A escasses hores... d'un nou principi


A escasses hores de la fi d'un any i l'inici d'un altre, es quasibé inevitable fer memòria de tot el que deixem enrera al llarg de 365 dies i nits. Fets com la multitudinària manifestació a Brussel·les del mes de març passat fins als primers referèndums sobre la independència del nostre país, la crisi econòmica, l'acord de finaçament, els casos de corrupció, els incidents arran de les protestes contra l'aplicació del pla Bolonya i tants altres, que han anat marcant les portades i titulars dels diaris, ràdios o televisió. Un món que depenent de les ulleres que ens posem, té una aparença una mica grisa, com el món dels homes grisos de Momo, on donades les obligacions les rutines, pertànença al grup costi el costi, la pèrdua del temps... fan que defallim cada dia una mica més i ens acomodem a una situació "còmoda".

Anticreació

A la fi, l'home va destruir el cel i la terra. La terra era bella i fèrtil, la llum brillava a les muntanyes i els mars, i l'esperit de Déu omplia l'univers.
I l'home va dir:
- Posseeixi jo tot el poder al cel i a la terra. I va veure que el poder era bo, i va anomenar “grans caps” als qui tenien el poder, i va donar el nom de febles als que buscaven la reconciliació. Així va ser el sisè dia abans de la fi.
I l'home va dir:
- Hi hagi una gran divisió entre els pobles: i que es posin a un costat les nacions que estan amb mi i a l'altre costat les que estan contra mi. I va haver-hi bons i dolents. Així va ser el dia cinquè abans de la fi.
I l'home va dir:
- Ajuntem les nostres fortunes en un lloc i creem instruments per defensar-nos: la ràdio i la televisió per controlar els esperits dels homes, la mobilització i el registre per controlar els cossos dels homes, els uniformes per dominar les ànimes dels homes. I així va ser. El món va quedar dividit en dos blocs, en guerra. L'home va veure que havia de ser així. Així va ser el quart dia abans de la fi.
I l'home va dir:
-Que hi hagi censura per distingir la nostra veritat de la dels altres. I va ser així: l'home va crear dues grans institucions: una per amagar la veritat a l'estranger. I una altra, per defensar-se de la veritat dins casa. L'home ho va veure i ho va trobar normal. Així va ser el tercer dia abans de la fi.
I l'home va dir:
- Fabriquem armes que puguin destruir a distància ingents multituds. D'aquesta manera va perfeccionar la guerra bacteriològica, va perfeccionar els arsenals de mort submarins, els projectils teledirigits. L'home ho va veure i es va enorgullir.
Llavors els va beneir, dient-los:
- Sigueu nombrosos i grans sobre la terra, ompliu les aigües del mar i els espais celests, multipliqueu-vos-. Així va ser el dia segon abans de la fi.
I l'home va dir:
-Fem a Déu a la nostra imatge i semblança, diguem que Déu obri com nosaltres obrem, que pensi com nosaltres pensem, que volgui el que nosaltres volem, que mati com nosaltres matem-. L'home va crear un Déu a la seva mesura. I el va beneir dient:
- Mostra't a nosaltres i posa la terra als nostres peus: no et faltarà res, si fas la nostra voluntat-
I així va ser:
l'home va veure tot el que havia fet i estava molt satisfet de tot això. Així va ser el dia abans de la fi. De sobte es va produir un gran terratrèmol en tota la superfície de la terra, i l'home i tot el que havia fet van deixar d'existir. Així va acabar l'home amb el cel i amb la terra.
La terra va tornar a ser un món buit i sense ordre; tota la superfície de l'oceà es va cobrir de foscor i l'Esperit de Déu aletejava sobre les aigües.
Autor: desconegut

Però com deia, depèn de quines ulleres ens posem. Pot semblar que en certs moments la societat, les persones, no poden trobar el camí, l'esperança, evitar l'inevitable. Alguns cops la vida no és fàcil, potser per alguna persona aquest darrer any ha estat difícil, dur o trist: pèrdua de feina per la crisi, problemes personals, malalties o fins i tot alguna mort. Tot i així, per molt dolorós que sigui, no es pot defallir, per ganes que se'n tinguin. Sempre hi ha quelcom que ens fa renèixer de les cendres, i ho dic amb total coneixement de causa.

" Tria els records, no guardis els mals moments, conserva les bones estones, recorda que sommriure no costa gens i fa bé al que somriu i a qui rep el somriure.
No descuïdis les amistats. Proposa't ser feliç cada matí. I recorda que gaudir de la vida està a les teves mans."

MOLT FELIÇ 2010 !!!

Us presento "Concerto pour deux voix", cantat per Jean Baptiste Maunier (Les choristes) i Clemence Saint-Preux (filla de l'autor de la peça musical). Un bon final i un millor principi pels 365 dies que vindran.

Comentaris

Entrades populars