Àngels i dimonis. (III)


EL COLOR DELS ELEFANTS
Fa molt, molt temps, tots els elefants del món eren negres o eren blancs. Tots estimaven els altres animals, però entre ells es tenien un odi etern, per això els dos grups es mantenien apartats: els negres vivien a una banda de la jungla i els blancs a la banda contrària. Però un dia els elefants negres van decidir eliminar tots els elefants blancs, i els blancs van decidir fer el mateix amb els de color negre.

De cada grup n’hi havia alguns que no volien saber res d’aquella guerra, només volien la pau; per això es van endinsar en el més profund de la jungla i mai més no es va saber res d’ells.La batalla va començar, i va durar molt de temps. Fins que ni un sol elefant va quedar viu. I durant molts anys no es va veure cap elefant sobre la Terra.

Però vet aquí que un dia van aparèixer els descendents dels elefants pacífics, que s’havien internat en la jungla perquè volien la pau... Eren de color gris. I des d’aleshores els elefants han viscut en pau. Tothom té cabuda en el món; tothom hauria de tenir cabuda en la nostra vida, tothom hauria de ser objecte del nostre respecte, també els que són diferents que nosaltres. A vegades tenim més mania als qui estan a prop nostre... Serem capaços de barrejar els nostres colors, d’apreciar el que tots tenim de positiu, i de viure en pau?

Amb "Àngels i dimonis" conclou una trilogia, que va sorgir de forma espontànea, basada amb el musical "Romeo et Juliette". Si en la primera part "Els Reis del Món" es parlava de les cadenes que el Poder ocult preten fer opressió als Éssers Humans, "La Haine (l'odi)" ens centrava més als lligams interns de cada persona que molts cops ens fan caure en emocions i sentiments negatius que lentament ens poden anar destruint.

"Àngels i dimonis" preten ser un cant a la Pau. A trobar un lloc, un espai, on pugui haver-hi un diàleg, on podem trobar un moment de Pau interior per poder escoltar, on poguem construir conjuntament amb altres, amb les nostres característiques personals, les quals ens fan ser únics i irrepetibles. Aquesta és la grandesa de la Diversitat.

És hora de trencar amb l'odi

L'amenaça per a la nostra salvació
és el conflicte entre els nostres pobles,
jueus i àrabs;descendents d'un mateix pare,
separats en la infantesa per la gelosia,
en l'adolescència per la por,
en la maduresa pel poder,
en la vellesa pel costum.
És hora de trencar amb aquest hàbit d'odi
i crear-ne un altre de nou: un hàbit del cor
que desperti dins de nosaltres
l'amor incondicional a la redempció i la pau.

Del Judaísme, Rabí Rami M.Shapiro

Déu, Tu ets pau

Déu, Tu ets pau.

De Tu neix la pau i cap a Tu va la pau.
feu que visquem , Senyor nostre, en pau
i que arribem en el teu paradís, domicili de la pau.
Teva és la majestat i l'alabança.
Nosaltres escoltem i obeïm.
Concedeix-nos el teu perdó, Senyor,
i que puguem anar cap a Tu.

De l' Islam, Oració final del Salat



Aquí teniu "Verone". Una escenificació perfecte dels "Àngels i dimonis". El Bé i el Mal no són externs a nosaltres, no tenen una aparença diferent d'una persona corrent. Rauen dins el nostre cor i es traspuen pel nostre cos, il·lumina o enfosqueix la nostra mirada. Un predominarà més que l'altre, simplement depenent de quin alimentem.

Comentaris

Anònim ha dit…
Aina,

hem vist els videos, realment son molt encertats, Verona es un reflex de la nostra realitat "No cal que escullis el bandol, algu ho va fer per tu fa molt temps..."

Per cert, genial la nova imatge del blog, i la musica que has incorporat es molt maca, i mira que ho ha de ser perque jo ho digui...

una abraçada,
David
Joan ha dit…
Aquestes paraules només són per adherir-me als teus comentaris i per felicitar-te per la trilogia que has enfilat. Un d'aquests dies vaig anar a parar a la part d'aquesta obra en que es parla de la por, que pot suggerir reflexions molt interessants...

Joan

Entrades populars