divendres, 11 de juliol de 2008

Utopies reals


Utopia significa literalment "el que no és enlloc". El terme va ser inventat per Thomas More, al segle XVI, per descriure una societat perfecta en tots els sentits. La mateixa ciutat que ell descriu s'anomena "Utopia". Així doncs, utòpic designaria allò que és ideal -particularment l'ideal de societat humana-, que se suposa màximament desitjable, però que és difícilment assolible. "Utòpic" equivaldria a "modèlic i perfecte". Les utopies poden referir-se tant al passat com al futur. Les utopies que fan referència al passat descriuen una edat d'or de la humanitat, durant la qual els humans convivien en pau, no existia el treball ni la propietat privada, estaven lliures de mals i vivien en perfecte harmonia amb la naturalesa. Aquest tipus d'utopia ha tingut la seva expressió en mites populars i ne relats literaris. Tanmateix, al llarg de la història s'han presentat també molts altres exemples de societats utòpiques : la República de Plató, una societat perfecta governada pels més savis; la ciutat de Déu de sant Agustí, on el pensador cristià proposa una societat basada en el amor a Déu; la ja esmentada Utopia de Thomas More, etc. Totes elles presenten models de societat/Estat ideal (sense propietat privada, sense desigualtats socials, sense injustícies...). Els autors d'utopies sòn conscients de la dificultat que implica portar a terme els seus plans, però tots ells se senten insatisfets amb la societat de la seva època i els mou un profund desig de renovar-la.

La utopia s'ha d'entendre, doncs, com a pensament idealitzat, no com a pensament impossible i quemèric. Per això, la primera funció de la utopia és criticar l'statu quo, això és, la situació social en què hom viu. Contra el realisme polític, la utopia representa la no conformitat amb allò existent i l'interès per millorar-lo, sovint a través d'un canvi radical. La diferència entre "allò que és" i "allò que hauria de ser" marca el terreny de la utopia. Des d'aquest punt de vista, la utopia realitza un funció dinamitzadora en tota societat. La utopia es constitueix en un important factor de canvi social.

En resum, el pensament utòpic es presenta com una teoria capaç de modificar la realitat social existent, amb força per influir sobre els esdeveniments socials. En aquest sentit, la utopia va lligada a l'aspiració irrenunciable dels humans a una vida feliç. I en això radica precisament el seu valor.

La utopia preveu un final feliç, una evolució cap a un futur millor, en contra de la distopia, que preveu un futur apocalíptic.


Des del primer dia al crear Una real Utopia moltes persones, companys, coneguts, amics..., han fet palesa que era curiós el nom del blog, ja que transmetia una contradicció en si mateix: el terme REAL amb el terme UTOPIA. En principi i aparentment poden tenir raó ja que l'utopia pot esdevenir un projecte ideal lluny de la concepció real. Però, crec, en el fons, el camí vers els canvis utòpics poden ser molt reals.
En relitat si ens hi fixem bé tots els éssers humans que treballem, que vívim per millorar el nostre entorn (encara que sigui molt poquet com granets de sorra o gotes) ja fem realitat un canvi significatiu, quan estem en pau amb nosaltres mateixos, quan transmetem i irradiem energia positiva als altres, ja fem posible una real utopia. Tal com deia Teresa de Calcuta “Sé que són només unes gotes d’aigua, però si no hi fossin, l’oceà les trobaria a faltar” .
Per un moment imaginem què passaria al Món si tothom comences a transmetre i irradiar energia positiva al seu entorn, un entorn potser limitat i concret, però si cadescú anés encomanant-se d'aquesta Llum i Pau s'extendria com una tela d'aranya infinita. Seria doncs absurd pensar amb les especulacions, l'explotació infantil, el quart Món, la crisi alimentaria, segregacions diverses, i milers d'injusticies que formen part de la nostra vida.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

"Lo que resulta peligroso para la cosa pública no es el mero hecho de creer o no creer unas determinadas ideas, sino olvidar cada ciudadano su responsabilidad moral, anterior a los controles y coacciones que puedan venirle desde fuera, y en particular desde el Estado". Josep Olives, "La ciudad cautiva".
Crec que és una bon paràgrag per il·lustrar el que està passant en l'actualitat en les nostres societats capitalistes.
Lourdes

Aina ha dit...

crec que tens molta raó amb el que dius!
Ja em passaràs la referència del llibre quan puguis.