La naturalesa dels cavalls
Els cavalls tenen unglots que poden fènyer el gebre i la neu; tenen un pelatge que els protegeix del vent i del fred. Brosten l’herba, beuen aigua, alcen les potes i salten. Aquesta és la veritable naturalesa dels cavalls. No els calen carrosses, ni amplis estables.
Un dia Po-lo va aparèixer i declarà: “Jo sé domar els cavalls”. Va cremar i tòrcer el seu pèl, va retallar i marcar els seus unglots, els posà regnes i entorpí els seus moviments. Després els fermà dins d’un estable amb tarimes fetes amb branques d’arbres.
Dos o tres cavalls de cada deu varen morir. Els va fer patir fam i set, els va fer trotar i anar al galop, els va posar en fila i els va disciplinar. Va torturar la seva boca amb el mos i va assotar les seves anques amb la tralla; més de la meitat dels cavalls van morir.
No obstant això, es repeteix de generació en generació que Po-lo va ensinistrar els cavalls.(...) Aquest és l’error dels que volen governar el món.
A les planures els cavalls brosten l’herba i beuen aigua: quan estan contents es refreguen els colls uns amb els altres; quan estan enfadats es donen l’esquena i es llancen coces. No els es propi fer una altra cosa.
Quan els van sotmetre amb el mos i els van frenar amb el frontal amb forma de lluna, els cavalls van concebre un sentiment de fingiment, fosc i tèrbol. Va ser aleshores que van corbar el seu jou, trencaren les brides, van agafar el mos amb les dents i es van desprendre dels seus somnis. Així els cavalls es van tornar maliciosos i malèvols. Aquest va ser el gran crim del cèlebre Po-lo, el domador de cavalls.
Tchouang Tseu (Zhuangzi)
Un dia Po-lo va aparèixer i declarà: “Jo sé domar els cavalls”. Va cremar i tòrcer el seu pèl, va retallar i marcar els seus unglots, els posà regnes i entorpí els seus moviments. Després els fermà dins d’un estable amb tarimes fetes amb branques d’arbres.
Dos o tres cavalls de cada deu varen morir. Els va fer patir fam i set, els va fer trotar i anar al galop, els va posar en fila i els va disciplinar. Va torturar la seva boca amb el mos i va assotar les seves anques amb la tralla; més de la meitat dels cavalls van morir.
No obstant això, es repeteix de generació en generació que Po-lo va ensinistrar els cavalls.(...) Aquest és l’error dels que volen governar el món.
A les planures els cavalls brosten l’herba i beuen aigua: quan estan contents es refreguen els colls uns amb els altres; quan estan enfadats es donen l’esquena i es llancen coces. No els es propi fer una altra cosa.
Quan els van sotmetre amb el mos i els van frenar amb el frontal amb forma de lluna, els cavalls van concebre un sentiment de fingiment, fosc i tèrbol. Va ser aleshores que van corbar el seu jou, trencaren les brides, van agafar el mos amb les dents i es van desprendre dels seus somnis. Així els cavalls es van tornar maliciosos i malèvols. Aquest va ser el gran crim del cèlebre Po-lo, el domador de cavalls.
Tchouang Tseu (Zhuangzi)
Comentaris
Si t'ha agradat el relat i en vols trobar més d'aquest filòsof xinès del s.IV a.c, el trobaràs com a Tchouang-Tseu en francès (jo l'he traduit), com a Chouang-Tzu en castellà i com a Zhuangzi en català! (això ho he esbrinat avui!)