Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.

Es practica a escoles de tot el món, els dies

30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra”. (Vikipedia)

Així doncs, un any més a l'escola hem celebrat el DENIP. Aquest any dedicat al tema dels refugiats, molt vinculat amb el treball endegat ja a l'anterior trimestre i que ja n'havia fet esment del Projecte de l'ACNUR: Mateixos estels, o el refugi i l'asil a Primària (1).

Ha estat una tarda molt emocionant i enriquidora que ha estat la culminació de tot el treball fet les darreres setmanes. Alumnes, mestres i pares ens hem reunit al pati de l'escola per transmetre el nostre missatge de la Pau i la No Violència.

Els més petits de tots, Educació Infantil, a partir del colom de Picasso ha anat escrivint missatges i desitjos de Pau en petits coloms que després han format tres grans murals, un per cada curs.

Primaria s'ha centrat ja més específicament amb el tema "els refugiats". Primerament s'han llegit fragments del llibre "L'enriquiment d'una pèrdua": Aportacions i riqueses de les persones refugiades a Catalunya' recull les col·laboracions d’una desena d’escriptors i escriptores refugiats/des a Catalunya entorn l’exili, la problemàtica de l’asil i l’experiència del desarrelament. :

"una persona mai serà lliure si no duu les seves arrels a sobre”. (Pius Alibek)

"Venia refugiada d'un país totalitari comunista, després de passar per l'Índia i Estats Units amb els meus pares. La gent no entenia que haguéssim marxat a causa d'una dictadura d'esquerres perquè havien passat pocs anys des de la dictadura franquista”, diu. I afegeix: “Vint anys després encara hi ha papers que em falten!”. (Mònika Zgustova)

Amb el lema: Si hagués de marxar del meu País m'enduria.... s'han anat expresant petits fragments de tot el que no es voldria perdre al deixar enrera la teva terra:

Si hagués de marxar del meu País m'enduria... la meva manteta i l'ós de peluix.

Si hagués de marxar del meu País m'enduria.... una foto del meu carrer i una maleta amb roba.

Si hagués de marxar del meu País m'enduria... roba, la meva familia i un somriure.

Si hagués de marxar del meu País m'enduria ... fotografies de la meva familia i un llibre

Si hagués de marxar del meu País m'enduria ... un perfum per la meva mare

Si hagués de marxar del meu País m'enduria... roba d'hivern i d'estiu, fotografies de la gent que més estimo, i una senyera

Si hagués de marxar del meu País m'enduria....

i vosaltres si haguessiu de marxar del País què us endurieu?

Aquí teniu la cançó amb que s'ha iniciat el DENIP 09: "Els refugiats". Bruce Sringsteen a Dublin en directe cantant "When the Saints go Marching in". Únic!