dimarts, 8 de juliol de 2008

Per a pensar un minut (5)

Decàleg de la Serenitat

1. Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.

2. Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres, no criticaré ningú, no pretendré criticar o disciplinar ningú, sinó a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó en aquest també.

4.Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que les circumstàncies s'adaptin totes als meus desigs.
5. Només per avui dedicaré deu minuts a una bona lectura; recordant que, com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així la lectura és necessària per a la vida de l'ànima.

6. Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.
7. Només per avui faré alguna cosa que no desitjo fer; i si em sentís ofès en els meus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.

8. Només per avui em faré un programa detallat. Potser no el compliré totalment, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només per avui creuré fermament - encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la bona Providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú més no existís al món.

10. Només per avui no tindré temors. De manera particular no tindré por de gaudir del que és bell i de creure en la bondat.
Autor: Joan XXIII

A la Vida hauríem de trobar sempre aquell temps, aquell moment, per regalar-nos un espai de pau cada dia. Seria desitjable poder viure cada dia com si fos únici autèntic. En realitat el passat no existeix el futur no està escrit l'únic real és l'Ara.

Si fóssim capaços cada dia aplicar i creure de cor un d'aquest punts d'aquest decàleg podríem esdevenir millors persones, ja no diguem anar sumant ... utopia?

2 comentaris:

helena ha dit...

Molt bonic Aina.Quan aquest tipus de text cau a les meves mans sempre em pregunto perquè no començo a practicar diàriament ni que sigui una d'aquestes recomanacions.De vegades penso que invertim un munt de temps en guanyar diners, en treballar, en anar amunt i avall amb milions de petits encàrrecs i al capdavall ens sorprenem de no haver trobat la plenitud.Si tots plegats dediquéssim més temps a treballar aquests objectius tots faríem una feina millor.

Aina ha dit...

Gràcies Helena!!!
Penso que en aquest moment de la meva vida és la meva gran recerca, la serenitat. Si totspoguéssim tenir-ne una petita partícula seria tot més "fàcil" no ens posariem tans pals a les rodes nosaltres mateixos