La Haine (l'odi) (II)

Estem lliures de dir-nos que no som nosaltres en part "els Reis del Món"? tenim realment les mans lligades per fer desaparèixer tant de dolor i patiment a una terra sempre sotmesa?...

Un amic meu i company, després de llegir el post "Els Reis del Món" i intercanviar ideees posteriorment ahir al vespre en una trobada, aquest matí ha escrit un comentari. Crec, però, que més que un comentari és una reflexió oberta:

...Estem segurs que a l'escriure el post i al llegir-lo hem de fer servir la tercera forma del plural al referir-nos als Reis del Món? Podem afirmar que nosaltres no ho som o que, de vegades, no ho volem ser? Podem afirmar que no existeix en nosaltres cap rastre d'odi, d'intolerància, de recriminació, de rebuig o divisió? Com tractem a les persones que estimem i, sobretot, a aquelles que ens fan sortir de polleguera? Estic intentant trobar les respostes...

Sigui aquest camí de creixement i llum i ens guii lluny de tenebres odis, pors i venjances....

Seguint amb la línea del "Reis del Món" aquí teniu una altra cançó de Romeo et Juliette : La Haine (l'odi). Diuen que una imatge val més que mil paraules.... dos bandols enfrontats, cap diàleg de comprensió, més dolor, més odi... tot plegat no porta enlloc...


Moltes gràcies Joan!!!

Comentaris

Entrades populars