El misteri de la vida i de la mort
"Sóc tan feliç de tenir-vos a tots aquí a prop meu! Mai havia estat tan feliç" Amb aquestes paraules es va acomiadar un oncle meu de la seva família al moment de morir. La seva dona i fills l’envoltaven al llit de casa. Aquest comiat els va confortar a ells i a tots els que el coneixíem. Va deixar un llegat d’agraïment i una lliçó de serenor i acceptació de la mort que encara ens guia. Havia tingut la sort d’estar envoltat durant la seva malaltia de la família i de professionals de cures pal·liatives plens de seny, respecte i dedicació que li van evitar una mort terrible i dolorosa i el van acompanyar en la presa de decisions.
Això no sempre és així. Tots tenim coneixement de persones a qui se li han perllongat els patiments amb decisions mèdiques que no tenien en compte a la persona, i/o no se’ls ha permès morir dignament, totalment despersonalitzats, com un número. Jo he viscut de prop aquest infern amb la mort del meu pare i he conegut algunes altres històries en que els malalts i els familiars s’han vist alienats, a qui se’ls ha robat la possibilitat de compartir decisions en aquests moments, o se’ls ha tractat sense consideració ni humanitat.
Relacionat amb aquest tema avui us recomano vivament un llibre preciós, una joia amb un títol que us pot semblar poc engrescador: Aprendre a morir. Vivències a la vora de la mort. Aquest llibre recull els relats de vuit professionals del PADES (Programa d’Atenció Domiciliària. Equip de Suport) que reivindiquen el valor i dignitat de la persona. Els autors (metges, infermeres i treballadors socials) humanitzen el procés de morir, acompanyant els moribunds i els familiars. Els seus relats ens ajuden a integrar l’inevitable fet de morir en la nostra vida.
Tot el llibre traspua respecte, emoció i un gran sentiment de dignitat. Són petit relats plens de vida, tot i que parlen de la mort. Comparteixen les vivències íntimes d’aquests professionals que ens apropen a morts que es viuen de vegades amb ressentiment, d’altres amb gran bondat i serenitat, algunes envoltades de rituals, d’altres que en prescindeixen i en morir fins i tot saben fer broma. És un llibre ple del misteri de la vida i de la mort.
Això no sempre és així. Tots tenim coneixement de persones a qui se li han perllongat els patiments amb decisions mèdiques que no tenien en compte a la persona, i/o no se’ls ha permès morir dignament, totalment despersonalitzats, com un número. Jo he viscut de prop aquest infern amb la mort del meu pare i he conegut algunes altres històries en que els malalts i els familiars s’han vist alienats, a qui se’ls ha robat la possibilitat de compartir decisions en aquests moments, o se’ls ha tractat sense consideració ni humanitat.
Relacionat amb aquest tema avui us recomano vivament un llibre preciós, una joia amb un títol que us pot semblar poc engrescador: Aprendre a morir. Vivències a la vora de la mort. Aquest llibre recull els relats de vuit professionals del PADES (Programa d’Atenció Domiciliària. Equip de Suport) que reivindiquen el valor i dignitat de la persona. Els autors (metges, infermeres i treballadors socials) humanitzen el procés de morir, acompanyant els moribunds i els familiars. Els seus relats ens ajuden a integrar l’inevitable fet de morir en la nostra vida.
Tot el llibre traspua respecte, emoció i un gran sentiment de dignitat. Són petit relats plens de vida, tot i que parlen de la mort. Comparteixen les vivències íntimes d’aquests professionals que ens apropen a morts que es viuen de vegades amb ressentiment, d’altres amb gran bondat i serenitat, algunes envoltades de rituals, d’altres que en prescindeixen i en morir fins i tot saben fer broma. És un llibre ple del misteri de la vida i de la mort.
Xavier Busquets i Esther Valverde: Aprendre a Morir. Vivències a la vora de la mort. Institut Borja de Bioètica. Universitat Ramon Llull. Girona 2004
Comentaris