Mateixos estels, o el refugi i l'asil a Primària (1)

Com poder sensibilitzar, endegar petits projectes amb una mirada d'esperança als infants del nostre petit món, a una problemàtica tan dura però tan real com és el refugi i l'asil de milers de persones, de pobles que han de fugir del seu país a causa de revoltes guerres... com poder apropar dos mons tan distants però a l'hora tant propers.

Aquest és el petit gran repte que es proposa Acnur-Comitè Català i Mossa (Grup de recerca en etnografia dels processos educatius i d’antropologia aplicada a l’educació- UAB) i és el repte que tenim, si ens fem nostre el projecte al meu centre d'educació.

El principal objectiu és introduir el fenomen de l'exili, el refugi i l'asil als centres educatius d'educació primària de la província de Barcelona, a partir de la revisió crítica d'uns materials educatius existents, s'elaborara una nova proposta educativa, actualitzada i de caràcter provisional. La proposta educativa dissenyada s'aplicarà de manera experimental a cinc centres educatius a les edats d'entre 6 i 12 anys. El procés d'aplicació experimental ha de permetre la millora de la proposta i la seva elaboració definitiva.

La principal innovació d'aquest projecte és el treball en equip de composició mixte, amb persones vinculades a l'àmbit acadèmic -l'equip de recerca MOSSA-, quatre assessors externs, l'equip del Comitè català de l'ACNUR i el professorat dels centres educatius on s'aplicarà experimentalment la proposta educativa. Aquest equip durà a terme el disseny de l'aplicació a cada una de les aules i està prevista la realització de trobades conjuntes per posar en comú els resultats del treball.

Potser s'ha de fer esment que L'ACNUR va ser creat per resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1950, i va iniciar les seves activitats en gener de 1951, amb un mandat de tres anys per ajudar a reassentar els refugiats europeus, que encara estaven sense llar com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Des d'aquell llavors, l'ACNUR no ha deixat de treballar per satisfer les necessitats cada vegada majors dels refugiats i persones desplaçades al món. En els més de cinquanta anys d'activitats, el nombre de persones que són objecte de preocupació per a l'ACNUR ha augmentat considerablement, mentre s'ha accentuat la complexitat del problema del desplaçament forçat.

En aquest marc és on estem inversos a la meva escola. Avui ha estat el primer dia de trobada de tot l'equip educatiu per fer una sessió d'introducció al projecte que Acnur vol portar a terme. El post d'avui mo és més que una petita introducció a una aventura que pot esdevenir fantàstica i enriquidora. Qui sap si al final del trajecte haurem pogut fer realitat una utopia!.

(informació: Acnur. Mossa-UAB)