dimarts, 24 de juny de 2008

Les dues cares de la mateixa moneda


El silenci de Tavertet -que verd aquest any!- no aïlla a Panikkar, sinó que el conecta a les seves lectures de segles amb mestres vèdics, evangèlics i periodístics, doncs també devora la premsa el mestre en la seva conexió tempiterna. Torno amb un propòsit: la política és massa important per deixar-se-la als polítics. Prou de queixar-nos dels polítics i militem, actuem i substituim-los! La mística és l'altra vocació que no podem cedir als convents: silenci, meditació, relaxació... Per a tots! Són vocacions que exigeixen esforç, però per això mateix ens fan persones davant a la única crida a l'oració que sí ens arriba a tots cada dia: Feu-vos rics!.

"Per ésser Persona, fa falta ser monjo i polític": Raimon Panikkar

Entrevista de Lluís Amiguet a Raimon Panikkar pel diari La Vanguardia (17/06/08)
També podeu trobar l'escrit al blog: http://espiritualidadypolitica.blogspot.com/


Segurament la pregunta que us fareu en aquest punt del post és, que té a veure el pensament i la filosofia de Panikkar, una fotografia del Bicing a Barcelona i un títol com " Les dues cares de la mateixa moneda". Doncs bé la resposta és prou simple, o prou complexa segons la prespectiva des d'on es miri.

Al crear aquest blog, ara ja fa quatre mesos, tenia una lleugera idea del que volia arribar a esdevenir però el temps, com és natural, fa que poc a poc pas a pas es vagi perfilant una certa línea "argumental".

Quan avui m'he posat a elaborar aquest post he fet una petita revisió de tot el que ha anat apareixent i si hagués de utilitzar un llenguatge metafòric la balança té, potser, més pes espiritual que no el plat social "polític"; doncs anem a equilibrar-la una mica i al final crec que es veurà la solució de l'enigme a tres bandes.

El punt de sortida està en una noticia que ha sortit publicada avui sobre les millores del Bicing a partir de setembre. El tema ja fa temps que està actiu, crec que des dels seus inicis, on els seus defensors i detractors no han deixat de donar arguments a favor i en contra.

Abans de exposar opinions intentaré resumir el més breu possible fets i realitats que han anat esdevenint aquests darrers temps:

El bicing, és innegable, ha tingut molt èxit, la mobilitat sostenible un nou projecte per una ciutat sense fums. El Bicing arribava a mitjans de maig als 143.900 usuaris i a 334 estacions, en el dia d'avui ja s'ha superat la barrera dels 150.000 (15 de juny) estant a 151.479 usuaris.

Segons les dades de l’Ajuntament, hi ha unes 800 queixes al dia, tot i que la informació oficial fa una distinció subtil entre “incidències” en el servei i “queixes”. Només en el mes d’abril, el que anomenen incidències van ser 23.476, i les queixes, 539. De totes les demandes de comunicacions rebudes aquell mes per aclariments sobre el servei, 42.361, set mil ja no van ser ni ateses. Aquest gran creixement ha fet també multiplicar les avaries, tant de les bicicletes com del sistema informàtic, que sovint deixa sense servei els usuaris. Tot i això, segons BSM la ràtio de disponibilitat de les bicicletes, de les estacions i dels ancoratges supera el 95%.

Per altra part recordem un petit detall, Barcelona no és una ciutat plana com pot ser Bruseles o Amsterdam, ciutats en les quals ja fa anys que hi ha movilitat amb bicicleta i és perfecte. Barcelona però té pendents. Als barris propers a la muntanya es queden sense bicletes a les estacions molt aviat diariament, el motiu? degut a a la pendent d'aquests barris, com podria ser molt ben ser Gràcia, a les mancances de les pròpies unitats, ens trobem que no hi ha bicicletes disponibles i si per casualitat se'n troba alguna amb anclatge segurement per no dir del cert, éstà averiada. Els usuaris les utilitzen per baixar però mai per pujar.

A tot això, hi hem d’afegir l’entrada en vigor de la nova ordenança de regulació de la bicicleta, extraordinàriament restrictiva, reguladora i sancionadora, fins al extrem que ha provocat el desconcert entre els ciclistes de la ciutat. La normativa marca per primera vegada la obligatorietat de circular amb timbre, llums reglamentaris i elements reflectants a les bicicletes. Prohíbeix estacionar a les faroles, árbres o semàfors. Indirectament s'està sancionant a les persones que volen usar les seves pròpies bicicletes i no les de l'Ajuntament.

Podria continuar exposant mil i un arguments del funcionament del Bicing però crec que amb el que acabo d'exposar es pot fer un petit esbós de la realitat en que estem inmersos. Crec i és ben cert que aquesta iniciativa en el seu plantejament era bona però en la seva aplicació no ha estat del tot l'adequada: manca d'unitats o en mal estat, errors informàtics en els anclatges... fan que el sistema estigui en certa manera colapsat i no funcioni de la millor manera possible.

Però el pitjor de tot plegat és: quan els responsables seran responsables i diran algun dia la veritat i no buscaran escuses ni es protegiran amb argumentaris que no porten enlloc? Potser la resposta és utòpica però, senyors la utopia pot esdevenir real si realment ens ho proposem!

Fonts: diaris La Vanguardia, Avui.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Panikkar sempre ha estat i segueix sent una referència important per a mi. El llegeixo i l'escolto sempre que puc. Fa poc el vaig veure a la tele.

Sobre el bicing no puc opinar. Crec que si fos ciutadana de barcelona l'utilitzaria molt. Però com que no es pot utilitzar esporàdicament (o al menys jo no sé la manera) no l'he utilitzat mai.

Aina ha dit...

Hola Carme!!!
Primer de tot perdó per no haver contestat fins ara el teu comentari.
Coincideixo amb tu respecte Panikkar, és un dels meus autors de capçalera. L'estiu passat vaig llegir "De la Mística", llibre molt interessant, encara que reconec que com tota l'obra d'ell és molt densa i s'ha d'anar assavorint a petits glops. Sobre el bicing ja m'informaré si hi ha alguna manera de poder accedir-hi d'una forma esporàdica.
Fins aviat