dimarts, 6 de gener de 2009

El meu regal de Reis per tots vosaltres!


La llum al país de la nit

Era el país de la nit. Una nit que mai no s’acaba; mai no havia sortit el sol. La gent d’aquell país era encongida i trista de tant d’estar a les fosques. Ni s’anadonaven que estaven tristos, ho veien normal. Per a ells la vida era trista, fosca, els carrers i les cases eren foscos como una gola de llop. No hi havia ni estrelles.

Un dia va presentar-se un infant que duia al palmell de la mà una flama petita. L’infant es passejava pels carrers. Alguns nens i nenes del país de la nit varen sortir al balcó de casa i deien a la gent gran:

- Aquell nen que passa pel carrer porta un llumet a la mà. Què és?

Els gran contestaven:

- Au, tanqueu el balcó i fiqueu-vos a casa. Aquell infant ha vingut del país de la llum i ens vol fer mal als ulls. I agafaven els nens i nenes i els tancaven a casa. Pero ells, tancats i tot, deien:

- Jo vull anar-me’n al país de la llum, jo vull anar-me’n amb aquell nen al país de la llum.

La gent es va dir bona nit i se’n va anar a dormir i l’endemà es van llevar i se’n van anar a treballar com sempre. I heus ací que de bona hora ja hi havia nens i nenes que passejaven pel país de la nit amb una llumenera a la mà. Estaven xirois perquè l’infant de la flama petita al palmell de la mà els havia donat llum. Així es passejaven per tots els carrers del país de la nit.
Els homes del país de la nit no volien pas la llum. Deien:

- Això fa mal als ulls

Xiuxiuejaven els uns amb els altres i s’enfuriesmaven contra els infants perquè duien la petita flama a la mà. I heus ací que no eren cinc o deu: eren cents i cents i tots omplien de llum i de joia els carrers del país de la nit.

Els grans es van reunir a la casa més gran del país de la nit per discutir què fer amb els infants. Decidiren cridar els capdavanters dels infants i els digueren:

- Ara mateix, al davant nostre, apagareu la vostra llum; tenir aquesta llum encesa va contra els costums sagrats del nostre país.

I manaren als guardians d’apagar totes les llumeneres de tots els infants. Els capdavanters els posaren al calabós més fosc. Molts dels infants que havien passejat la petita flama es posaren a plorar. Uns homes entraren al calabós per apagar la llumenera dels infants, però no podien pas.

Bufaven amb tota la ràbia però la llumenera no s’apagava mai. Ficaven la mà dels infants dins un cubell d’aigua, però era impossible la petita flama no es rendia de cap manera. Per fi els deixaran estar... Van fer dir pels diaris que tot estava acabat, varen tancar la porta amb set panys i set claus, varen posar vigilants a l’entrada i se’n van anar.

Allí dins van quedar els infants, però no s’havia acabat.Tot el país de la nit, des del calabós fins a casa del sabater, que tenia més fills que un formiguer, tothom podia veure que en el país de la nit es começava a fer clar.
Qui sap si havien descobert que la petita flama havia deixat a tots els cors una mica de claror.

Francesc Botey

PD. Tant de bo aquesta petita flama aporti a tota la Humanitat una mica de claror i Llum!

5 comentaris:

Carme ha dit...

Encara que sigui començar per una petita flama, potse r al final es farà a llum per a tots els homes. De flames n'hi ha... ara han de creixer.

Gràcies pel regal

Jesús M. Tibau ha dit...

la diferència entre la foscor i una petita flama és molt gran

Edu ha dit...

Moltes gràcies pel regal!

Anònim ha dit...

Aina,
Comencem bé l'any si ens adonem que tots portem aquesta petita flama dins nostre; només cal retrobar-la i entre tots aconseguir canviar una miqueta la nostra realitat.

Molts petons a tots els usuaris del blog i sobretot a tu, Aina, que ens has ensenyat la petita flama que portes encesa dins la ma.

Lourdes

Cris ha dit...

Moltes gràcies, Aina! Aquests regals tenen un gran valor!

Que la nostra petita flama es mantingui sempre encesa i que la llum sigui cada dia una mica més viva!

Petons