Castanyada versus Halloween

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment envoltes en paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.
Hom recorda que anys enrere en alguns pobles de Catalunya s'acostumava a buidar carabasses o pebrots i se'ls guarnia amb una espelma encesa en el seu interior. Es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent la nit de Tots Sants, per a esporuguir-los, especialment a la canalla. És una pràctica que s'ha perdut.

Aquí teniu un exemple d'una cançó de castanyada "Marrameu torra castanyes"

El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països hispanoparlants.

Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gal·lesa "Samhain" literalment vol dir "final d'estiu". El dia que celebraven Samhain era el dia de fi d'any, el 31 d'octobre en el nostre calendari. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anàven acompanyades de bruixes i esperits.Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

(font viquipedia)

Aquí teniu un exemple d'una cançó de Halloween "Knock Knock trick or treat"

Castanyada versus Halloween. Què està passant al nostre món, al nostre entorn més proper que ens deixem endur per allò que ens és més novedós. Sembla més interessant, més bonic, més nou....

Estem en un procés on dues cultures estan simultàneament vivint i existint. Ara per ara, les dues estan igual de vives, una des d'una existència més tradicional i l'altra més a nivell d'importació. Halloween no és extern a nosaltres no és limita a ser una celebració "comercial", als mateixos centres educatius, des de l'àrea d'anglès, es dona a conèixer, decorant espais...

Quin és el futur de la Castanyada? únicament depèn de nosaltres, de si per comoditat o passotisme o bé per elecció, preferim una tradicció no tant propera, deixant morir poc a poc petites coses de la nostra identitat.

Escolliu vosaltres mateixos, on us sentiu més identificats. No hi ha res ni millor ni pitjor, simplement diferent.