dilluns, 9 de juny de 2008

Per a pensar un minut (4)



La meva pregària

És un plany
que no extrapola
del dolor el seu sentit.

És un prec
que no imagina
que tot l’univers el sent.

És un goig
Que no es creu pas
alegria universal.

És un cant
que no s´escolta
com si fos a si mateix.

És un doll
que surt de l´ànima
com si fos un respirar.

És un plor
que el cos lamenta
perquè no es pot amagar.

És un prec
Que jo m´invento
pel que no puc atrapar.

És un salt
que el meu cor sent
per no estar en lloc absent.

És un bes
Que surt dels llavis
puix no saben més parlar.
La meva pregària és muda
Car no sap dir estimar.
A quin Déu es dirigeix
Puix que Déu està pertot?

De quin dimoni s´enfuig
Si fugir ja és demoníac?
A quin àngel s´encomen
Si l´àngel vetlla per mí?

No és diàleg,
No som dos:
Car pergar no és xerrameca.
No és monòleg,
No som u:
La pregària no és silenci.

Què serà doncs la pregària,
Sinó viure amb atenció,
Escoltant l´alè de Vida
Que palpita a tot arreu,
I escoltant-lo transformar-lo
Per fer-lo més bell I bo?
No és pregària inocencia
Que no vol sinó estimar?

Raimon Panikkar: La nova inocència