Harmonia en Sant Nicolau

Ja fa dies que es "respira" les festes de Nadal al carrer, amb la lluminaria avançada de bombetes engalanant uns carrers plens de vianants que van amunt i avall, uns arbres ecològics a pedals centre de controversia... Tot plegat per crear un ambient prenadalenc, per estimular el comerç i entrar amb molta alegria a un Nadal que té molt poc del seu esperit autèntic .

Aquest esperit ens hauria d'apropar a la Bondat, Amor, Comprensió, Compassió... que neixen dins el nostre cor, com petites llumetes que mai s'apaguen al llarg de tot l'any, ans al contrari que anessin creixent i irradiant-se arreu.

Hem iniciat, doncs, aquest compte enrera cap a unes dates molt senyalades i molt especials. A Una Real Utopia, s'inicia aquests preparatius d'una forma una mica especial, a través de l'Harmonia d'Utopia. He fet una petita selecció de músiques d'Arreu, tan intrumentals com amb lletra i veu.

Quan estava fent aquesta recopilació em va cridar molt l'atenció una cançó en francès: La légende de Saint Nicolas. Aquesta cançó forma part de la meva infantesa, l'havíem representada cada any a l'escola, tant en català com en francès. Aquesta cançó explica la llegenda de Sant Nicolau: uns nens espigolaven els camps i cap al vespre es perden, buscant buscant troben una casa. Truquen a la porta i en surt un carnisser, li demanen si es poden quedar aquella nit. Ell els i diu que si. Els fa entrar els dona sopar i quan estan dormint els mata tallant-los a trossets, posant-los dins un gran saler. Al cap de set anys Sant Nicolau passa per aquelles contrades anant a casa del carnisser, li demana si el pot allotjar. Un cop dins, el carnisser li demana que li ve de gust i Sant Nicolau li contesta que vol el que hi ha dins del saler que fa set que hi és, quan el carnisser ho sent agafa por i fuig. Sant Nicolau va cap al saler dirigint-se als nens com si estiguessin dormint, eixecant tres dits els nens s'aixequen i surten del saler.

Sant Nicolau, té la seva diada el 6 de desembre. Sant Nicolau va ser bisbe de Turquia al segle IV. L'any 1087, es va aparèixer a Bari amb una llegenda i amb un sac tant ple de favors, que des de llavors és el patró dels infants, els mariners d'aigua dolça, els boters, els perfumistes i els apotecaris. Des del miracle és conegut com Sant Nicolau de Bari i és el personatge que fa possibles els desitjos, en forma d'obsequi a molts països. A casa nostra no és el més habitual que porti obsequis, encara que sí és tradicional que l'arbre guarnit, sigui plantat a terra a l'exterior o en un test dins de casa, es llevi guarnit d'algun obsequi i sobretot de llaminadures.

En alguns països qui porta els obsequis és el mateix Sant Nicolau, però a molts altres indrets, especialment en terres nòrdiques on la neu i el gel són habituals a l'hivern, qui porta els obsequis és una mena de criat o company seu que va muntat en un trineu tibat per rens o cèrvols. Aquest personatge des d'un punt de vista simbòlic i depenent dels indrets, el "Papà Noel" tant pot ser sant Nicolau com el seu criat, que amb un sac a coll es despenja per les xemeneies deixant els regals mentre tothom dorm.

Una curiositat: la imatge actual del "Papà Noel", la més extesa arreu és la del vell barbut amb un vestit vermell amb ribets blancs. Aquest aspecte, avui indestriable del personatge, el devem a la Coca-cola. Des de 1931, la casa Coca-cola va publicar per Nadal calendaris i figures publicitàries tamany natural amb el "Papà Noel" amb l'aspecte actual. La barba i la seva bonhomia ja eren propis de Sant Nicolau o del seu criat, però la indumentària està dissenyada a partir dels colors de la marca Coca-cola. La base vermella de l'etiqueta és el vestit i els ribets blancs corresponen a les lletres.

dedicat a tots als nens i nenes que vam ser un dia a l'ERE.