dijous, 2 d’octubre de 2008

Mahatma Gandhi


Avui 2 d'octubre és l'aniversari del naixement de Gandhi. Potser unes de les figures universals més relevants de la Història de la Humanitat. No tant per la seva popularitat, que en va ser i continua sent, sinó sobretot per la seva "revolució" no violenta, per creure fermament en que la Vida, el Món, podia i pot esdevenir diferent i molt millor. Per creure que res és impossible.

Gandhi va néixer a Porbandar (actual estat de Gujarat), un poble costaner de la Índia. Era el fill del Primer ministre local i la seva família era de la casta vaisya (comerciant). Va estudiar Dret a les universitats de Ahmadabad i Londres, i va exercir com a advocat a Bombai (actual Mumbai). Els seus primers treballs els va realitzar a Sud-àfrica l'any 1893. Mentre treballava per a una empresa en aquell país, es va interessar per la situació dels 150.000 compatriotes que residien allí, lluitant contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-àfrica mitjançant la resistència passiva i la desobediència civil.

Una vegada al seu país, des de 1918 va figurar obertament al capdavant del moviment nacionalista indi. Va instaurar nous mètodes de lluita (les sobras'i vagues de fam), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la no-violència com a mitjà per a resistir al domini britànic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fora necessari; a més, va lluitar pel retorn a les velles tradicions índies. Va mantenir correspondència amb Lleó Tolstói, qui va influir en el seu concepte de resistència no violenta. Va destacar la Marxa de la sal, una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte. Empresonat en diverses ocasions, prompte es va convertir en un heroi nacional. En 1931 va participar en la Conferència de Londres, on va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del partit del Congrés, i va tenir conflictes amb el seu deixeble Nehru, que representava a l'esquerra. En 1942, Londres va enviar com a intermediari a Richard Stafford Cripps per a negociar amb els nacionalistes, però al no trobar-se una solució satisfactòria, aquests van radicalitzar les seues postures. Gandhi i la seua esposa Kasturba van ser empresonats: ella va morir en la presó, en tant que ell realitzava vint-i-un dies de dejuni.

La seva influència moral sobre el desenvolupament de les conversacions que van preparar la independència de l'Índia va ser considerable, però la separació amb Pakistan el va descoratjar profundament.

Una vegada aconseguida la independència, Gandhi va tractar de reformar la societat índia, apostant per integrar les castes més baixes (els sudra o ‘treballadors', els pàrias o ‘intocables' i els mlecha o ‘bàrbars'), i per desenvolupar les zones rurals. Va desaprovar els conflictes religiosos que van seguir a la independència de l'Índia, defenent als musulmanes en territori hindú, sent assassinat per això per Nathuram Godse, un fanàtic integrista indi, el 30 de gener de 1948 a l'edat de 78 anys. Les seves cendres van ser intrèpides al riu Ganges
(font wikipedia)

El que s'obté amb violència, només es pot mantindre amb violència.

No hi ha camí per a la pau, la pau es el camí

La nostra recompensa es troba en l'esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.

La veritable llibertat s’assoleix amb la il·luminació

L’amor, a l’hora de donar, ho fa temeràriament, i s’oblida de què rebrà a canvi.

Darrera de cada calamitat hi ha un propòsit diví.

Qui vol agradar tothom, no agrada ningú.

La vertadera bellesa és la bellesa de l’ànima

Més poderòs que la paraula és el pensament pur.

No cal que vagis a cercar llibres per trobar Déu, perquè és en el teu interior.

1 comentari:

Carme ha dit...

Fas bé de recordar-lo. Gandhi sempre hauria d'estar present.
Unes citacions molt encertades i significatives.