El viatge del protagonista

Aquest era el títol que teòricament, segons el propi Guy, havia de tenir el curs que he estat fent aquesta setmana i que va finalitzar ahir al migdia; i no el títol oficial amb el qual tota les persones que hi vam assistir creiem que tenia "La narrativa com a instrument educatiu".

Així, amb aquests dubtes, confusions i amb dues afirmacions veritables i una de falsa, que havíem d'exposar als nostres companys, va començar dilluns un viatge d'unes trenta hores cap a una dimensió desconeguda. Dic desconeguda perquè des del primer moment no vam estar segurs d'on ens portaria tot allò: canvis de títols, intervencions inesperades d'altres professors, punts d'algun tema (sobretot el referent a l'eina pedagògica i terapèutica) inacabat... Tot plegat una mica com si estiguéssim dins d'una pel.lícula de misteri. Per ser honestos he de dir que, pel que fa a la part (majoritària) de la narrrativa creativa d'autor, portada per Guy Meredith va ser excel.lent i molt enriquidora.

A través de capítols de "Fraiser", "El hijo de la novia" o "About a boy" vàrem descobrir el Món, el Personatges, l'Argument o el To d'una història. També a partir de narracions com la Ventafocs vàrem reescriure les nostres vides, la narrativa de la nostra vida.

Vàrem crear vides paral.leles en tres actes, tenint en compte el detonant o el Punt sense retorn, el Punt de gir o bé el Deep Shit Point fins arribar a la Solució i Final de la nostra història. Aquí en teniu un petit exemple del "deep Shit Point" de la pel.licula "About a boy".

Però aquest capítol de la Narrativa de la meva Vida hagués estat molt diferent, segurament menys creativa divertida i original, si no hagués conegut la Joana, l'Alexis i la seva bicicletofòbia, el Josep Mª o la Cristina un grup molt divers entre nosaltres però molt autèntic que va fer que el que en principi era l'assistència a un curs es transformés en un viatge personal molt autèntic.

Dedicat especialment a la Joana i a la Crispitulinga. :)