Construint murs. (I)

La nostra història, la Història de l'Ésser Humà des de fa molts segles, des del principi de la seva existencia, està inmersa en la construcció de murs, castells i catedrals meravellosos amb grans vitralls que enbelleixen el nostre món i la nostra seguretat.

Dins dels nostres murs ens sentim protegits , segurs de qualsevol estrany que ens pugui invair. Aixequem murs a qualsevol persona estranya, a qualsevol de nosaltres diferent. Hem de conservar el nostre estatus, el que som, el que tenim. I cada cop volem tenir més; i tenim més és cert, tenim més pors, més inseguretats més dubtes... que ens fan desconfiar i no entendre l'altre que no és com nosaltres; i davant de la por, de la inseguretat sorgeix el vell instint de la protecció i l'atac a l'altre.

I continuem tenint por del desconegut, del que no podem controlar, i de que si permetem que altres envaeixin "el nostre món" aquest s'acabarà esmicolant inexorablement amb nosaltres juntament.

Molts cops, però, oblidem que cada persona és única i irrepetible que és impossible que siguem exactament iguals a ningú, tenim el gran do de ser irrepetibles. Aquesta diversitat és la nostra gran riquesa, i la nostra fortalesa no éstà en els murs construits pedra a pedra sinó en el nostre interior.

És l’espai exterior a l’home, l’espai interior de l’home, l’immutable,

llum que brilla allà en el cel, llum que brilla en l’interior,

l’U, venerable, absoluta pau,

més petit que un gra d’arròs, que un gra d’ordi, que un gra de mostassa,

habita en el meu cor.

Més gran que la terra, més gran que l’atmosfera, més gran que el cel, més gran que els móns,

habita en el meu cor.

Chandogya Upanishad. Índia, s.VIII-VI aC.

Amb "Construint murs" s'inicia una nova trilogia basada amb cançons del musical francès: Notre-Dame de Paris. Per començar, aquí teniu la primera peça en que s'inicia el musical ""Le temps des cathédrales" interpretada per Bruno Pelletier. És curios com ja en una obra de fa tants segles ja es tracta tema de les pors.