diumenge, 25 de gener de 2009

Estrangers. (II)

Vivim en un món ple de comoditats, on tot, o en bona part, està previst. Un primer món on el consumisme priva davant d'altres coses i necessitats. Ho tenim tot mentre altres subsisteixen per poder sobreviure.

Per quina raó som on som? Què ha fet que una persona concreta visqui enmig de la riquesa, pugui gaudir de certa properitat, tenir una esperança de vida llarga, mentre una altra viu enmig de la pobresa d'un quart o tercer món? Per quin privilegi podem gaudir d'aquesta vida? Cada dia, per moments, es va fent més evident les diferencies mundials i humanes. Cada cop, es van fent uns més rics i cada cop més i hi ha que es fan més pobres. Progressivament, es van tancant portes per uns, pels més desfavorits, mentre d'altres...

Per uns segons seria interessant parar-nos, i pensar qui seriem i com seriem si no fóssim qui en principi som, si no haguessim nascut, per exemple, aquí a la vella Europa en una ciutat com Barcelona amb certes comoditats; i haguessim nascut a Bangladesh, Botsuana, Gaza o qualsevol lloc del Món on regna la pobresa el desequilibri social, la malnutrició, la fam, les epidèmies i les guerres. Si fossim qui no som potser veuriem el Món diferent.

CONSTRUIR EL MÓN

Un nen portava una bona estona molestant el seu pare, que estava llegint. El pare, perquè es distragués i el deixés tranquil una bona estona, va agafar d’un atlas vell un full on estava dibuixat tot el món. A petita escala hi havia tots els països, regions i ciutats més importants. El va retallar en molts trossos i el va donar al seu fill perquè el tornés a formar. -Li portarà molt de temps, i així em deixarà en pau.

Després de pocs minuts, el nen va tornar amb el mapa del món perfectament col·locat

.-Com has estat capaç de fer-ho tan ràpid? –li preguntà el pare estranyat.

-Molt senzill, pare. Per darrera dels papers que m’has donat hi havia dibuixada la figura d’una persona humana. Primer he reconstruït la persona i el món s’ha format sense dificultat.

Les persones –els homes i les dones- som els que donem sentit al món. Tenir cura de les persones, ajudar-les, defensar-les... (fins i tot només la salvació d’una sola persona) és la forma de tenir cura del món. El món tindrà molt més sentit només quan les persones siguin el centre de les preocupacions i de les atencions.

... Estranger?

El teu Crist és jueu, el teu cotxe és japonès, ,la teva pizza és italiana,la teva democràcia és grega,el teu cafè és brasiler, les teves vacances són marroquines, les teves xifres són àrabs, ,les teves lletres són llatines..I goses dir que el teu veí és estranger?
Autor: desconegut

Aquí teniu la segona peça del musical "Notre Dame de Paris", "Les Sans Papiers ", una imatge val més que mil paraules. Sense comentaris...


1 comentari:

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt Aina. I agraeixo a qui m'ha posat aquí i no a un altre lloc, per poder gaudir d'un món amb unes certes comoditats que molts d'altres no tenen, però no crec que per això hagui d'estar més feliç

És curiòs,per altre banda, com el nen, de l'altre història, reconstruint la forma humana, ha construit de nou el món.

Tots formem part de la humanitat, tots som persones. No hi han moltes races, sinó una única amb diferents cultures, que no ens separen sinó que ens enriqueixen.

Petó
Lules