dimecres, 2 de juliol de 2008

Utopia felina


Cada dia s'aprenen coses noves. Avui revisant el blog i eliminant imatges, que potser no estan tan al dia, he enganxat un element nou, el que he anomenat "utopia felina" és un petit joc amb una gateta anomenada Kitty.
És en realitat un petit espai per relaxar-se (almenys aqueta és la intenció) i ja que actualment es valora molt positivament les teràpies amb animals, he aprofitat l'avinantesa per fer aquest petit divertimento.


La teràpia amb gats ens ensenya a estar relaxats amb consciència. El gat pot estar dormint, però alhora està assabentant-se de tot el que ocorre al seu voltant. No hi ha gat estressat. El seu ronc fomenta les emocions positives, i els seus petits senyals d'afecte són molt bé rebuts pels seus amos. El gat és un dels animals com a teràpia recomanat especialment per a persones que estan o se senten molt soles i no poden dedicar gaire temps a cura de la seva mascota.Hi ha estudis suficients per afirmar que tenir un gat és beneficiós per a la salut. L'amigable contacte amb el felí redueix l'estrès en els seus amos, es distenen i es tranquil·litzen. S'ha verificat també que persones amb problemes psicològics milloraven en tenir la companyia d'un gat
font: article de la web- Animales como terapia
Amb tot l'afecte i el carinyo Mari Fe!!!

2 comentaris:

M.Fe ha dit...

Aquest escrit, per tots aquells que adorem als gats o que tenim la sort de conviure amb un que té el caràcter o la manera de ser que ens agrada, es fa fins i tot curt en alabances. Us podria explicar tantes coses del meu gatet o del que tenia abans! Coses que si no es viuen semblen difícils de creure en un gat, perquè de tots és sabut el costum de comparar-los -sempre en detriment- amb els gossos.
Us podria dir com em rep quan arribo a casa; com m'avisa de que arriba algun dels meus germans (només que posen la mà a la porta del carrer tres pisos més avall); com sé quin germà és per com l'espera en Trasto (així es diu el meu gatet) darrera la porta; com em demana posar-se a la meva falda i m'abraça; com vol tenir-me sempre a la vista (encara que hagi de sortir a la galeria en ple hivern mentre estenc la roba o en ple estiu abandonant el seu adorat aparell d'aire condicionat); com quasi no menja si passo més temps del normal fora de casa tot i que li facin "mimitos" i juguin amb ell; com juga incansablement amb un objecte que li llenço i me'l porta (joc adjudicat només als gossos); com és feliç només amb una mirada o un "Wapu!" de tant en tant; ... És tan dolç i "carinyós" que la gent que el tracte sempre diuen: no sembla un gat! Quina cosa, eh? Normalment són persones que mai han conviscut amb un gat.
També vull dir que com la resta dels animals (persones incloses), cada gat té el seu caràcter, la seva personalitat (millor dit: la seva animalitat). I que el respecte i el "carinyo" fan molt.

Moltes gràcies per la dedicatòria.

Molts petonets angelet!

MªFe

Aina ha dit...

Gràcies a tu princesa!
Ets un sol!
Petonets.