dilluns, 1 de desembre de 2008

Àngels a la Terra


Des de fa molt i molt de temps, en realitat anys, està obert un debat de com atendre millor les diferències, les necessitats educatives especials dels nostres alumnes. Diferents corrents, teories i filosofies han anat surgint en el nostre món educatiu per donar una resposta adequada. Alguns cops d'una manera més segregadora, altres més integradora. Hem passat per centres especials, per la Integració i ara estem endegant una nova etapa amb la Inclusió.

Però molt poques vegades es mira aquests nens com a potencials, sinó com a mancances. Com alguna cosa que és diferent a nosaltres, a les persones "normals".

Però que passaria si fos en realitat al revés?...


Déu estava en el cel mirant com actuaven els homes en la terra. Entre ells, regnava la desolació.
Més de 5 mil milions d'éssers humans són
pocs per a arribar a la magnificència divina de l'amor! - va sospirar el Senyor. El Pare va veure a tants germans en guerra, esposos i esposes que no assumien la seva poca benvolença, rics i pobres apartats, sans i malalts distants, lliures i esclaus separats.

Un bon dia va reunir els àngels i els va dir: Veieu als éssers humans? Necessiten ajuda! Hauríeu de baixar vosaltres a la Terra.
- Nosaltres? -, van dir els àngels il·lusionats, espantats i emocionats, però plens de fe.
- Si, vosaltres sou els indicats. Ningú més podria complir aquesta tasca. Escolteu! Quan vaig crear l'home, ho vaig fer a imatge i semblança meva, però amb talents especials per a cadascun. Vaig permetre diferències entre ells perquè junts formessin el regne. Així ho vaig planejar. Uns arribarien a riqueses per a compartir amb els pobres. Uns altres gaudirien de bona salut per a atendre als malalts. Uns serien savis i uns altres molt simples per a procurar entre ells sentiments d'amor, admiració i respecte. Els bons haurien de resar per aquells que actuessin com si fossin dolents. El pacient toleraria el neuròtic. En fi, els meus plans deuen complir-se perquè l'home gaudeixi, des de la Terra, la felicitat eterna. I per a fer-ho... vosaltres baixareu amb ells!

- De què es tracta? - els àngels van preguntar inquiets. Aleshores el Senyor va explicar-los la seva tasca.
- Com que els homes s'han oblidat que els vaig fer diferents perquè es completessin uns als altres i així formessin el cos del meu fill estimat. Sembla que no s'adonen que els vull diferents per aconseguir la perfecció, per tant baixareu vosaltres amb diferents tasques a fer..
I va donar a cadascun la seva tasca:
- Tu tindràs memòria i concentració d'excel·lència: seràs cec.
- Tu seràs eloqüent amb el teu cos i molt creatiu per a expressar-te: seràs sord-mut.
- Tu tindràs pensaments profunds, escriuràs llibres: seràs poeta; tindràs paràlisi cerebral.
- A tu et donaré el do de l'amor i seràs la seva persona, n'hi haurà molts altres com tu en tota la Terra i no hi haurà distinció de raça perquè tindràs la cara, els ulls, les mans i el cos com si fossin germans de sang: tindràs síndrome de Down.
- Tu seràs molt baix d'alçada i molta simpatia i el teu sentit de l'humor arribarà fins el cel: seràs gent petita.
- Tu gaudiràs la creació tal com ho vaig planejar per als homes. Tindràs discapacitat intel·lectual i mentre uns altres es preocupen pels avanços científics i tecnològics, tu gaudiràs mirant una formiga, una flor. Seràs feliç, molt feliç perquè estimaràs a tots i no faràs judici de cap; tu viuràs a la Terra, però la teva ment es mantindrà en el cel; preferiràs escoltar la meva veu a la dels homes. Tindràs autisme.
- Tu seràs hàbil com cap, et faltaran els braços i faràs tot amb les cames i la boca.
A l'últim àngel li va dir:
- Seràs geni, et treuré les ales abans d'arribar a la Terra i baixaràs l'esquena, els homes repararan el teu cos, però hauràs d'enginyar-te per triomfar. Tindràs mielomenningocelle, que significa mel que va venir del cel.

Els àngels es van sentir feliços amb la distinció del Senyor, però els causava enorme pena haver d'apartar-se del cel per a complir la seva missió.
- Quant temps viurem sense veure't? Quant temps lluny de tu?
- No us preocupeu, estaré amb vosaltres tots els dies. A més això durarà només entre 60 i 80 anys terrenals.
- Està bé, Pare. Serà com dius. 80 anys són un instant en el rellotge etern, així que ens veurem "aviat"- van dir els àngels i van baixar a la Terra emocionats.
Cadascun va arribar al ventre d'una mare. Allí es van formar durant 6, 7, 8 o 9 mesos. Al néixer, van ser rebuts amb profund dolor, van causar por i angoixa. Alguns pares van refusar la tasca; uns altres la van assumir enutjats; uns altres es van tirar culpes fins dissoldre el seu matrimoni i uns altres més van plorar amb amor i van acceptar el deure.

El cas és que, com que els àngels saben la seva missió i les seves virtuts són la fe, l'esperança i la caritat, a més d'unes altres, totes governades per l'amor, ells han sabut perdonar i amb paciència passen la vida il·luminant a tot aquell que els ha volgut estimar. Segueixen baixant àngels a la Terra amb esperits superiors en cossos limitats i seguiran arribant mentre hi hagi humanitat en el planeta.

Déu vol que estiguin entre nosaltres per a donar-nos l'oportunitat de treballar per ells, per a aprendre d'ells. I treballar és servir, servir és viure i viure és estimar, perquè la vida se'ns va donar per a això. El que no viu per a servir, no serveix per a viure.
- Mestre, qui va pecar perquè aquest naixés cec? Ell o els seus pares?
- Ni ell ni els seus pares, va néixer així perquè es veiessin en ell les obres de Déu. I les obres de Déu també es fan a través dels homes. Aquestes obres són les de misericòrdia, especialment amb aquells que més ens necessiten. Veus per què tantes diferències?
Autor:
Julio García Briceño

2 comentaris:

BRIDA ha dit...

QUE MACO AINA
i quina raó tens ..es una passada el que es pot arribar aprendre amb els alumne que fa anys que tinc...ja saps estic al mon de l'educació especial, Son alumnes que t'estimen sense condicions i he apres també atenir àciencia iha no pensar a,b la productivitat per mi son tota una lliçó i motiu per escollir EL SER MESTRA PER VOCACIÓ
GRACIES AINAPER AQUEST ESCRIT TAN XULO

Joan ha dit...

Felicitats per fer-te ressó d'aquest article de Julio García Briceño. Què poc conscients som de que tothom tenim limitacions físiques, emocionals o mentals que ens tenen engarjolats. I què poc conscients som de que nosaltres tenim la clau que obre el cancell.
Una forta abraçada
Joan