divendres, 13 de març de 2009

Conciliació de la vida


El que pot donar un post sobre el 8 de març.... aquí teniu una "petita" reflexió sobre la conciliació de la vida.

...La conciliació de la vida personal, laboral i professional te un triple component:
1.- Un component cultural, que suposa trencar amb tota una inèrcia que ja ens ve donada i que s'ha fomentat per la societat i per les famílies d'una clara preeminència i dominació per part dels homes, deixant per a les dones la feixuga càrrega de portar la casa, atendre a tots els seus membres i, a més, fer bona cara. Per sort, de mica en mica va canviant aquesta cultura però, segons el meu parer, cal que també es faci el canvi amb responsabilitat i consciència doncs tothom ha contribuït a que les coses siguin així: uns dominant i altres deixant-se dominar (aquí, la por i l'egoïsme han conduït el procés). En aquest punt, com en la vida mateixa, el que és important és com es canvia la cultura o les inèrcies no amb grans discursos sinò amb l'exemple, visualitzant com allò que es diu es pot portar a la pràctica.

2.- Un component personal: Per a mi aquest és el gran repte. De res serveixen les polítiques de reducció de la jornada laboral i de promoure que la gent tingui més temps si els beneficiaris es dediquen a perdre'l miserablement i a abandonar les seves responsabilitats. M'agradaria saber quantes persones, homes en aquest cas, si tinguessin uns horaris més reduïts augmentarien les hores que passen al bar (és un espectacle passar pels bars dels barris al voltant de les 7 de la tarda i veure com estan a petar i si vas a les 10 de la nit encara hi trobes molts colegues que ja han aconseguit convèncer als contertulis de que el Barça va jugar bé al partit d'ahir (crec que així va ser, tot i que no vaig mirar el partit). Aquí, les dones ténen la clau per trencar aquestes inèrcies. En aquest punt us recomano un llibre "cómo lograr que el hombre apoye a la mujer"http://www.martacabeza.com/libros.htm

3.- Un component econòmic: Al final, la pela és la pela, i tot apunta que les últimes tendències són "a treballar més hores per guanyar el mateix" amb congelacions salarials... En aquest punt, cal veure quin cost té la conciliació i qui ha de pagar les misses. Com sempre, caldrà ser equitatiu i buscar fòrmules de redistribució de les càrregues (més o menys com quan es reparcela un polígon i cal fer cessions i compensacións, de manera que tothom hi guanyi i tothom contribueixi). Aquí tot apunta que la Responsabilitat Social de les Empreses pot ser una bona solució. Les administracions ajuden a les empreses que ajuden a les persones responsables que es fan càrrec de les seves famílies i contribueixen a la prosperitat i benestar general (sona bé, no?).
Gràcies Joan!!