Mirall trencat

En la immensa mirada
dels teus ulls de mar blava
es penetra cap a l’infinit immens
de la nit sense alba.

El silenci és el principi i la fi
de la teva nit entenebrida,
el teu cor, el mur vers tal com avança la vida

Els petits estels que brillen,
no els puc abastar,
se’m fonen dins la mà.

Tan sols entre somnis em puc apropar
a aquestes estrelles
colgades com llums de paper
que es cremen a l’instant com un braser.

Petits estels, espill de l’ànima,
que reflexa en mil colors
la teva llum, les teves pors.

Mirall trencat
Que unit no podrà estar mai
Perquè un trocet ha mancat
per ser un tot.

Voldria poder veure per aquest mirall
una imatge reflectida
una sola, tant es val.

Però la imatge es multiplica
es diversifica en el temps i l’espai.
Cadascuna d’elles
Parla de tu, del que desitges
Del que voldries,
Encara que en sigui una mica.

Voldria regalar-te somnis d’argent
esperances plenes de llum…
al cap i a la fi una Vida tant sols per tu.

Però, molt segur, tot això
no sabràs mai que t’ho he dit
No crec ni tant sols,
que recordis que un dia algú
va intentar apropar-se a tu.
Potser, en un trocet mig oblidat,
Recordes a tots els que t’han estimat.

En la immensa mirada
dels teus ulls de mar blava,
es reflecteix l’esperança
d’un camí que cada dia avança.