dimecres, 28 de gener de 2009

Àngel guardià.


Una nena, tot descalça i bruta, estava asseguda al parc veient passava la gent. Ella no esperava ningú. Jo, en canvi, caminant per allà m’hi vaig acostar.

Tots coneixem que un parc ple de gent estranya no és un lloc per a que una nena petita jugui tota sola. Mentre jo anava cap a ella vaig notar-li una esquena tota estranya, que era indici d’alguna deformitat. A mida que m’hi atansava vaig poder veure la forma de la seva esquena. Tenia una gepa molt gran. La vaig saludar amb un somriure i li vaig fer saber que no havia de tenir por. Jo era allà per a ajudar-la i poder parlar una estona. Vaig seure al seu costat i li vaig dir per trencar el glaç: "Hola". La petita una mica espantada va respondre amb un "Què tal" després de mirar-me una estona als ulls. Jo vaig somriure altre cop i ella em va respondre amb un somriure.

Vaig enraonar amb ella fins fer-se fosc i el parc va anar quedant desert. Tothom havia marxat i vam quedar sols. Li vaig preguntar per què estava tan trista. Ella em va mirar i em va dir: "Perquè sóc diferent". Jo immediatament li vaig dir somrient: "Mira qui ets tu". "Tu em portes el record d’un àngel, dolç i innocent". Ella em va mirar, va somriure lentament, es va alçar i va dir: "De debò?". "Si estimada, tu ets com un petit àngel guardià enviat per a tenir cura de la gent que passa per aquí". Ella va assentir amb el cap i de sobte va estendre les seves ales i va dir amb una guspira de llum en els seus ulls: "Jo sóc. Jo sóc el teu àngel guardià". Jo em vaig quedar sense poder parlar, segurament estava veient visions. Ella va reblar: "Quan has començat a pensar en els altres en lloc de tu mateix la meva feina aquí ha acabat". Immediatament em vaig posar dret i vaig dir: Espera, per què ningú més s'atura per ajudar un àngel?" Ella em va mirar i va somriure. "Perquè tu ets l'únic que em pot veure" i se'n va anar.

Arran això la meva vida va canviar completament. Pensa: el teu àngel sempre és amb tu. El meu ho estava. Recorda: en qualsevol moment pot aparèixer. Potser farà jocs malabars davant el teu cotxe o tractarà de netejar-te el parabrises o et demanarà una moneda. Potser porti un nen en braços i estigui venent cistelles a la cantonada. Potser truqui a la teva porta per demanar roba o deixar un missatge. No deixis d’oferir-li un got d'aigua. Potser et truqui per telèfon fent veure que és un número equivocat. Potser s’està assegut al teu costat...
Autor desconegut