dissabte, 21 de març de 2009

Crisi alimentària.

... Una última reflexió, estem en època de crisi i la previsió sembla que va per un parell d'anys. Pel nostre petit món ens implica estrenye'ns el cinturó, però pel seu, per aquests infants potser que si juguin la vida sino tenen ningú que els protegeixi, els alimenti i els ofereixi una petita llum d'esperança....

Així acabava el darrer post "Una nit, un somni amb Nepal". Estem inmersos en una crisi global a tot el planeta, una crisi a tots els nivells incloent a nivell de menjar. Avui al migdia, a l'hora de dinar, dues notícies, d'entre les altres, m'han frapat.

La primera és l'obra "El hambre que viene" que és el títol poc encoratjador d'un llibre que acaba de publicar Paul Roberts, expert en la relació entre economia i medi ambient. Explica el que creu que passarà per haver considerat la indústria alimentària com una més: rebrà -encara més- l'impacte de la crisi, augmentaran els preus dels aliments i les conseqüències poden ser devastadores per als països que no els puguin pagar. El peix que es mosega la cua, si abans ja era difícil poder alimentar-se al tercer món pels costos i alguns cops, manca de recursos; avui dia i en el futur més proper encara ho serà més, si no impossible. Us linco l'enllaç d'aquesta notícia http://www.tv3.cat/videos/1103489.

Us presento " PLANETA FAMOLENC " el darrer post de cafezoombloc on la Teresa fa una reflexió d'un Power Point: El muntatge estava basat en un llibre anomenat "Hungry planet", l'autor del qual, Peter Menzel, fa un exercici aparentment senzill: retratar trenta famílies de vint-i-quatre països amb el menjar que consumeixen en una setmana. Realment una imatge val més que mil paraules, la opulència versus la misèria, depèn d'on s'hagi tingut "la sort" de nèixer. Aquí teniu "Planeta famolenc". Val la pena donar-hi un cop d'ull.


No voldria acabar aquest post sense fer esment a una altre notícia que desitjaria que tingués un final feliç. Vicenç Ferrer està ingressat des d'ahir en un hospital de l'Índia en estat molt greu després de patir una embòlia. En aquest moment sembla que està estable dins de la gravetat i està rebent les cures en un hospital d'Anantapur, a l'estat d'Andhra Pradesh, ciutat on hi ha les oficines de la seva Fundació.

1 comentari:

Carme ha dit...

Impressiona molt, aquest vídeo, tens raó!