dijous, 15 de maig de 2008

l'amistat

Diu una bonica llegenda àrab que dos amics que viatjaven pel desert van discutir en un moment donat del viatge. Un va acabar donant una forta bufetada a l'altre. L'ofès, sense dir res, es va ajupir i va escriure amb els seus dits a la sorra:
"Avui el meu millor amic m'ha donat una forta bufetada a la cara"
Van continuar el trajecte i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. El que havia estat bufetejat i ofès va començar a ofegar-se. L'altre es va tirar a l'aigua per salvar-lo i va evitar que perdés la vida. Un cop recuperat de l'ofec, l'home va agafar un daga i va començar a gravar unes paraules en una enorme pedra. En acabar s'hi podia llegir:
"Avui el meu millor amic m'ha salvat la vida"
Intrigat el seu amic li va preguntar:
-Per què quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara escrius en una roca?
Somrient l'altre va respondre:
-Quan un gran amic ens ofèn hem d'escriure l'ofensa a la sorra on el vent de l'oblit i el perdò s'encarregarà d'esborrar-la i oblidar-la. En canvi, quan un gran amic ens ajuda o ens succeix quelcom grandiós, cal gravar-ho a la pedra de la memòria del cor, on mai cap vent de cap part del món pugui esborrar-ho.
Recollit per J. Soler i Mª Mercè Canangla a " Sin ánimo de ofender"

3 comentaris:

Edu ha dit...

Molt bonica la història!

Al meu blog veureu que us he concedit un premi.

Salut!

Nuria (fenix) ha dit...

L'amistad sincera es una mostra d'amor.
Beneïts els amics que van al nostre costat,en els moments bons i en els
dolents.

Bon cami i fins a sempre

Anònim ha dit...

Feia dies que no podia llegir-vos. Estic encantada de tots els vostres comentaris. No hi ha dia que no m'enracordi de vosaltres.
Diuen, que un bon amic és el que després de molts anys de no tenir contacte, en despenjar el telèfon pots continuar la conversa com si no haguès passat el temps...
Molts petons, LOURDES