diumenge, 25 de maig de 2008

Líder per força

Fa algun temps vaig presentar una frase d'aquest text del líder boiximà Roy Sesana (en la seva llengua el seu nom és Tobee) sota el títol de "sàvies paraules". Avui us la situo dins el seu context. Espero que així pogueu valorar les seves paraules en tot el seu sentit.

Sóc un líder. Quan era petit no necessitàvem líders i vivíem bé. Ara els necessitem perquè ens estan robant la nostra terra i hem de lluitar per sobreviure. Això no significa que jo li digui a la meva gent el que han de fer, ans al contrari: ells em diuen el que he de fer jo per ajudar-los.
No sé llegir. Volíeu que escrivís aquest discurs, així que els meus amics m’han ajudat, però jo no puc llegir aquestes paraules: ho sento! Però jo sí sé com llegir la terra i els animals. Tots els nostres nens ho saben fer. Si no en sabessin haurien mort fa molt temps.
Conec a molta gent que sap llegir les paraules i molts, com jo, que només saben llegir la terra. Però tots són importants. No som endarrerits ni menys intel·ligents: vivim exactament al mateix any que vosaltres. Anava a dir que tots vivim sota les mateixes estrelles, però no, són diferents, i n’hi ha moltes més al Kalahari. El sol i la lluna són els mateixos.

Vaig créixer com un caçador. Tots els nostres nois i homes són caçadors. Caçar és anar i parlar amb els animals. No robes. Vas i preguntes. Vas amb un arc o una llança. Pot durar dies. Segueixes la pista de l’antílop. Sap que estàs allí, sap que t’ha de donar la seva força. Però corre i tu has de córrer. Mentre corres et tornes com ell. Pot durar moltes hores i ambdós esteu exhausts. Li parles i li mires els ulls. I aleshores ell sap que t’ha de donar la seva força perquè els teus fills puguin viure.
El granger diu que és més avançat que l’endarrerit caçador, però jo no ho crec. Els seus ramats no donen més menjar que les nostres manades. Els antílops no són els nostres esclaus, no porten esquellots al coll i poden córrer més que la vaca i el pastor. Nosaltres recorrem la vida junts.
La meva gent estima la seva terra i sense ella ens estem morint. Fa molts any el president de Botswana va dir que podíem viure a les nostres terres ancestrals per sempre. Mai hem necessitat que ningú ens digui això. És evident que podem viure on Déu ens va crear!. Però el següent president va dir que havíem de marxar i ens va començar a obligar a fer-ho.
Ells van dir que havíem de marxar pels diamants. Després que estàvem matant a molts animals: però això no és cert. Diuen tantes coses que no són veritat. Van dir que havíem de marxar per desenvolupar-nos. El president diu que si no canviem, ens extingirem com el "dodo". Jo no sabia què era un "dodo". Però ho he esbrinat: era un ocell que va ser exterminat pels colons. El president té raó. Ens estan matant en obligar-nos a sortir de la nostra terra. Ens han torturat i disparat trets. Em van detenir i em van pegar. Quan vaig saber que m’havien concedit el premi acabava de sortir de la presó. Mentre sóc aquí avui, ells diuen que sóc un criminal.

I jo dic: quin tipus de desenvolupament és aquest quan la gent viu vides més curtes que abans? Es contagien del virus de la SIDA. A l’escola peguen als nostres fills i no volen anar-hi. Alguns acaben prostituint-se. No se’ls permet caçar. Es barallen perquè s’avorreixen i s’emborratxen. Alguns es suïciden. Mai havíem vist res semblant. Fa mal dir això: És això” desenvolupament”?
No som primitius. Vivim de forma diferent a vosaltres, però no vivim exactament com van viure els nostres avis, vosaltres tampoc. Estimem els nostres fills. Això és igual per a tots.
Si algú ha llegit molts llibres i pensa que jo sóc primitiu perquè no n’he llegit cap, aleshores hauria de llençar tots aquest llibres i buscar-ne un que digui que tots som germans i germanes davant Déu i que nosaltres també tenim dret a viure.

Fragments del discurs del líder boiximà Roy Sesana en rebre el premi nobel alternatiu al 2005 a Estocolm