dimarts, 13 de gener de 2009

La Haine (l'odi) (II)

Estem lliures de dir-nos que no som nosaltres en part "els Reis del Món"? tenim realment les mans lligades per fer desaparèixer tant de dolor i patiment a una terra sempre sotmesa?...

Un amic meu i company, després de llegir el post "Els Reis del Món" i intercanviar ideees posteriorment ahir al vespre en una trobada, aquest matí ha escrit un comentari. Crec, però, que més que un comentari és una reflexió oberta:

...Estem segurs que a l'escriure el post i al llegir-lo hem de fer servir la tercera forma del plural al referir-nos als Reis del Món? Podem afirmar que nosaltres no ho som o que, de vegades, no ho volem ser? Podem afirmar que no existeix en nosaltres cap rastre d'odi, d'intolerància, de recriminació, de rebuig o divisió? Com tractem a les persones que estimem i, sobretot, a aquelles que ens fan sortir de polleguera? Estic intentant trobar les respostes...

Sigui aquest camí de creixement i llum i ens guii lluny de tenebres odis, pors i venjances....

Seguint amb la línea del "Reis del Món" aquí teniu una altra cançó de Romeo et Juliette : La Haine (l'odi). Diuen que una imatge val més que mil paraules.... dos bandols enfrontats, cap diàleg de comprensió, més dolor, més odi... tot plegat no porta enlloc...


Moltes gràcies Joan!!!