Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

A escasses hores... d'un nou principi

Imatges
A escasses hores de la fi d'un any i l'inici d'un altre, es quasibé inevitable fer memòria de tot el que deixem enrera al llarg de 365 dies i nits. Fets com la multitudinària manifestació a Brussel·les del mes de març passat fins als primers referèndums sobre la independència del nostre país, la crisi econòmica, l'acord de finaçament, els casos de corrupció, els incidents arran de les protestes contra l'aplicació del pla Bolonya i tants altres, que han anat marcant les portades i titulars dels diaris, ràdios o televisió. Un món que depenent de les ulleres que ens posem, té una aparença una mica grisa, com el món dels homes grisos de Momo, on donades les obligacions les rutines, pertànença al grup costi el costi, la pèrdua del temps... fan que defallim cada dia una mica més i ens acomodem a una situació "còmoda". Anticreació A la fi, l'home va destruir el cel i la terra. La terra era bella i fèrtil, la llum brillava a les muntanyes i els mars, i l&#

Aquello que aprendimos en el 2009: Koldo Aldai

Artaza 29 de Diciembre de 2009 Las épocas de crisis son pródigas en lecciones que no conviene dejar pasar por alto. Podemos apurar estos tiempos difíciles y de prueba extrayendo las enseñanzas que, de forma más o menos evidente, su discurrir nos está proporcionando. Cae un mundo, pero aún no ha aflorado el otro. Subyace un aprendizaje profundo en el desmoronamiento de todo el paradigma individualista-materialista-violento que no podemos dejar escapar. El nuevo modelo basado en el cooperar y compartir asomó aún muy tímidamente en el 2009, pero también es cierto que cada vez hay más seres firmemente comprometidos en una búsqueda emancipadora, tanto a nivel personal como colectivo. Los medios de comunicación oficiales hacen estos día balance. Desde la perspectiva del progreso de la conciencia colectiva, también convendrá volcar la mirada al año que finaliza. He aquí sólo algunas pistas, que de ninguna forma podrían aspirar a presentar una visión global. Los expertos apuntan ya el fin d

Dia de les llufes

Imatges
Avui és 28 de desembre, Dia dels Sants Innocents. Tal com diu la tradició s'han de penjar llufes. Però aquesta vegada us vull proposar unes llufes una mica diferents que he trobat, a veure si us agraden!!!

La Música per sobre de tot

Aquest vespre, com ja fa molts anys, s'ha fet el Tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música. Aquesta vegada L'Orfeó Català dirigit per Josep Vila ha interpretat el 'Magníficat en Re major' de Johann Sebastian Bach, juntament amb l'Orquestra Barroca Catalana. Abans, però, a la primera part del concert, s'han interpretat nadales i cançons tradicionals catalanes interpretades pels Cors de l'Escola Coral de l'Orfeó Català: el Cor de Petits, el Cor Infantil, el Cor de Noies i el Cor Jove, amb peces com 'La pastora' i 'El rabadà, 'Hodie Christus natus est' i 'Fum, fum, fum', 'La pastora Caterina', 'Angelus Domini' i 'Ballades a la cova' entre altres. A la segona part el protagonisme ha estat de l'Orfeó. Però aquesta trobada ja esperada i tradicional era un pèl, diguem-ne, diferent dels anys anteriors. No es tractava d'un simple concert de Nadales, implícitament estava, en totes les ments

Bon Nadal! Merry Christmas! Joyeux Noël! Buon Natale! Feliz Navidad! Gabon zoriontsuak!

Riu Perdona Relaxa't Demana ajut Fes un favor Delega tasques Trenca un hàbit Fes una caminada Expressa allò que sents Surt a córrer Pinta un quadre. Somriu al teu fill Llegeix un bon llibre. Canta a la dutxa Permete't brillar. Mirar fotos antigues Escolta a un amic. Accepta un compliment Ajuda a un ancià. Compleix les teves promeses Acaba un projecte desitjat Sigues nen una altra vegada. Escolta la natura Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari Tractat com un amic. Permete't equivocar-te Per avui no et preocupis. Deixa que algú t´ajudi Fes un àlbum familiar. Fes-te un bany prolongat Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps Apaga el televisor i parla. Escolta la teva música preferida Aprèn alguna cosa que sempre has desitjat Truca als teus amics per telèfon. Fes un petit canvi a la teva vida Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes que algú se senti benvingut. Fes una llista de les coses que fas bé. Ves a la biblioteca i escolta el silenci Digue

Els millors desitjos per Nadal

Imatges
És ben cert que els temps canvien, almenys pel què fa a les tecnologies No fa gaires anys que tothom, uns dies abans de les festes de Nadal, enviava felicitacions per correu postal. Les anaves a comprar, t'asseies, les escrivies, buscaves les adreces de cadescú i le tiraves a la bústia. Actualment aquesta tradició s'ha "modernitzat" i molts, jo inclosa, ens hem passat a la via digital i telemàtica. Enviem felicitacions via mail, algunes amb un senzill missatge, altres més elavorades, però totes entrenyables. En aquest procés, ahir vaig enviar la meva felicitació a amics/es meus/es. Com a resposta i intercanvi n'he rebut d'altres. M'agradaria ensenyar-vos-en una, d'elles, que m'ha l'ha enviada una amiga i blocaire, la Carme de " Nova col.lecció de moments " Moltes gràcies Carme

Preparant el Nadal

Imatges
Tal com comentava ahir vespre una amiga meva, la Maria, pel darrer post, el curt " What is that?" era molt adequat per reflexionar ara que ja estem a les portes del Nadal. I és ben cert, no ho he fet d'una forma conscient, però el cert és que els darrers posts d'aquest mes, els escrits, els curts... obren una porta a la reflexió, per carregar piles pel Nadal. Navegant per aquest Univers virtual, he trobat no fa gaire un blog " El Racó dels Nens " que té coses molt interessants per treballar i tenir recursos en l'àmbit de l'Educació. Aquest matí fred de Barcelona, doncs, us vull passar un conte de preparació del Nadal que he trobat en aquest blog. El conte: La petitona prepara el Nadal La Petitona prepara el Nadal View more presentations from Elodie G. .

Per a pensar un minut (21)

Diuen que una imatge val més que mil paraules... Amb "What is that?", una pura metafora, la imatge parla sola cadescú que en tregui les seves conclusions...

De Melbourne a Copenhague: Koldo Aldai

Imatges
La ventana está blanca, los leños aún no caldean la estancia y sin embargo el corazón se para de buena mañana agradecido, emocionado. Los ojos se pegan al cristal en el esfuerzo de abarcar e integrar dentro tanta y tan pura belleza. Hace sólo unas horas bajo nuestros pies desnudos crujían las innumerables y pequeñas conchas en las playas salvajes del "Great Ocean Park" de Australia. Un veloz avión nos ha traído hasta este blanco impoluto. El mismo agua tibia que mecía nuestros pies cansados, inunda ahora en forma de nieve nuestro paisaje. Allí y aquí maravilla inmensa, allí y aquí incontenida admiración por tanta belleza sacudiendo el alma, aquí y allí el mismo caminante enmudecido ya sobre la nieve del hayedo, ya sobre la arena de la playa virgen. En todas las latitudes del planeta la misma fascinación por el milagro de la creación. Sólo resta que levantemos a esta prodigiosa, sorprendente y sagrada creación la amenaza que le han impuesto nuestra ignorancia y egoísmo. No p

The Butterfly Circus

Cada dia pot sortir el Sol... Cada dia pot néixer un Miracle... tan sols creure-s'ho des del fons de l'ànima. Res, absolutament res és impossible si realment ho desitgem amb el cor! No trobo expressions més ben encertades per poder descriure una petita joia, "The Butterfly Circus" un curtmetratge d'uns vint minuts que parla d'esperança i motivació protagonitzat per Nick Vujicic; guanyadora del concurs de curts anual que organitza www.thedoorpot.com . Personalment el trobo increible i meravellós. Sense més preàmbuls el curt "The Butterfly Circus" (El circ de la Papallona): Nick Vujicic (n. desembre de 1.982) és un orador motivacional i director de Life Without Limbs, una organització per a persones amb discapacitat física. Va néixer a Melbourne, Austràlia, amb una agenèsia consistent en una tri-amelia que es caracteritza per la manca de tres de les seves extremitats, li falten els dos braços a nivell de les espatlles i extremitat inferior dreta

Ja arribat la llum de Betlem

Imatges
Si ahir em feia ressò de com es pot materialitzar una festa i fer-la en ella mateixa absurda, deixant i oblidant en un racó fosc i obscur l'ànima, avui m'agradaria mostrar l'altra cara més lluminosa i més esperançadora per les persones. M'agradaria parlar d'una iniciativa que acabo de conèixer però sé que ja fa temps que està en marxa. El projecte és una iniciativa dels Escoltes i Guies d'Àustria que, amb la col·laboració d'escoltes de diferents països europeus i altres continents, reparteixen la Llum de la Pau encesa cada any per un nen o nena austríac a la cova del Naixement de Jesús a Betlem. La distribució de la Llum de la Pau a tots els països participants es realitza des de Viena. Allà, unes setmanes abans de Nadal, es reparteix la Llum a totes les delegacions escoltes i guies assistents perquè la facin arribar als seus respectius països amb un missatge de Pau. Posteriorment, els escoltes i les guies la distribueixen per hospitals, residències per a g

Queda prohibit el Nadal.

Imatges
Des de fa un temps ençà, en alguns sectors, sembla que hi ha un interès en menysvalorar certes tradicions, en base religiosa, amb un afany d'un laicisme enmascarat per un respecte a altres cultures i tradicions de nouvinguts o possibles hipersensibilitats d'altris. Hem passat per fases d'arbres de Nadal, sostenibles accionats per pedals, a pessebres cívics, plantejant-se si la figura del caganer és adequada o no, i si el bou i la mula violen els drets dels animals; a Calendaris de Desembre, no d'Advent , no sigui cosa que ens fes mal, fins arribar a voler canviar el nom de les Festes de Nadal i de Setmana Santa per Vacances d'Hivern i Vacances de Primavera. Gràcies a Déu, ai! perdó! potser no es pot dir... hauria potser de dir gràcies a l'atzar?, el Conseller d'Educació s'hi va negar. Un altre exemple, no fa tants dies que es va plantejar la proposta de supressió de la festivitat de la Puríssima com qui no vol la cosa. El més curiós de tot és que cada c

Vull saber contra què lluito.

Amb aquest lema ahir es realitzava una nova emissió de La Marató a TV3. Aquest cop per saber i investigar sobre el que són les malalties minoritàries . En aquests moments es pot dir que hi ha més de 7.000 malalties minoritàries que afecten 1 persona de cada 2.000 persones, al voltant del 80% són d'origen genètic i poden afectar el 3-4% dels nounats. A nivell del nostre pais hi ha 400.000 catalans afectats.... Tot això no són més que dades informatives que ens poden afectar poc. Però la cosa canvia quan a aquestes xifres i a aquest terme de malalties minoritàries i comencem a posar noms concrets, cares, en definitiva hi veiem persones. Per aproximar-nos una miqueta més podríem posar exemples de quines són les patologies de que ens referim. Entre elles trobem: acromegàlia (gegantisme), fibrosi quística, Trastorns de desenvolupament generalitzats, Sindrome d'Angelman, Bulímia, Síndrome de Gilles de la Tourette, sind. de Pica, atrofia muscular progressiva, epidermòlisi bullosa, .

El camí dels somnis

Imatges
Creador i constructor de somnis infatigable per fer renèixer un món millor, més just, més solidari i humà, amb esperança. Aquest bodhisattva no és més que Vicenç Ferrer i la seva obra materialitzada en la seva Fundació. Des de fa molt de temps se li han otorgat molts reconeixements merescuts. Amb la seva dedicació i treball amb una senzillesa vivenciada, va anar aportant llum on tot era foscor, alegria i esperança on tot era dolor. Les causalitats de la Vida han fet que s'hagin unit dos homenatges, diferents en l'aparença però molt similars en l'escència. Per una banda aquest dimecres a les set de la tarda a l'Auditori del MACBA se li otorga la medalla "Manuel Carrasco i Formiguera" pel compromís, la voluntat de servei i la coherència. Per l'altra està apunt d'estrenar-se una petita joia, un somni. " El camí dels somnis" és un documental de creació que narra la història de l'Alba de Toro i Núria Fauré, dos noies que, amb problemes de vis

De què viuen les cèl lules cancerígenes

Imatges
És valuosa aquesta informació, m'ha arribat via mail i crec que es interessant fer-la conèixer al màximde persones possible: Anys després d'estar dient a la gent que la quimioteràpia és l'única manera de tractar i eliminar el càncer, John Hopkins Hospital finalment va començar a dir-nos que hi ha una altra alternativa. CANCER PER JOHN HOPKINS HOSPITAL 1) Cada persona posseeix cèl·lules cancerígenes al cos. Aquestes cèl·lules cancerígenes no apareixen en els proves estàndard fins que es multipliquen en alguns bilions. Quan els doctors diuen als seus pacients amb càncer que ja no van trobar cèl·lules de càncer als seus cossos després de tractament, això significa que els exàmens no poden detectar aquestes cèl·lules en la seva mida perceptible. 2) Les cèl·lules cancerígenes apareixen entre 6 i fins a més de 10 vegades en la vida d'una persona. 3) Quan el sistema immunològic d'una persona és fort, aquest destrueix les cèl·lules cancerígenes i prevé la seva multiplica

Petits moments

Imatges
Per circumstàncies que molts cops no som conscients o no podem controlar, aquests darrers dies no s'ha pogut actualitzar una Real Utopia com m'hagués agradat. Avui hi he fet una repassadeta i mirant com respirava el blog he vist que havia augmentat el nombre de seguidors. Gràcies a la Isabel , una nova seguidora, he descobert dos petits espais els quals he lincat al blog. Per una banda un widget amb pensaments de Gandhi (està amb anglès). Per l'altra, un Carrilló de Meditació. Tots dos els trobareu a la barra lateral. Gràcies a tothom per fer que Una Real Utopia sigui possible!

Per a pensar un minut (20)

Caminar cap a una major igualtat entre els pobles i les persones és el missatge de la conversió. És la utopia cristiana de la fraternitat universal! Som utòpics? Sí, ho som! Són les utopies les que ens permeten viure i poden transformar el desert en terra fèrtil. Leonardo Boff

El camp de mines

Imatges
Un ex combatent del Vietnam es va fer estimar entre els seus veïns, després de tornar de la guerra i assentar-se en ofici i família, per la seva consideració amb tots i la seva promptitud a ajudar en qualsevol moment. No semblava encaixar tanta delicadesa amb la imatge d'un soldat que venia de la guerra, i de tal guerra. Però ell tenia la seva explicació, que els seus amics íntims sabien. La seva missió en la guerra havia estat netejar camps de mines. Tot aquell terreny de boscos i mala herba, d'escaramussa i emboscades, estava sembrat de mines traïdores que al menor contacte amb una branca, un filferro, una pedra en el camí podien explotar i dur-se la vida d'un home. I el major perill era per a qui s'avançaven a detectar, endevinar, desactivar la mort disfressada en el terreny. Autor desconegut De vegades la vida és un reflex quasibé perfecte d'un camp de mines. Els sentiments i les emocions ens poden jugar males passades, tant per nosaltres mateixos, com pels alt

Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema: Carles Capdevila

Imatges
Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és -ho sento- parlar-ne bé. Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d'educació (és el mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana). Però n'estic fart que la paraula més utilitzada al costat d'escola sigui "fracàs" i al davant d'educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte "problema", i que "mestre" acostumi a compartir titular amb "vaga". L'escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l'educació és bastant més que un problema. De fet és l'única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas