Gotes d'aigua enmig de la boira

Camins que s'entrecreuen en diferents direccions, es perden en l'horitzó perduts enmig de la boira. Passos oblidats o perduts, no saber cap a on anar, cap a on tirar perdent els referents , l'orientació ....

Poc a poc i lentament unes petites gotes d'aigua, pluja fina, van caient pels voltants. Com si fos un miratge aquell entorn misteriós, entelat comença a ser més nítid i clar. Es perceben tots els detalls, els camins són visibles portadors de nous horitzons.....

Hi ha moments que realment el nostre món sembla inmers en una eterna boira que no es dissipi mai. Per sort un matí o vespre una fràgil gota de pluja apareix i darrera d'ella n'apareixen d'altres igual de fràgils i petites però amb un gran poder. Poden esvair la boira i fer resorgir el sol, l'esperança, després de la pluja.

Aquesta és la sensació que alguns cops tinc en el meu dia a dia.

Aquest cap de setmana vaig tenir el privilegi de participar en una ponència: "Comunitat de valors, comunitat de futur". Al llarg de tota la ponència és van fer paleses opinions basades la importància de l'educació en valors, la responabilitat comunitària, el consens .... Podria extendre'm molt més, en els punts principals i com es van desenvolupar, les seves esmenes....

Per a mi, però, l'autèntic privilegi va ser trobar una petita gota fràgil però molt poderosa, per la seva saviesa, interioritat, humanisme, espiritualitat, .... Em refereixo a Mercè Paniker (empresària i consultora de l'ONU). En altres trobades ja hi havia coincidit, però va ser dissabte vespre enmig de la pluja, una petita figura, amb una gran personalitat va fer brillar una llum d'esperança, cap a una humanitat més humana, més digna, més comprensiva, més oberta.

Siguem petites gotes d'aigua !!! podem canviar el món.