dimecres, 24 de desembre de 2008

A les portes de Nadal... una carta

CARTA Al «NEN» JESÚS
Estimat Jesús:
Fa dies que et volíem escriure, però ens feia una mica de por per allò que ets el Fill de Déu i... Avui hem agafat la màquina i, amb certa urgència, t’escrivim. S’apropa el Nadal i et volem dir unes quantes coses.
Hem pensat que no val la pena que tornis; cada any passa el mateix i el vuit de gener tornem a la nostra vida sense recordar res més que els efectes del xampany.
Aquest any el món està pitjor que mai guerra a l’Orient, atur a Europa, el preu del petroli s’apuja, la inseguretat al carrer, l’opressió de l’home per l’home continua... Sembla que els problemes es facin més greus cada any que passa i allò de «Pau als homes de bona voluntat ara ens fa riure.
El teu Nadal és un comerç, per a engreixar els ja tips, i els famolencs continuen igual o pitjor. Passa una estona, a les deu de la nit del 25 de desembre, i fixa-t’hi una mica: en el «metro» demanen caritat, als carrers foscos roben i violen, les llumenetes del carrer descobreixen la ferida de la fam en la cara de l’obrer aturat...
Veus, no serveix de res que vinguis, no val la pena de tornar a anunciar el mateix missatge de sempre si ningú no l’escolta.
Deixa dormir tranquils els pastors, res d’angelets que desvetllin la gent per a anar a Betlem, i l’estel dels Reis guarda’l per a una ocasió millor. Queda’t al cel que hi estaràs més bé. Perdona si ens hem «passat» amb els nostres consells, però siguem realistes: pesen més els Bancs, les armes, les festes i el que ens agrada que un nen en una establia.

RESPOSTA DE JESÚS
Estimat amics!
Vaig rebre la vostra carta el 26 de desembre. Una mica massa tard! Sembla que els homes sempre feu tard en els moments importants.
Em va agradar molt el vostre escrit, perquè m’animeu a continuar venint cada any, car encara no heu entès el sentit del Nadal. I és una llàstima, perquè sembla que en teniu ganes. Jo no us diré pas el que és, ja ho descobrireu algun dia.
Ara us escric des d’una creu. No em demaneu quina, perquè en realitat hi ha moltes creus arreu del món. Precisament el dia 24 el vaig passar en totes les creus que porten clavades les persones que vosaltres ja sabeu... No em vau veure?
Només us vull dir que situar-me en una establia té un sentit: néixer per lliurar la vida als altres. Sí, el meu Nadal no té sentit si perdeu de vista la creu clavada en la vida de tants homes pels quals vaig néixer i morir.
El meu pessebre és un enviament per a tots els qui teniu el cor preparat perquè jo pugui néixer en vosaltres. Us envio perquè comuniqueu a tothom que a 33 anys vaig morir per donar-vos la vida.
Prepareu els vostres cors i deixeu-m’hi néixer. Obriu els vostres ulls i descobriu-me en la creu. Així arribarem al Nadal dels 365 dies i a la Pasqua de la vida.
Ah!, jo continuaré venint cada Nada¡ i continuaré morint cada dia, perquè la vida d’una persona pesa més que els Bancs, les armes i els vostres gustos.
Us estima,
Jesús