloent-hi el llatí) o bevent i gaudint la companyia dels seus amics, els quals eren en la seva majoria fills de nobles. Poc després es trobaria desil·lusionat amb el món al seu al voltant.
L'any 1201 es va unir a una expedició de l'exèrcit contra Perusa. Va ser pres presoner i va romandre captiu durant més d'un any. Després d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'església que obrís les seves portes als pobres, va tenir una visió en què va escoltar una veu que li va indicar que devia restaurar l'església de Déu que havia caigut en decadència. Francesc es va dirigir a la capella de Sant Damià, prop d'Assís, decidit a establir-s'hi per a la seva comesa. La capella es trobava llavors molt deteriorada i després d'una nova visió, en la qual Jesús li encomana la restauració de la capella, Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu.
El seu pare, Pietro, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjançant amenaces i després tancant-lo en la presó familiar, castigant-lo corporalment. Després d'una entrevista en presència del bisbe, Francesc va renunciar a tota expectativa del seu pare, deixant fins i tot les peces per ell atorgades i per un temps es va convertir en captaire.
Temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per a acabar de restaurar-la. Francesc restà sempre diaca sense ésser ordenat sacerdot. Iniciada la predicació, aplegà un grup de seguidors que reberen l'aprovació del papa Innocenci III el 1210, i que foren coneguts com a franciscans..... Morí el 4 d'octubre del 1226, malalt i cec. El 1228 fou canonitzat pel papa Gregori IX. (fragments Wikipedia).

Fins aquí la biografia de Sant Francesc d'Assís. Podria haver escrit moltes de les seves pregàries, totes elles meravelloses com ara El Càntic del Germà Sol o Feu-me instrument de la vostra Pau. Però per a mi va una mica més enllà. Francesco i el seu missatge ha format part de la meva vida des de ben petita, alguns cops d'una manera més inconscient, d'altres més conscient i implicativa com en l'el.lecció del tipus de vida que he escollit d'ajuda als altres...

Aquest és un fragment de Germà Sol, Germana Lluna una pel.licula de Zefirelli amb música de Donovan . Un clàssic, no és la més històrica però si la que transmet millor l'esperit franciscà. La vaig veure per primera vegada, de petita, als baixos de la meva parròquia a la Sala Santa Clara.

Escrit i dedicat a tota la comunitat franciscana. En concret als frares que un dia sense ells saber-ho van anar posant pas a pas pedra a pedra a construïr un projecte de Vida que al llarg del temps ha constituit qui sóc. Gràcies de tot cor al Ferran, Cinto, Francesc V. Lluís V., Lluís B, al Joan P.... a tots gràcies per formar part del Camí de Perfecció en l'Amor!

2 comentaris:

G. Sergi d'Assís ha dit...

Aina!! He llegit el teu comentari en el meu bloc, i això m'ha portat fins al teu. Una agradable descoberta!!

Aina ha dit...

Gràcies!