diumenge, 4 de gener de 2009

Carta als Reis Mags d'Orient


Estimats Reis:

Demà és la gran nit de Reis, després d'arribar al nostre petit Món des de terres llunyanes, la vostra màgia s'escamparà per pobles i ciutats, arribant al més profund i perdut racó de la nostra Terra.

La meva carta és molt possible que us arribi una mica justa, sé del cert que heu rebut moltíssimes cartes demanant-vos moltíssimes coses. Espero, però, que si més no, us arribi a les vostres mans i la pogueu llegir.

Ja fa molts anys, més de dos mil anys, vosatres vau seguir un estel brillant en el cel enmig d'una nit estrellada. Dels milers d'estrelles en vau seguir una molt especial plena de Llum. No sabieu exactament on us portaria però, crec, que tenieu la intuició que us duria a un lloc únic que us canviaria la vida.

D'aquest fet en fa molt, massa temps. Nosaltres, els humans, hem perdut aquesta Llum. Ens hem tornat grisos. Tal com un dia va escriure Ende a Momo "Només un ésser extraordinari i atemporal com Momo podia fer front a les sangoneres grises que xuclaven cada minut i segon estalviat per aquells que havien estat convençuts que el temps és or. " Som esclaus de la pròpia rutina, del temps, del Poder, evitant, per por, voler canviar les coses a buscar Llum enmig de les ombres.

Sempre volem més, més de tot, de coses que en el fons no ens serveixen gaire, necessitats que el Mass media ens "regala" i ens fa creure que realment som vitals per la nostra vida.

Però cada dia tenim menys vida, cada dia ens fem una mica més insensibles a la Vida, ens acostumem a un món fàcil on tot és fastfood, fins i tot en l'àmbit de les emocions. Acceptem, sense gaire trasbals, fabricació d'armament i drogues, pensant que a nosaltres no ens pot passar mai res de dolent. Però continuen havent-hi crims, ferits, morts, i danys colaterals, en nom de qui? És quasibé com tenir Humans de primera i segona classe. La vella Europa, ni altres paisos del nostre estimat primer món, no planten cara aquest horror, no interessa, no surt a compte.

Estimats Reis, l'únic que demano, que desitjo no tant sols per a mi sinó més aviat pels infants, pels "ningú" pels que no compten, pels que no tenen veu, que porteu en aquesta màgica nit, Pau i Llum als nostres cors, que torni a cremar dins nostre, de tota la Humanitat, aquella flama petita però molt poderosa, d'Amor, Perdó i Pau. Si fos possible aquest favor cada ésser humà seria Llum i seria molt fàcil vèncer les tenebres.

Un petó

Aina



Massenet: Meditació de Thaïs