Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

Lecciones entre las ruinas:Koldo Aldai

Imatges
Olfateamos con sus perros, arañamos con sus uñas el polvo de la destrucción, clamamos al mismo y limpio Cielo. Somos muchos a pie de las ruinas en Puerto Príncipe y alrededores. Las voces se van apagando bajo el peso inmenso de los escombros, voces llamadas a despertar en otros mundos, en otros firmes más seguros que no destartalan tsunamis, ni terremotos; en otras dimensiones donde los techos no crujen y el cemento es más liviano. Muchas voces bajo las toneladas de ruinas se han ido extinguiendo, pero a nosotros nos queda su eco, su recuerdo. A ese eco, que ya no es de este mundo, contestamos y prometemos que la tragedia no será en balde, que venceremos la distancia y el olvido, que venceremos el propio y hundido egoísmo. Tras esos hilos de voz estamos buena parte de la humanidad. El peso de las ruinas, la magnitud de la destrucción nos han vuelto a unir, esta vez en un grado hasta el presente no conocido. La tragedia de Haití nos ha permitido sentirnos corazón con corazón en el soco

India Untouched o un regal de Nadal ben especial

Imatges
Un parell de dies abans de Nadal, l'Eduard de " Com gotes a l'oceà " va escriure en el seu blog un post on feia referència a un llibre, India Untouched d'Abraham George, el fundador de Shanti Bhavan. El llibre (en anglès) és el testimoni d'un home de negocis convertit a filàntrop, que ha dedicat els últims 15 anys a desenvolupar diferents projectes en una àrea rural molt pobra de Tamil Nadu, al Sud de l'Índia. És una visió interessant de l'Índia actual, i et dóna una idea de què vol dir ser un emprenedor social. També, en aquest post l'Eduard proposava regalar-ne quatre exemplars als primers bloggers que escrivissin un comentari. Quan Una Real Utopia començava a fer els seus passos en aquest univers vitual "Com gotes a l'oceà" va ser un dels primers ports on poder aturar-se i contemplar el paisatge. Periòdicament, com amb d'altres, hi faig una visita. Aquell dia, un vint-i-tres de desembre, ens vam desitjar un Bon Nadal i se

Silencio cargado de futuro: Koldo Aldai

Imatges
Callan los que han de hablar. Hablan quienes debieran ponderar la posibilidad de callar. Para estos la pompa y el fasto, la mitra y el báculo, para nosotros el blanco silencio de un invierno cargado de enseñanza. Hora de enmudecer, de acompañar a la madre naturaleza en su madurar interno. Vendrán primaveras, llegan ya por dentro. La primavera de almas libres, con jerarquías que no ordenan y sólo sirven; la primavera de buscar entre tod@s con humildad, y sin prerrogativas, retazos de verdad; la primavera de las marcas y etiquetas caducadas, de la hermandad que camina en esa búsqueda, en ese servicio imprescindible a la humanidad sufriente; la primavera de los hombres y mujeres profundamente agradecid@s, íntimamente unid@s a la Fuente de toda la Vida; la primavera de reencontrarnos desnudos a Jesús sin necesidad de acreditar ni carnet, ni siquiera bautismo, sólo amor, puro, exigente, impersonal, imprescindible amor. Ya vivimos otras noches. La luz se hará, la verdad florecerá, sólo req

Set de cada deu persones al món no tenen llibertat religiosa

Imatges
 Segons un estudi del Centre d'Investigació Pew de EE.UU. WASHINGTON, dimecres, 23 desembre 2009 El 70% de la població del món viu en àrees en les quals es produeixen severes limitacions a la llibertat religiosa, segons revela un estudi del Fòrum sobre Religió i Vida Pública del Centre d'Investigació Pew dels Estats Units, del qual es fa eco L'Osservatore Romano en la seva edició d'avui. L'estudi revela també que als primers llocs de la classificació de països amb les majors restriccions de la llibertat de professió de la fe i de culte hi ha països gairebé tots de majoria musulmana. Entre totes les regions, s'especifica, les de Mitjà Orient i del Nord de l'Àfrica presenten les més altes restriccions sobre religió, mentre que a Amèrica, per exemple, es registra el nivell menys elevat. L'estudi -basat en un valoració de vint paràmetres més o menys restrictius, els continguts dels quals, s'especifica, no tenen cap voluntat de judici i crítica dels gov

Carta dels Reis

Imatges
Recollint les coses, regals, papers d'envolicar i decoracions d'aquestes festes, he trobat una carta que no havia vist. Quan l'he oberta m'he adonat que estava signada pels tres Reis. M'ha fet tanta il.lusió que l'he volguda compartir! Sigueu feliços... No som els personatges estranys i misteriosos que la tradició i el pas del temps ha anat dibuixant. Ni reis, ni bruixots... "Mags", amb el millor sentit de la paraula, sí! Homes inquiets, en constant recerca de la veritat, mirant sempre més enllà del nas; i somniant.... Vetllant de nit, mirant els estels i estudiant... I fou en una d'aquestes nits de vetlla, quan Déu ens va venir a visitar. No sabíem pas que fos Ell. Una estrella diferent, un punt de llum en mig de tanta fosca i tanta tenebra, ens va posar en la bona pista. Ara, d'aquesta estrella, en dieu " Signes dels temps ". Els signes dels homes i dones que no es resignen amb "anar fent", que esperen i lluiten contra

Desitjos pel Nou Any 10

Fa un parell de dies tancàvem un any, on vaig intentar refletir amb el post " A escasses hores... d'un nou principi". Revisant-lo m'adono que l'escrit tenia aquell gust agredolç que molts cops traspua la memòria del que s'ha viscut, en fets interessant, divertits, melancòlics o fins i tot tristos. Ara, enmig de la nit, en aquella hora bruixa on tot és silenci i calma, vull obrir una finestra perquè passi l'aire fresc i la llum ompli tota l'estança del nostre cor, esborrant el més petit núvol que amenaci de pluja. Vull esbossar un somriure per tots aquells moments on hi pugui aparèixer una llàgrima. He redescobert al llarg d'aquest darrer temps a partir de converses, d'intercanviar pensaments... amb moltes persones el valor del gest i la paraula. Unes expressions tant simples però tant complexes com "Compta amb mi" "Estic aquí" i tants altres missatges no expresats amb la paraula, potser, però si amb la mirada i el gest, m