Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

No et rendeixis mai!

Imatges
No te rindas No te rindas, aún estás a tiempo de abrazar la vida y comenzar de nuevo, aceptar tu sombra, liberar el lastre y retomar el vuelo. No te rindas, que la vida es eso, continuar el viaje, perseguir tus sueños, abrir las esclusas, destrabar el tiempo, correr los escombros y destapar el cielo. No te rindas, por favor, no cedas, aunque el frío queme, aunque el miedo muerda, aunque el sol se ponga y se acalle el viento, aún hay fuego en tu alma, aún hay vida en tu seno. Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo, porque lo has querido y porque yo te quiero, porque existe el vino y el amor es cierto, porque no hay herida que no cure el tiempo. Abrir las puertas, quitar los cerrojos, bajar el puente y cruzar el foso, abandonar las murallas que te protegieron, volver a la vida y aceptar el reto. Recuperar la risa, ensayar un canto, bajar la guardia y extender las manos, desplegar las alas e intentar de nuevo, celebrar la vida, remontar los cielos. No te rindas, por favor,

Hanami. Cirerers en flor

Imatges
Hanami (花见, lit. "Veure flors"?) És la tradició japonesa d'observar la bellesa de les flors, però en general s'associa aquesta paraula al període en que floreixen els cirerers i en el que els japonesos van en massa als parcs i jardins a contemplar els cirerers en flor. De finals de març a principis d'abril, els cirerers floreixen per tot Japó, de sud a nord d'acord amb els diferents climes existents en les diverses regions. Els primers cirerers de l'any floreixen a les illes de Okinawa al gener (la regió més meridional) i els darrers a l'illa de Hokkaido (la regió més septentrional). La floració efímera dels cirerers s'associa al Japó amb la mort: la caiguda dels pètals, en pocs dies, exemplifica la transitorietat de la vida. Manipulant aquest simbolisme, durant la Segona Guerra Mundial les autoritats nipones van arribar a associar la caiguda de pètals amb el sacrifici dels joves kamikazes, que solien pintar flors de cirerer als costats

Per a pensar un minut (16)

Imatges
Petites coses Ja no somnio en canviar el món, i de vegades em sembla que n'hi ha prou en canviar un test de lloc. I, no obstant això, altres vegades penso que, petites coses, aquestes cosetes que aconseguim fer podrien arribar a ser fins i tot bastant importants. I llavors, en els moments de desànim, recordo una pregària de cristians brasilers que una vegada vaig escoltar i que no he oblidat del tot, però que, reconstruïda ara per mi, podria dir una mica això: Sí, ja sé que només Déu pot donar la vida; però tu pots ajudar-li a transmetre-la. Només Déu pot donar la fe, però tu pots donar el teu testimoniatge. Només Déu és l'autor de tota esperança, però tu pots ajudar al teu amic a trobar-la. Només Déu és el camí, però tu ets el dit que assenyala com es va a ell. Només Déu pot donar l'amor, però tu pots ensenyar a uns altres com s'estima. Déu és l'únic que té força, la crea, la dóna; però nosaltres podem animar el desanimat. Només Déu pot fer que es conservi o es

L'hora del planeta

Imatges
Comptem amb tu Quan el sol s'amagava darrere de les muntanyes, va preguntar:- Hi ha algú que vulgui substituir-me?- Es farà el que es pugui, va respondre el llum d'oli. ( R. Tagore) El 28 de març, 2009 a les 8:30 pm, hora local, WWF, l'organització mundial de conservació coneguda als Estats Units com a World Wildlife Fund, li demana a individus, empreses, governs i organitzacions de tot el món que apagui les llums durant una hora, L'Hora del Planeta, per demostrar la seva preocupació pel canvi climàtic i demostrar el seu compromís per trobar solucions. Apaga la llum. Actua. "L'hora del planeta" ha arribat demà a la nit durant una hora es pretén deixar les nostres ciutats i poblacions a les fosques, en altres paraules, sense contaminació lumínica com a senyal i crit d'alerta pel camí que sembla que porta el nostre planeta. El canvi climàtic és impossible d'amagar i ha de ser impossible d'ignorar. Els 10 anys més calorosos dels que es tenen r

Una entrevista... Bruno Miteyo

Imatges
Ahir va sortir aquesta entrevista al diari i crec que és molt interessant, per això he pensat en penjar-la al blog. Bruno Miteyo, director de Càritas al Congo: "Arriben armes des d'Europa en Airbus" "Un avió va aterrar en l'Hudson i va sortir en la premsa; nosaltres amb prou feines existim". "Per perdre la por, mata a una dona," diuen els caps a les criatures reclutes" SERGIO HEREDIA - Madrid. - Bruno Miteyo (Katanga, RD Congo, 55 anys) concentra el discurs en la pobresa i l'educació. Parla de forma interrompuda, seleccionant les paraules, i només es deté de vegades, quan se li entristeix el rostre. És evident que ha vist moltes coses: com a responsable de Cáritas, porta anys assistint a l'horror en la República Democràtica de Congo, on quatre forces combaten des de 1996. " Potser ha estat vostè alguna vegada a Kinshasa?, coneix algun europeu que ho hagi fet? - es pregunta-.Tal vegada allà tingui la clau: el nostre és un altr

Escola inclusiva

Imatges
Concedeix-me, Déu meu, serenitat per acceptar les coses que no es poden canviar, valor per canviar el que puc canviar i saviesa per conèixer la diferència.... (Reinhold Niebuhr ) Avui us voldria fer la proposta d'un llibre que crec que pot ser interessant pel que planteja. Jo encara no l'he tingut a les meves mans però m'ha arribat la seva referència per un company i pot aportar quelcom relevant per la nostra pràctica docent. Pels qui heu navegat una miqueta per Una Real Utopia us haureu adonat que algun post s'assembla molt a altres posts d'un altre bloc (i en aquest cas és quasibé exacte). El blog en qüestió " El Món de l'Educació ", un blog que, per raons professionals i ideològiques gestiono. Tot i així sempre he tingut molt clar les dues línies en que treballo en Una Real Utopia i a El Món de l'Educació . No em refereixo a que puguin ser contraposades, sinó més aviat que es mouen en diferents plans de la realitat.... procuraré que sempre

Birmania

Imatges
La líder per la democràcia a Birmània i guanyadora del Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, ha passat 13 anys detinguda per la junta militar d'aquest país. Al costat d'ella, milers de monjos i estudiants han estat empresonats pel coratge que han demostrat en oposar-se al brutal règim dictatorial i demandat un gir cap a la democràcia. Aquesta setmana s'ha obert una escletxa d'esperança perquè siguin alliberats; és moment d'unir-nos a la seva lluita. Assumint el risc de parlar en nom dels qui han estat empresonats, els activistes birmans han reclamat aquesta setmana l'alliberament d'Aung San Suu Kyi i de tots els presoners polítics, mentre han realitzat una crida al món perquè els recolzi. En aquests moments en què la crisi econòmica fa més necessari el flux exterior d'ajut econòmic, els generals de Birmània s'estan tornant més vulnerables a la pressió internacional. Però encara així necessitem una allau de firmes en aquesta petició al Secretari

Concurs d'enigmes (14)

Imatges
Un poema enigmàtic Per cinc-cents acaba. Té un cinc al centre. La primera de les lletres i la primera de les xifres el complementen. Pensaràs i barrejaràs, i el nom d'un rei jueu ràpidament hi descobriràs. SOLUCIÓ A L'ENIGMA ANTERIOR Un Cub de fusta oi? però sabrieu trobar que és el que el fa impossible? Resposta El vertex del fons esta sobreposat Animeu-vos!!!!!!! envieu les vostres respostes (com a comentari). La solució es publicarà d'aquí 15 dies amb el següent enigma. 5-4-09

Crisi alimentària.

... Una última reflexió, estem en època de crisi i la previsió sembla que va per un parell d'anys. Pel nostre petit món ens implica estrenye'ns el cinturó, però pel seu, per aquests infants potser que si juguin la vida sino tenen ningú que els protegeixi, els alimenti i els ofereixi una petita llum d'esperança .... Així acabava el darrer post " Una nit, un somni amb Nepal ". Estem inmersos en una crisi global a tot el planeta, una crisi a tots els nivells incloent a nivell de menjar. Avui al migdia, a l'hora de dinar, dues notícies, d'entre les altres, m'han frapat. La primera és l'obra "El hambre que viene" que és el títol poc encoratjador d'un llibre que acaba de publicar Paul Roberts, expert en la relació entre economia i medi ambient. Explica el que creu que passarà per haver considerat la indústria alimentària com una més: rebrà -encara més- l'impacte de la crisi, augmentaran els preus dels aliments i les conseqüències pode

Una nit, un somni amb Nepal

Imatges
Que pugui ser medicina i metge per al malalt, suport per a ell fins que la malaltia desaparegui.Que sigui reserva inesgotable per al desgraciat, el primer en socorre'l en les seves necessitats.Que sacrifiqui sense dubtar la meva pròpia persona i els meus plaers, la meva rectitud passada, present i futura,per aconseguir el benestar dels altres .(Del Budisme mahayana, Santideva) A mitjans del mes d'octubre vaig publicar un post " Shalom! Petites esperances per a la Humanitat " on parlava de la meva vivència a l'assistir a un sopar forum interessant centrat en la Història del poble hebreu. Avui vull parlar del sopar forum en que ahir vaig tenir el privilegi d'assistir. Una nit per fer realitat un somni, un sopar per, i mai tant ben dit, fer possible una real utopia. En definitiva una trobada amb Vicki Sherpa, ànima i fundadora de FUNDACIÓ VICKI SHERPA EDUQUAL . A l'iniciar la trobada i per adentrar-nos més en l'esperit nepalès Vicki Sherpa va fer amb

Entrevista a Xabier Pikaza: Koldo Aldai

Imatges
“Creo en el encuentro de mi mano con la mano de los otros, en el gozo de mis ojos con los ojos que me miran, en la dulce compañía de Dios…” Atiende al llamado incesante de la Tierra. Quien escribió “Si me quitan la libertad, me quitan el evangelio” sale a correr todas las tardes por los campos de Castilla. Tiene 68 años, pero le gana corriendo a “Beltza” su inquieto perro negro, cuando abre las puertas de su casa. Corre con sus vaqueros y su sola camiseta caqui en mitad del invierno por los alrededores del pueblo burgalés donde vive. Corre también con sus sentires y reflexiones propios de futuro. Por eso un día tuvo que dejar la vida religiosa oficial. Xabier Pikaza tiene el valor de quienes van más allá de la ortodoxia del credo y del tiempo y a fuerza de kilómetros a campo abierto se hacen imprescindibles. No gusta de los planteamientos inmóviles: “Objeto las imposiciones superiores, las victorias decididas de antemano”. No en vano afirma que siempre le ha movido un gran deseo de

Orisinal...

Imatges
Fa molt temps, uns anyets, quan em dedicava més a crear material pedagògic a nivell de disseny gràfic; vaig descobrir una web molt interessant, diferent a les altres, es deia Orisinal: Morning Sunshine. Una web de jocs una mica diferent del que es pot trobar a internet. Sempre l'he tingut present i ara que Una Real Utopia fa un anyet de vida us vull fer aquest petit regalet. No us en diré gaire més, entreu-hi, observeu, jugueu i ja em direu que us sembla... Benvinguts al Món de Orisinal!

Hi havia una vegada...

Imatges
Hi havia una vegada, ja fa un temps, tal dia com avui,.. tres companyes i amigues, la Teresa, la Lourdes i jo mateixa que analavem poder expressar el que sentíem de tot allò que ens envoltava, del que no ens agradava, o del que si, del que ens apassionava... del que volíem canviar per intentar fer poc a poc, amb el nostre granet de sorra, un món millor per viure; va nèixer com qui no vol la cosa, Una Real Utopia, u n blog que va començar a fer els seus primers passos, fent tintines. Pas a pas es va anar dibuixant el que esdevindria al llarg del temps, el que avui és o intenta ser. Al llarg d'aquest any han anat apareixent noves etiquetes per poder parlar de diferents temes com ara l'espai dels enigmes, poesia, educació, espai de música amb Harmonia... fins i tot col·laboracions de persones externes al blog, com Koldo Aldai, que amb els seus articles d'opinió ens han enriquit molt. Fent una revisió ràpida us puc dir que al llarg d'aquest any s'han escrit 226 post

Un conte de pors i altres coses...

Imatges
L’ARANYA JULIANA Hi havia una vegada una nena molt alegre, que es deia Ariadna i feia poc que amb els seus pares se n’havia anat a viure al camp, a una granja. Anava a una escola petita, on va conèixer altres nens acostumats a viure al camp, i en sortir de classe podien córrer i jugar per tot arreu tranquil·lament, sense perills. Un cop a casa, l’Ariadna encara s’entretenia una bona estona amb els ànecs, els conills, la vaca Pepa i la seva gossa Bruna. Però hi havia uns animals que no li feien cap gràcia: les aranyes. Un matí al despertar, va descobrir horroritzada que al sostre, damunt del seu cap, s’havia instal·lat una aranya prima, rossa i amb les cames llargues. Va fer un crit i va aixecar-se d’una revolada. El pare va córrer a la seva habitació per veure que havia passat, i quan es va trobar amb l’aranya del sostre va somriure: -”però si només és una aranya, ni tant sols es mou!” El pare tenia raó, l’aranya estava tota tranquil·la prenent el sol des de la seva nova llar. E

Prendida de infinito: Koldo Aldai

Imatges
Prendida de infinito En memoria de Simone Weil, en el centenario de su nacimiento " Hay algo menos corriente que la habilidad, el talento que la genialidad incluso, y es la nobleza del alma" Marguerite Yourcenar Se negaba a comer más cantidad de alimentos que las que figuraban, bajo ocupación alemana, en las cartillas de racionamiento de sus compatriotas franceses. En noviembre de 1942 había llegado a Liverpool vía EEUU. Los servicios de la Francia Libre en Londres desestimaron su solicitud de retornar a su país para participar en la resistencia del interior. La enfermedad que pronto contrajo a causa de sus restricciones voluntarias de comida le dio el tiempo justo para ayudar durante el invierno a las organizaciones exteriores francesas y para redactar su última obra "L´Enracinement", considerada como su testamento espiritual. En abril de 1943 , Simone Weil (París 1909) entra en el hospital Middlexex y cuatro meses más tarde la tuberculosis detuvo definitivame

Conciliació de la vida

Imatges
El que pot donar un post sobre el 8 de març.... aquí teniu una "petita" reflexió sobre la conciliació de la vida. ...La conciliació de la vida personal, laboral i professional te un triple component: 1.- Un component cultural, que suposa trencar amb tota una inèrcia que ja ens ve donada i que s'ha fomentat per la societat i per les famílies d'una clara preeminència i dominació per part dels homes, deixant per a les dones la feixuga càrrega de portar la casa, atendre a tots els seus membres i, a més, fer bona cara. Per sort, de mica en mica va canviant aquesta cultura però, segons el meu parer, cal que també es faci el canvi amb responsabilitat i consciència doncs tothom ha contribuït a que les coses siguin així: uns dominant i altres deixant-se dominar (aquí, la por i l'egoïsme han conduït el procés). En aquest punt, com en la vida mateixa, el que és important és com es canvia la cultura o les inèrcies no amb grans discursos sinò amb l'exemple, visualitzant

Un 8 de març...

Imatges
La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals. Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional

Primer reconciliar Fatah i Hamas

Després de la Conferència de de països donants per Gaza a Egipte. CIUTAT DEL VATICÀ, divendres 6 de març de 2009. - "s'ha parlat de milers de milions de dòlars a Annapolis i en altres cimerescims anteriors, però mai no s'ha arribat a res". El pare Manuel Musallam, rector de l'església llatina de Gaza, comenta d'aquesta manera el resultat de la conferència de països donants a Gaza, celebrada en Sharm El Sheik, Egipte. De la cimera, que ha reunit a les delegacions de més de setanta països i setze organitzacions internacionals, ha arribat un senyal polític molt clar: la comunitat internacional està disposada a desemborsar quatre mil milions i mig de dòlars per ajudar la població de Gaza i la represa de les negociacions de pau entre israelians i palestins però sense concedir res a Hamas. A més, la xifra podria pujar encara gràcies a ulteriors aportacions, arribant als 5,2 mil milions de dòlars, va explicar el ministeri d'Exteriors egipci Ahmed Aboul Ghe

Para i escolta la música

Imatges
Un home es va asseure en una estació del metro a Washington i va començar a tocar el violí, en un matí fred de gener. Durant els següents 45 minuts, va interpretar sis obres de Bach. Durant el mateix temps, es calcula que van passar per aquesta estació més de mil persones, gairebé totes camí dels seus treballs. Van transcórrer tres minuts fins que algú es va detenir davant del músic. Un home de mitjana edat va alterar per un segon el seu pas i va advertir que hi havia una persona tocant música. Un minut més tard, el violinista va rebre la seva primera donació: una dona va llançar un dòlar a la llauna i va continuar la seva marxa. Alguns minuts més tard, algú es va recolzar contra la paret a escoltar, però de seguida va mirar el seu rellotge i va reprendre el seu camí. Qui més atenció va deixar va ser un nen de 3 anys. La seva mare estirava el braç, atabalada , però el nen es va plantar davant del músic. Quan la seva mare va aconseguir arrencar-lo del lloc, el nen va continuar tom