Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2009

नमस्ते Namasté.

Imatges
Darrer dia d'un mes de gener que ha estat molt especial. Especial des del punt de vista del que s'ha viscut, del que s'ha arribat a escriure, del què s'ha plasmat al món i que d'alguna manera s'ha intentat fer una pinzellada a Una Real Utopia. Hi han hagut moments de tot, d'esperança per un any 9 que iniciàvem, dolor per una ofensiva a Gaza inacabable, pors, inseguretats, mecanismes de defensa... en forma de trilogies a ritme de musical, i Llum davant de les tenebres del dia a dia. Visitant altres blogs, en molt d'ells la tònica ha estat similars, potser amb altres llenguatges però tots en el fons hem expresat al llarg d'uns llargs trenta dies el desig, l'esperança d'un Món millor, d'una nova Humanitat on el dolor, el sofriment, la violencia, la discriminació, la guerra, la mort... fossin un malson del passat. Tant de bo tots aquests posts que he escrit aquest darrers dies i els que han escrit altres blogaires, no quedessin a l'ob

Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)

Imatges
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal , i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment. Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi ). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats. El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: “Amor universal, No-violència i Pau. L’ Amor universal és millor que l’ egoisme , la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra ”. (Vikipedia) Així doncs, un any més a l'escola hem celebrat el DENIP. Aquest any dedicat al tema dels refugiats, molt

Àngel guardià.

Imatges
Una nena, tot descalça i bruta, estava asseguda al parc veient passava la gent. Ella no esperava ningú. Jo, en canvi, caminant per allà m’hi vaig acostar. Tots coneixem que un parc ple de gent estranya no és un lloc per a que una nena petita jugui tota sola. Mentre jo anava cap a ella vaig notar-li una esquena tota estranya, que era indici d’alguna deformitat. A mida que m’hi atansava vaig poder veure la forma de la seva esquena. Tenia una gepa molt gran. La vaig saludar amb un somriure i li vaig fer saber que no havia de tenir por. Jo era allà per a ajudar-la i poder parlar una estona. Vaig seure al seu costat i li vaig dir per trencar el glaç: "Hola". La petita una mica espantada va respondre amb un "Què tal" després de mirar-me una estona als ulls. Jo vaig somriure altre cop i ella em va respondre amb un somriure. Vaig enraonar amb ella fins fer-se fosc i el parc va anar quedant desert. Tothom havia marxat i vam quedar sols. Li vaig preguntar per què estava ta

Ave Maria Pardonne-moi! (III)

El món M'assec a contemplar tots els dolors del món, i tota l'opressió i la vergonya. Veig la mare ultratjada pels seus fills, que mor abandonada, extenuada, desesperada; veig la dona maltractada pel seu marit, veig els efectes de les batalles, de la pesta, de la tirania, veig els màrtirs i els presoners, observo la fam, les humiliacions i degradacions imposades pels poderosos als obrers, als pobres, als negres; m'assec a contemplar a veure, a sentir, totes aquestes coses, totes les vileses i agonies sens fi i romanc mut. Autor: Walt Whitman En quin món vivim, on tot és possible. On les persones creixen en entorns d'opressió, d'enganys d'hipocresies, de mentides, de burles. On per raons de sexe, raça o religió o característiques personals, es segrega, alguns cops, explicitament, altres molt més subtilment però sempre s'exclou. Tot això vestit amb la major pulcritud, som un món civilitzat! Però permetem que existeixi aquest tracte perquè sempre és el que s&

Estrangers. (II)

Vivim en un món ple de comoditats, on tot, o en bona part, està previst. Un primer món on el consumisme priva davant d'altres coses i necessitats. Ho tenim tot mentre altres subsisteixen per poder sobreviure. Per quina raó som on som? Què ha fet que una persona concreta visqui enmig de la riquesa, pugui gaudir de certa properitat, tenir una esperança de vida llarga, mentre una altra viu enmig de la pobresa d'un quart o tercer món? Per quin privilegi podem gaudir d'aquesta vida? Cada dia, per moments, es va fent més evident les diferencies mundials i humanes. Cada cop, es van fent uns més rics i cada cop més i hi ha que es fan més pobres. Progressivament, es van tancant portes per uns, pels més desfavorits, mentre d'altres... Per uns segons seria interessant parar-nos, i pensar qui seriem i com seriem si no fóssim qui en principi som, si no haguessim nascut, per exemple, aquí a la vella Europa en una ciutat com Barcelona amb certes comoditats; i haguessim nascut a Bang

Construint murs. (I)

La nostra història, la Història de l'Ésser Humà des de fa molts segles, des del principi de la seva existencia, està inmersa en la construcció de murs, castells i catedrals meravellosos amb grans vitralls que enbelleixen el nostre món i la nostra seguretat. Dins dels nostres murs ens sentim protegits , segurs de qualsevol estrany que ens pugui invair. Aixequem murs a qualsevol persona estranya, a qualsevol de nosaltres diferent. Hem de conservar el nostre estatus, el que som, el que tenim. I cada cop volem tenir més; i tenim més és cert, tenim més pors, més inseguretats més dubtes... que ens fan desconfiar i no entendre l'altre que no és com nosaltres; i davant de la por, de la inseguretat sorgeix el vell instint de la protecció i l'atac a l'altre. I continuem tenint por del desconegut, del que no podem controlar, i de que si permetem que altres envaeixin "el nostre món" aquest s'acabarà esmicolant inexorablement amb nosaltres juntament. Molts cops, per

Cierto, quizás Dios no exista…: Koldo Aldai

Deben tener razón los ateos y sus autobuses. En realidad yo tampoco nunca Le vi. Me brotaron lágrimas con aquel atardecer, me hipnotizaron aquellos ojos, me cautivó aquella ternura…, pero a Él /Ella nunca Le/La vi. Quizás me empeñé en falso. De acuerdo, Dios no existe, ¿pero Quién se encarga entonces cada noche de encender el firmamento y sus estrellas innumerables o en cada día las sonrisas de los niños? ¿Quién mueve las gigantes olas de los océanos, la suave brisa de las orillas, las frágiles alas de los pájaros? ¿Quién carga en otoño la higuera, Quién alfombra el hayedo, Quién pone a pasear la fauna? ¿Quién ilumina mis mañanas, Quien colorea mis campos…? No deseo aburrir con interrogantes imposibles... Quizás Dios no exista, pero me extasió la belleza, me envolvió el amor, me colmó el gozo…, y en alguna ventanilla quisiera rendir tributo. Todo tiene un alfa, una fuente y yo no he parado de disfrutar de inmensos dones. En gramática nos enseñaron a buscarle sujeto al verbo, la lógic

La Gran Comunión: Koldo Aldai

Imatges
Un llibre. Deixo que Koldo Aldai faci ell mateix la presentació del seu nou llibre. Sense més preàmbuls: La Gran Comunión. Corrió lo más que pudo, pero el editor no alcanzó a meterlo en sus alforjas... Dicen que los Magos de Oriente ya están hollando de nuevo las arenas del desierto, que, cumplida un año más su generosa misión, enfilan de nuevo a sus cuarteles de invierno en el Oriente lejano, pero... me consta que también atienden con su Blackberry demandas de última hora. Quizás aún estás a tiempo de pedir a Sus Majestades el libro “La Gran Comunión” que acaba de ver la luz. “En Zumaia, instalado en la paz cara e inmensa de un monasterio lamido por el Cantábrico, tras la cita de Estella ( www.foroespiritual.org ), en vísperas de salir al encuentro con las 13 abuelas indígenas (www. arboledadegaia.es), antes de ponernos a corretear por las ecoaldeas ( www.portaldorado.com ), de sumarnos al Encuentro del Agua ( www.lawebdelagua.com ), a la Caravana de la Sanación ( www.sintergetica

Seguirem... amb esperances. El dia després.

El dia després de la presa de possesió d'Obama comença una nova era d'esperances i de canvis que moltes persones de forma directa o indirecta han dipositat en un sol home. Potser s'espera molt d'un sol home o potser serà el principi d'una cadena de petits canvis cap un món millor. ...La nostra nació està en guerra davant una xarxa de gran abast de violència i odi. La nostra economia està greument debilitada, com conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d’alguns, però també pel fracàs col·lectiu a l’hora d’elegir opcions difícils i de preparar la nació per a una de nova era. S’han perdut cases i ocupacions i s’han tancat empreses. El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat a massa; i cada dia aporta noves proves de quina és la manera en la qual utilitzem l’energia reforcen als nostres adversaris i amenacen al nostre planeta. Avui ens reunim perquè hem elegit l’esperança sobre el temor, la unitat de propòsits sobre el conflicte i la di

Concurs d'enigmes (11)

Imatges
Un gos amb moltes manies. El Nuk és un gos amb moltes manies. Cada nit, abans d'adormir-se, fa moltes voltes dintre de la caseta. Pots dir en quina volta s'adorm? SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR Regals de Nadal La Joana va comprar a la seva filla Laura 25 llibres i la Gemma va regalar a la seva filla Clara 7 llibres. Entre les dues filles van augmentar el seu capital literari en 25 llibres. Com s'explica aquest fenomen? Els personatges són: una neta (la Clara), una filla (la Gemma), la seva mare (la Laura) i una àvia àvia (la Joana que és mare de la Laura i àvia de la Gemma ). Dels 25 llibres que la mare (Laura) va rebre de l'àvia (Joana)en va separar 7 per donar-los a la seva filla (la Gemma) Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. 1-2-09 Perdoneu el retard d'aquest darrer enigma!!!!!!

Un discurs a la ONU...

Imatges
Ara fa uns 40 anys es va pronunciar un discurs fet per Cantinflas suposadament a la ONU, aquest discurs formava part d'una pel·licula en la que ell feia d'ambaixador. Deixant de banda els anys que ja han passat, aquest discurs continua sent vigent avui en dia tant o més que quan es va pronunciar, sense més preàmbuls: "Me ha tocado en suerte ser último orador, cosa que me alegra mucho porque, como quien dice, así me los agarro cansados. Sin embargo, sé que a pesar de la insignificancia de mi país que no tiene poderío militar, ni político, ni económico ni mucho menos atómico, todos ustedes esperan con interés mis palabras ya que de mi voto depende el triunfo de los Verdes o de los Colorados. Señores Representantes:Estamos pasando un momento crucial en que la humanidad se enfrenta a la misma humanidad. Estamos viviendo un momento histórico en que el hombre científica e intelectualmente es un gigante, pero moralmente es un pigmeo. La opinión mundial está tan profundamen

Àngels i dimonis. (III)

Imatges
EL COLOR DELS ELEFANTS Fa molt, molt temps, tots els elefants del món eren negres o eren blancs. Tots estimaven els altres animals, però entre ells es tenien un odi etern, per això els dos grups es mantenien apartats: els negres vivien a una banda de la jungla i els blancs a la banda contrària. Però un dia els elefants negres van decidir eliminar tots els elefants blancs, i els blancs van decidir fer el mateix amb els de color negre. De cada grup n’hi havia alguns que no volien saber res d’aquella guerra, només volien la pau; per això es van endinsar en el més profund de la jungla i mai més no es va saber res d’ells.La batalla va començar, i va durar molt de temps. Fins que ni un sol elefant va quedar viu. I durant molts anys no es va veure cap elefant sobre la Terra. Però vet aquí que un dia van aparèixer els descendents dels elefants pacífics, que s’havien internat en la jungla perquè volien la pau... Eren de color gris. I des d’aleshores els elefants han viscut en pau. Tothom

La Haine (l'odi) (II)

Estem lliures de dir-nos que no som nosaltres en part "els Reis del Món"? tenim realment les mans lligades per fer desaparèixer tant de dolor i patiment a una terra sempre sotmesa?... Un amic meu i company, després de llegir el post " Els Reis del Món " i intercanviar ideees posteriorment ahir al vespre en una trobada, aquest matí ha escrit un comentari. Crec, però, que més que un comentari és una reflexió oberta: ...Estem segurs que a l'escriure el post i al llegir-lo hem de fer servir la tercera forma del plural al referir-nos als Reis del Món? Podem afirmar que nosaltres no ho som o que, de vegades, no ho volem ser? Podem afirmar que no existeix en nosaltres cap rastre d'odi, d'intolerància, de recriminació, de rebuig o divisió? Com tractem a les persones que estimem i, sobretot, a aquelles que ens fan sortir de polleguera? Estic intentant trobar les respostes... Sigui aquest camí de creixement i llum i ens guii lluny de tenebres odis, pors i venja

Exceso de equipaje: Koldo Aldai

Imatges
Exceso de equipaje Etiopía, Navidad 2008-09 A la ida por sobrecarga de lápices, cuadernos y juguetes..., a la vuelta por sobrecarga de recuerdos. Me desembaracé de algunos de ellos y los volqué en la Red. Ahí algo de la crónica escrita e imágenes de este viaje a Etiopía recién culminado. Me desnudé ya el Papa Noël. Vuelvo al teclado junto a la estufa de leña, mas algo se quedó en aquella tierra caliente, bajo un sol olvidadizo, bajo un astro que no penetra chozas y tugurios... No sé si volveré a calzar su tripa, su manto rojo, no sé si atronará su carcajada por los pasillos de grises hospitales, por los barracones de orfanatos olvidados..., pero me consta que en algún lugar mora un payaso capaz de burlar gruesas tragedias. Vengo de despedir a Papa Noel. Resulta que iba dentro. No sabía que viajaba conmigo. Al comienzo no fue fácil sacarlo. De alguna forma había que explotar sonrisas y cogí una barba y un manto rojo y un saco donde metimos caramelos y esperanza a rayas y a cuadros, cu

Els Reis del Món. (I)

Testimonis dels horrors que dia darrera dia van succeint, envoltats de rastres de sang, llàgrimes, pors, terrors i morts; alguns cops en nom de la Guerra, altres del Poder, sempre, però, enmascarat en nom d'una nació, del progrés, de la justicia o del benestar. I continuem morint cada dia una mica més, cada dia més dèbils, més desemparats... El nostre Món s'assembla a un teatre gegant de puxinel·lis on permanentment es fa funció. Els titellaires, els Reis del Món, amb els seus fils d’odi, intolerància, recriminació, rebuig o divisió, ens volen tenir atrapats per fer els que els plagui; amb els seus fils oprimeixen la vida, el cor, l'ànima. Fan els éssers humans dia a dia més grisos, menys lliures. Els Reis del Món, com a bons titellaires, mai saps on són ni qui són, es mouen impunement entre les ombres i la foscor, la única evidència són els rastres que deixen, com petites engrunes de tristesa, por o dolor, o simplement conformitat d'una situació que no es pot canviar

Des de la vall de llàgrimes de Gaza...

Imatges
Jerusalem, dimarts 6 gener 2009 .- El testimoni d'un rector de Gaza provocar un calfred entre els participants en la trobada de pregària per la justícia i la pau, celebrat el 4 de gener passat, amb el suport dels tretze responsables de les Esglésies de Jerusalem. A la crida a la pau es va unir aquell mateix dia Benet XVI al dirigir des de Roma l'oració mariana de l'Angelus. La trobada, celebrat a l'església dels dominics de Sant Esteve de Jerusalem, va congregar cristians palestins i cristians de llengua hebrea. Després d'una meditació dirigida pel patriarca llatí emèrit, la seva beatitud Michel Sabbah, es va llegir en àrab un esgarrifós missatge del pare Manuel Musallam, rector de la parròquia llatina de Gaza. "Des de la vall de les llàgrimes, de Gaza banyada en la seva sang, una sang que ha sufocat la felicitat en el cor d'un milió i mig d'habitants, us dirigeixo aquestes paraules de fe i esperança", va començar dient, segons el text referit pe

Blau

Imatges
Tant el mar com els oceans els veiem blaus perquè damunt d’ells, com un espill, reflecteix el cel, però mai al contrari. Per això, si estiguérem situats al mig del Desert de Gobi, centre del continent asiàtic, veurem sempre el cel amb la mateixa intensitat blava que estant en qualsevol illa del Pacífic. El color blau sempre ens ve de dalt. Aquesta és potser una introducció "científica" a un petit post dedicat al canvis i al Blau. L'existència està en continu canvi, sinó fos així ens estancaríem i no evolucionariem. Com ja heu observat, Una Real Utopia ha canviat una mica d'aspecte. Em venia de gust canviar una mica l'estètica i quan m'hi he posat dubtava entre dos colors el blanc o el blau, Al final, com podeu veure, la balança s'ha decantat pel color blau. Perquè blau i lletres blanques? El blau és color de la confiança, t ambé són blaus els blues, els cants espirituals dels afroamericans del sud dels Estats Units. No hem d'oblidar que e l color bl

Shay day

Imatges
En un sopar de recaptació de fons per a una escola que atén a nens amb discapacitats d'aprenentatge, el pare d'un dels estudiants va pronunciar un discurs que mai serà oblidat per tots els que van assistir. Després d'exalçar l'escola i el seu dedicat personal, va fer una pregunta: 'Quan no és interferida per les influències externes, tot el que fa la Natura, es fa amb perfecció. Tanmateix, el meu fill, Shay, no pot aprendre coses que els altres nens fan. Ell no pot comprendre les coses com altres nens ho fan. On és l'ordre natural de les coses al meu fill?' L'audiència va quedar en silenci davant la pregunta. El pare va continuar. 'Crec que quan un nen com en Shay, que era mental i físicament discapacitat, entra en el món, apareix una oportunitat de sentir la veritable naturalesa humana , i es veu en la forma en què altres persones tracten a aquest nen'. Després va explicar la següent història: En Shay i jo acabàvem de passar per un parc on a

El meu regal de Reis per tots vosaltres!

Imatges
La llum al país de la nit Era el país de la nit. Una nit que mai no s’acaba; mai no havia sortit el sol. La gent d’aquell país era encongida i trista de tant d’estar a les fosques. Ni s’anadonaven que estaven tristos, ho veien normal. Per a ells la vida era trista, fosca, els carrers i les cases eren foscos como una gola de llop. No hi havia ni estrelles. Un dia va presentar-se un infant que duia al palmell de la mà una flama petita. L’infant es passejava pels carrers. Alguns nens i nenes del país de la nit varen sortir al balcó de casa i deien a la gent gran: - Aquell nen que passa pel carrer porta un llumet a la mà. Què és? Els gran contestaven: - Au, tanqueu el balcó i fiqueu-vos a casa. Aquell infant ha vingut del país de la llum i ens vol fer mal als ulls. I agafaven els nens i nenes i els tancaven a casa. Pero ells, tancats i tot, deien: - Jo vull anar-me’n al país de la llum, jo vull anar-me’n amb aquell nen al país de la llum. La gent es va dir bona nit i se’n va anar a

Carta als Reis Mags d'Orient

Imatges
Estimats Reis: Demà és la gran nit de Reis, després d'arribar al nostre petit Món des de terres llunyanes, la vostra màgia s'escamparà per pobles i ciutats, arribant al més profund i perdut racó de la nostra Terra. La meva carta és molt possible que us arribi una mica justa, sé del cert que heu rebut moltíssimes cartes demanant-vos moltíssimes coses. Espero, però, que si més no, us arribi a les vostres mans i la pogueu llegir. Ja fa molts anys, més de dos mil anys, vosatres vau seguir un estel brillant en el cel enmig d'una nit estrellada. Dels milers d'estrelles en vau seguir una molt especial plena de Llum. No sabieu exactament on us portaria però, crec, que tenieu la intuició que us duria a un lloc únic que us canviaria la vida. D'aquest fet en fa molt, massa temps. Nosaltres, els humans, hem perdut aquesta Llum. Ens hem tornat grisos. Tal com un dia va escriure Ende a Momo "Només un ésser extraordinari i atemporal com Momo podia fer front a les sangon

Ofensiva terrestre

Imatges
Tel Aviv/Gaza. (Agències) - L'Exèrcit israelià ha iniciat aquesta nit una invasió a Gaza i ha mobilitzat tropes de la reserva per recolzar l'operació. Almenys 20 palestins han mort i mig centenar han estat ferits des que es va iniciar, han confirmat a l'agència EFE fonts mèdiques de la franja. Lògicament, els habitants del nord de Gaza van fugir esvarats després de l'entrada en l'àrea dels tancs israelians. En les últimes dues hores, vint persones han mort i més de cinquanta han estat ferides, que s'afegeixen als 465 morts i 2.350 ferits des que va començar l'ofensiva israeliana (fa vuit dies). El major problema a què s'enfronten ara mateix els serveis mèdics és la falta d'electricitat. "Israel ha tallat el subministrament elèctric en tota la franja i Gaza sencera està en completa foscor", el que dificulta enormement el funcionament dels hospitals i l'atenció als ferits... (foto: Ap / Sebastian Scheiner)