Tardor i pluja

Cançó després de la pluja

Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d'hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fàbriques
i l'aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.

Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent, el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà i el que és pròxim i obscur.

Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l'esforç de recomençar
un cop més encara.
Miquel Martí i Pol

Sembla que tot recomença que tot torna al seu lloc al seu temps a la seva època. Iniciem la tardor amb pluja i amb una mica de fred. Fins quan podrà durar? Podrem menjar les castanyes abrigats aquest any?