dijous, 18 de desembre de 2008

La fam té un preu


Així s'iniciava un article, firmat per Maricel Chavarria, que he llegit al diari aquesta tarda. L'article m'ha cridat l'atenció per la paradoxa que planteja. Segons l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) espanyola, al 2007 experimentava un històric creixement - del 0,32 al 0,37% del PIB-, la ajuda internacional disminuia per segon any consecutiu en un 9 per cent.

Dels 140.000 milions de dòlars a què es van comprometre els països donants continuen pendents 45.000 milions. "Alguna cosa menys del que ha estafat Madoff". Per si algú no recorda qui és Bernard L. Madoff, s'ha de dir que és l'expresident de Nasdaq i un dels inversors més actius dels últims 50 anys. Va ser detingut pel FBI després de confessar que el seu negoci era un "esquema Ponzi gegant" que hauria causat pèrdues de 50.000 milions a clients. Un esquema Ponzi és un frau piramidal: la rendibilitat promesa es paga amb els diners ingressats mitjançant l'entrada de nous clients.Les presumptes pèrdues de 50.000 milions de dòlars el convertirien en un dels majors fraus de la història.

Segons aquest article el fet que els països rics hagin reunit en tres mesos més de 4 bilions de dòlars per salvar el seu sistema financer, una xifra 27 vegades major al reclamat per assegurar els objectius del Mil·lenni, ha posat en evidència la falta d'interès en ajudar el Sud a pal·liar els efectes combinats de les crisis d'aliments, hidrocarburs i financer... i els del canvi climàtic. Intermon Oxfam parla ja de més de mil milions de persones en la pobresa - en el 2007 es van sumar 40 milions més-,i urgeix a regular els moviments de capital a tot el planeta, així com a reformar el FMI i el Banc Mundial per evitar "un tsunami humanitari".

Enmig de totes aquestes dades, enmig de tota aquesta informació, nosaltres continuem la nostra vida queixant-nos i adonant-nos de la situació. Continuem inmersos dins una crisi planetaria, on molt em temo, els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada ho són i en són més.