Els ulls

Aquesta és la història d'una noia cega que s'odiava a si mateixa, a tot el món i a la naturalesa pel fet de ser cega.

Un dia, amb gran alegria, rebé dos ulls sans i perfectes. Es feu la intervenció quirúrgica corresponent i aconseguí una visió perfecta.

Quan estigué de tot restablerta, el seu promès li preguntà si es casaria amb ell. Ella contesta que que no, perquè s'adonà que ell era cec tal com ho havia estat ella.

El promès molt trist, ho comprengué i s'acomiadà definitivament de l'amor de la seva vida.

Al marxar li deixar aquesta nota dins un sobre tancat: Només et demano que tinguis molta cura dels meus ulls, doncs te'ls he regalat jo i ara són teus.

D'ara endavant, abans de dir quelcom destructiu, pensa en els que no poden parlar.

Abans de queixar-te del teu menjar, pensa en els qui no tenen res per menjar.

Abans de queixar-te de la teva parella, pensa en els cors solitaris i trist que enyoren el seu company.

Abans de queixar-te dels teus fills, pensa en les parelles que no en tenen i que els desitgen.

Quan estiguis cansat i reneguis del teu treball, pensa en els milers que es troben en l'atur i desitgen el teu treball.

Abans de senyalar amb el dit i jutjar maliciosament els altres, pensa que tots hem comès errors, i seguim cometent-los.

Somriu i dòna gràcies a Déu per la vida. Aquesta vida no és eterna. és un regal, una celebració i un bellíssim viatge cap a la plenitud.

(escrit/recopilat Lluís V. fr.m.)